¿És possible que el «nostre» voluminós, preuat, pesant i vanagloriat edifici del pensament occidental (imatge o idea de tot plegat) estigui edificat sobre unes bases absolutament falses? Què podem esperar d’un sistema filosòfic fundat sobre el Mythos, els déus i les Idees platòniques?
'El flâneur a la finestra' proposa resseguir de manera resumida, seqüenciada o saltejada, el laboriós desplegament en algunes ments humanes dels grans temes d’allò que hem convingut a anomenar coneixement: «déu», «humà», «cosmos», «ètica», «estètica», «política» i «sentit de l’existència».
Estructurat en cinc volums, 'El flâneur a la finestra' enfoca de manera selectiva i crítica el passat del nostre actual veure, pensar i entendre. Un assaig genealògic, sense cap pretensió d’exhaustivitat, que té per objectiu saber quines idees han donat pas a quines altres noves idees, i que acaba constatant (ara en desvelem el resultat...) que els humans, globalment considerats, som poc perspicaços i manifestament manipulables i obedients, i que no estem fets per pensar, llevat d’alguns rars exemplars d’episòdica aparició.
Aquest primer volum parteix de la consciència de ser, exemplificada en el poema de Gilgameix —revelada no tant en la por de la mort sinó en el «més enllà»—, passa pel punt culminant del pensar —assolit pels poetes pensadors presocràtics, amb Parmènides en l’epicentre— i es clou amb la descripció del desenvolupament i el fracàs de la demokratía a Atenes el segle V abans de la nostra era.
- Crèdits
- Taula
- PÒRTIC
- CAPÍTOL PRIMER. AL PRINCIPI FOU LA RECITACIÓ
- El Poema de Gilgameix o la por del «més-enllà»
- Els poemes homèrics la Ilíada i l’Odissea
- Un tal Homer
- Les recitacions homèriques
- Localitat i epocalitat de la Ilíada i l’Odissea (el món hel·lènic a l’origen)
- El document la Ilíada
- (Pre)sistema filosòfic ilíadic
- El document l’Odissea
- (Pre)sistema filosòfic de l’Odissea
- La Ilíada i l’Odissea en la paideía hel·lènica clàssica
- CAPÍTOL SEGON. L’ESTABLIMENT DEL MYTHOS
- Hesíode de Beòcia (segles VIII-VII a. de la n. e.)
- Notícia biogràfica
- Obres
- Camí recorregut, pel que fa al pensament, d’Homer a Hesíode
- Sistema filosòfic d’Hesíode
- Déus
- Humans
- Cosmos
- Ètica
- Estètica
- Política
- Sentit de la vida
- Recapitulació: de com la mitologia funda l’ontologia (i de com tot plegat acabarà descarrilant)
- CAPÍTOL TERCER. PENSAR A L’HÈL·LADE ABANS DE SÒCRATES
- Els innovadors sistemes de pensament dels presocràtics
- El sistema jònic. De Tales a Demòcrit passant per Parmènides
- El sistema «italià». Pitàgores i pitagòrics
- Els sofistes de la segona meitat del segle V a. de la n. e.
- Heròdot d’Halicarnàs (c. 483-430 a. de la n. e.)
- Algunes lleis de la història segons Heròdot, amb el guiatge de Kapuscinski
- CAPÍTOL QUART. LA DEMOKRATÍA A ATENES. GENEALOGIA I ANÀLISI D’UN FRACÀS
- La difícil tasca de pensar la politeía
- Genealogia de la demokratía
- L’Hèl·lade
- Celebracions esportives i religioses
- Tres estats de l’Hèl·lade: Esparta, Beòcia i Atenes
- Genealogia d’una idea i una praxi (im)possible: l’inèdit procés anomenat demokratía. Les finestres anomenades segles
- Segle VIII i inici del segle VII a. de la n. e.
- Segle VII a. de la n. e.
- Segle VI a. de la n. e.
- El llarg segle V a. de la n. e.
- Els convulsos anys de finals del segle V a. de la n. e. (416-404)
- Segle IV a. de la n. e.
- Segles III, ii i I a. de la n. e.
- Anàlisi d’un fracàs
- Avaluació crítica de la demokratía d’Atenes
- La demokratía d’Atenes i les democràcies modernes
- BIBLIOGRAFIA
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta