El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetats dels estudis sobre l'estandardització lingüística des del tombant del mil·lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta a constatar l'aparició de nous règims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensió sociopolítica de l'estandardització, que reivindiquen l'empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presència d'altres llengües en uns entorns comunicatius de més complexitat. S'observen indicadors de canvi en un món on la teoria de l'estandardització continua tenint una vigència destacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-ne l'adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengües minoritzades, una condició que en graus diversos caracteritza la constel·lació de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.
- COVER
- PORTADA
- COPYRIGHT
- ÍNDEX
- PRÒLEG
- INTRODUCCIÓ
- I. QÜESTIONS EPISTEMOLÒGIQUES
- 1. L'ESTANDARDITZACIÓ LINGÜÍSTICA. LA DINAMICITAT D’UN CONCEPTE CALIDOSCÒPIC
- 1. 'Estàndard', un terme de significació dinàmica
- 2. Norma i variació lingüístiques
- 3. Vigència i avaluació crítica del model d’Einar Haugen
- 4. Normativitat i estandardització en l’entorn sociològic de la modernitat
- 5. Nous desenvolupaments: desestandardització i demotització
- 6. Ideologies de l’autoritat lingüística: anonimat i autenticitat
- Bibliografia de referència
- 2. L'ESTANDARDITZACIÓ DE LES LLENGÜES MINORITZADES. EL REPTE DE LA TRIA DEL MODEL
- 1. Llengües minoritàries i llengües minoritzades
- 2. Ideologies de l’homogeneïtat i l’heterogeneïtat
- 3. L’estandardització de les llengües minoritzades
- 4. La tria del model
- Bibliografia de referència
- 3. DIASISTEMATICITAT VS. PLURICENTRISME. UNA APROXIMACIÓ A LA LINGÜÍSTICA DE LES VARIETATS ALEMANYA
- 1. Introducció
- 2. La lingüística de les varietats alemanya
- 2.1 La petjada estructuralista en la lingüística de les varietats
- 2.2 La immediatesa i la distància comunicativa de la variació lingüística: la variació concepcional o situacional
- 3. Diasistematicitat vs. pluricentrisme
- 4. Corol·lari
- Bibliografia de referència
- II. EL PROCÉS D’ESTANDARDITZACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA
- 4. REFLEXIONS SOBRE EL PROCÉS D’ESTANDARDITZACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA. DE POLANCO (1984) A L’ACTUALITAT
- 1. El marc sociolingüístic
- 2. Definició i evolució del model
- 3. El debat contemporani
- Bibliografia de referència
- 5. COMUNICACIÓ VS. DEMARCACIÓ. LA GESTIÓ DE LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA EN LA VARIETAT FORMAL DE LA LLENGUA CATALANA
- 1. Introducció
- 2. La categorització de la variació lingüística
- 3. El procés d’estandardització de la llengua catalana
- 3.1 L’estandardització de les llengües subordinades
- 3.2 L’establiment de la norma
- 4. Comunitat lingüística i model referencial
- 4.1 Consideracions preliminars
- 4.2 Els factors simbolicoactitudinals. El protagonisme contemporani del criteri de 'la consciència dels parlants'
- 4.3 El factor interaccional. El valor comunicatiu de les llengües
- 5. Corol·lari
- Bibliografia de referència
- 6. L’ESTANDARDITZACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA. LA MODELITZACIÓ DE LA VARIETAT FORMAL A L’ENSENYAMENT
- 1. Introducció
- 2. Consideracions preliminars
- 2.1 La comunitat lingüística: l’altra cara de la moneda de l’establiment d’un model formal
- 2.2 La condició de llengua minoritzada i el tractament singular que requereixen els processos d’estandardització de les llengües subordinades
- 2.3 Els nous factors contemporanis de la comunicació: la societat xarxa i la consegüent desterritorialització de la comunitat lingüística
- 2.4 Els nous parlants, un nou focus d’atenció a l’hora d’establir l’itinerari d’assoliment de la varietat formal
- 3. Teories gramaticals i ensenyament de llengües
- 3.1 Norma i variació en els corrents lingüístics contemporanis
- 3.2 Els enfocaments comunicatius: una aproximació a la seua didàctica
- 4. El procés d’estandardització de la llengua catalana
- 5. A manera de conclusió
- Bibliografia de referència
- 7. L’UNIVERS CALIDOSCÒPIC DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA VARIACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA LLENGUA CATALANA
- 1. La «socialització» de la lingüística
- 2. La sociolingüística de la variació
- 3. Els treballs sobre fenòmens variables de la llengua catalana
- 3.1 L’ortodòxia variacionista: el vèrtex sociolingüístic
- 3.1.1 Estudis sobre fenòmens variables
- 3.1.2 Consideracions teoricometodològiques
- 3.2 La presència del variacionisme en els vèrtexs històric, pragmàtic i geolingüístic
- 3.2.1 El vèrtex històric
- 3.2.2 El vèrtex pragmàtic
- 3.2.3 El vèrtex geolingüístic
- 4. Conclusions
- Bibliografia de referència
- III. IDENTITAT LINGÜÍSTICA I ESTANDARDITZACIÓ
- 8. IDENTITAT LINGÜÍSTICA I ESTANDARDITZACIÓ. ELS CAMINS SINUOSOS CAP A LA MODELITZACIÓ DE LA VARIETAT FORMAL VALENCIANA
- 1. Introducció
- 2. L’estandardització de les llengües subordinades
- 3. El cas valencià
- 3.1 Dinàmica glotopolítica
- 3.2 Els models lingüístics en competència al País Valencià
- 3.2.1 Els pols extrems: model secessionista vs. model català
- 3.2.2 El debat contemporani: model autonomista vs. model convergent
- 4. Epíleg: a la recerca d’una comunitat comunicativa
- Bibliografia de referència
- 9. DE FRONTERES ADMINISTRATIVES I LÍMITS GEOLECTALS. LA CRUÏLLA LINGÜÍSTICA VALENCIANOCATALANA (I ARAGONESA)
- 1. Introducció
- 2. Estatus dialectal de la cruïlla valencianocatalana (i aragonesa). Perspectiva dialectològica i geolingüística
- 3. Consideracions des de la sociolingüística
- 4. La varietat estàndard: per un model formal tortosí transfronterer
- Bibliografia de referència
- IV. EL DIASISTEMA LUSO-BRASILER
- 10. LA GESTIÓ NORMATIVA DE LA LLENGUA PORTUGUESA. APROXIMACIÓ GLOTOPOLÍTICA
- 1. Introducció
- 2. Portugal: la nostàlgia de l’imperi
- 3. El Brasil: un gegant amb peus de fang
- 4. Lusofonia: utopia o quimera?
- 5. La gestió normativa
- 6. Conclusions
- Bibliografia de referència
Login to your account
