Un supervivent de l'Holocaust ens explica com va saber trobar l'esperança i la gratitud en els moments més foscos i tristos de la seva vida.
L'Eddie va néixer a Leipzig, Alemanya, en el si d'una família jueva. Només tenia dinou anys quan va veure que el món que sempre havia conegut i en el qual havia crescut desapareixia de la nit al dia. El 9 de novembre va ser apallissat, detingut i portat a un camp de concentració.
El destí va voler que l'Eddie visqués més enllà d'aquests anys de gran foscor i tristesa. Ara ret homenatge a aquells que van perdre la seva part d'història, compartint la seva experiència i vivint la seva vida el millor possible. Malgrat tot el que va arribar a patir, ara se sap l'home més afortunat i feliç de la Terra.
Amb 100 anys, el seu és un testimoni atemporal, un bri d'esperança i llum en el món actual.
Guardonada amb el premi australià d'Australian Book Industry a la biografia de l'any.
«Un llibre preciós d'un home realment increïble.» Daily Telegraph
«Unes memòries que exalten la força de l'esperança, l'amor i la solidaritat.» The Times
«Un recordatori del poder de l'amor, la bondat i l'esperança... Una història que afirma la vida.» Sydney Morning Herald
- L’home més feliç del món
- Eddie Jaku
- Títol
- Pròleg
- Capítol 1 Hi ha moltes coses més valuoses que els diners
- Capítol 2 La debilitat pot esdevenir odi
- Capítol 3 L’endemà arribarà si avui sobrevius. Pas a pas
- Capítol 4 Pots trobar bondat a tot arreu, fins i tot en gent desconeguda
- Capítol 5 Abraça la mare
- Capítol 6 Un bon amic és tot el meu món
- Capítol 7 L’educació és un salvavides
- Capítol 8 Si perds la moral, et perds tu mateix
- Capítol 9 El cos humà és la millor màquina que s’ha inventat mai
- Capítol 10 Mentre hi ha vida, hi ha esperança
- Capítol 11 Al món sempre hi ha miracles, fins i tot quan sembla que tot és fosc
- Capítol 12 L’amor és la millor medecina
- Capítol 13 Tots formem part d’una societat més àmplia i la nostra feina contribueix a una vida lliure i segura per a tots
- Capítol 14 Quan compartim el dolor, patim la meitat; quan compartim el plaer, gaudim el doble
- Capítol 15 El que haig de compartir no és el meu dolor, és la meva esperança
- Epíleg
- Agraïments
- Fotos
- Crèdits
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account