Quan la Mireia Estrada es va casar amb un home marroquí, dues cultures aparentment irreconciliables van emprendre el repte de la convivència i l'entesa. Des de llavors, l'autora viatja regularment al Marroc per visitar la seva família política i, irremeiablement, el país i les costums de la seva gent han passat a formar part de la seva realitat més íntima.
Aquest llibre neix de l'estranyament que comporta ocupar un rol social incòmode -el d'una dona occidental integrada en una família tradicional marroquí-, i de la voluntat d'acostar-se a l'altre i salvar la diferència. Des d'una mirada esbandida de prejudicis i d'afectació, des de l'anècdota desensucrada i l'humor viu, Sense sucre és un viatge a l'univers ric i complex de la cultura musulmana.
- Taula
- Portadeta
- Crèdits
- Dedicatòria
- PRÒLEG DE TXELL FEIXAS TORRAS
- PRÈVIA
- MUI KHADIJA
- SIDI MUSTAFÀ
- M’SUS (‘sense sucre’)
- «KULI KULI»
- EL POBLE INFINIT
- D’INGRES NO EN QUEDA RES
- LA MALETA
- CASABLANCA
- HISTÒRIES D’AMOR
- DONES ERGO MARES
- LLIÇÓ PRÀCTICA DE PEDAGOGIA
- DE COMPRES
- UNA FESTA, UNA FARMÀCIA, UN ARBRE
- DE LA MECA A LA CUINA
- SOBRE LA VIDA SILVESTRE
- FER EL GUIRI
- LA FOTO
- DEJUNI I ABSTINÈNCIA
- BURROCRÀCIA
- RITUALS
- «TOTA ÀNIMA CONEIXERÀ LA MORT»
- EPÍLEG
- Agraïments
- Colofó
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte