I va renéixer la il·lusió i l’esperança? Cels és un recull de 40 poemes que tenen com a nexe d’unió la cro- nologia d’una temporalitat profunda de la vida de l’autora, tornar a renéixer després de letargies introspectives, períodes de dol. Aquest poemari ens apropa als sentiments i pensaments de l’auto- ra, connectant-hi a través de la seva retòrica poesia que afavoreix una lectura sonora i rítmica. Són paraules per tornar a ser, quan s’estableix un equilibri entre l’oblit i el record. Necessitar oblidar per alçar el cap. Preservar el record a través de la memòria escrita. Imaginar nous astres en la foscor, d’inventar nous colors i flors a l’hivern. Omplint-se de jardins, els cels.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índex
- Pròleg
- I. Roses blanques
- A cada sepulcre
- Poder dir t’estimo
- L’atzar clar del cel
- La papallona
- Aquest punt final
- II. Mou l’aigua de la bassa
- L’ànima deslliurada
- Les aigües
- III. L’última gota
- El sentit de la bellesa
- Només ells veuen
- Mar endintre
- Un jo
- IV. Agafa’t fort a la branca
- Neixes
- Toco el cel
- Horitzons de color
- A la distància pura
- Verd perla
- V. Daurats reflexos
- VI. I la tardor
- L’esperit
- Amb el cor a la mà
- Arriben els miracles
- VII. Estar aquí
- L’abisme
- Respirar més fort
- Gens no temo
- VIII. Plouen fulles
- La lluna
- Més jo
- Les fulles que se’n van
- IX. El sol s’escampa
- Ànima, no et vesteixis, encara
- En un petit somni
- Esferes vermelles
- X. Tot es reflecteix
- Mentida perpètua
- Branca nua
- D’estel
- XI. He perdut el riu
- XII. Pel blau puríssim
- XIII. On les paraules germinen
- En el lloc de molts jardins
- Del verd i del blau
- XIV. I soc feliç
- Donem-nos la mà
- Avui he sentit la pau
- La llum
- Epíleg