Hi ha pocs dubtes que el partit polític antifranquista més important, a Mataró i arreu de Catalunya, va ser el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC ). Els seus militants, homes i dones, van ser els més castigats i els que van patir més la repressió. Només Comissions Obreres li disputa aquest lloc. Exposar aquesta circumstància és una necessitat per tal de dignificar la memòria col·lectiva de la ciutat. A Mataró la generació de la Joventut Socialista Unificada de Catalunya (JSUC ) havia quedat truncada i silenciada a finals dels anys cinquanta del segle xx. Després de la hibernació forçada per la direcció per tal d’evitar més caigudes, a mitjans dels anys seixanta es produeix una refundació, que és un dels centres d’interès d’aquest estudi. Quan es parla del PSUC com «el millor partit de l’antifranquisme» és perquè, després de fracassos i de sofrir la repressió ferotge, troba el camí de mimetitzar-se amb el seu entorn i aprenent d’ell, en el seu alè constant per trobar alternatives per desgastar la dictadura, sempre amb els altres, abraçant i deixant-se abraçar, desconfiant de la «clandestinització », ja fos en el moviment sindical, en el moviment veïnal o en el camp cultural. La Joventut Comunista, integrada al PSUC, també va tenir un paper molt destacat. El PSUC de Mataró va editar des del 1970 fins el 1977 una revista clandestina, COMBAT, que pren el caràcter de publicació que vol anar més enllà d’un òrgan de partit per convertir-se en una revista d’informació ciutadana. Es converteix en l’única publicació de la península amb un rigor formal i qualitat estètica no gens menyspreable. Fins i tot va tenir una menció d’honor en un certamen periodístic a París
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account