Un passeig pausat i atent per la societat dels anys 40 i 50 del segle xx. A partir d’una observació minuciosa de la vida personal, familiar i social a un poble de les Terres de l’Ebre surt un ventall de records, vivències i anàlisis en profunditat on es veuran reflectides milers de persones de tot Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears i, fins i tot, gran part de la resta d’Espanya, perquè reconstrueix un estil de vida que va molt més enllà d’unes memòries d’infància i adolescència. Als més joves els farà descobrir i transitar per un paisatge que els pot semblar inimaginable que fos així fa només unes dècades. La gent de les grans ciutats tornarà «a veure» el seu barri. És una visió optimista malgrat que no amaga les mancances materials i espirituals. Parla del pa negre i la fam de la postguerra, de les cartilles de racionament i de l’estraperlo, de la deficient higiene i de la manca de moltes llibertats, però a la vegada d’una vida en la que pels nens casi tot estava permès: jugar al carrer tot el dia i només aparèixer a casa a l’hora de menjar, pujar als arbres, agafar les granotes que abundaven per les hortes, banyar-se al riu o al canal, robar fruita, menjar pa amb vi, apedregar gats i gossos, veure com es fabricava el pa o s’extreia l’oli. Un llibre provocador i gens políticament correcte, malgrat l’intent de l’autor de fer una narració amable, que no parteix d’apriorismes ideològics ni de dividir a les persones en bons i dolents.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Sumari
- Pròleg
- Introducció
- 1. Pa negre, cartilles de racionament i estraperlo, símbols de la posguerra
- 2. Repressió política interna..., però es port parlar de política internacional
- 3. El riu desborda, els mosquits castiguen, el camí de sirga agonitza
- 4. Fer el pa a casa i donar gràcies a déu
- 5. Les campanes marquen el ritme de vida
- 6. Costums d'explícites arrels cristianes
- 7. Sense aigua corrent ni clavegueram, el safareig públic és el centre social de les dones
- 8. El sereno i l'agutzil, curioses «forces d'ordre públic»
- 9. Fer conserva, menjar «guardiacivils» i abadejo
- 10. Pagesos encara amb l'indumentària tradicional
- 11. La mort era molt present i el dol, interminable, però no era una societat trista
- 12. Viure i treballar al camp: la pallissa, els carbureros, les rates
- 13. Els terribles «prinyons» i l'any de la gelada
- 14. Malviure de l'oli
- 15. Tothom tenia un malnom
- 16. Gossos i gats a totes les cases, sovint cruelment tractats
- 17. El matxo, peça fonamental de l'economia agrària
- 18. El castellà és la llengua oficial, però la gent parla català
- 19. Xiquets feréstecs que apedreguen els del poble veí... i crien amb cura cucs de seda
- 20. Des del bany al canal lligats d'una corda al futbol al carrer
- 21. «La letra con sangre entra», però nego «el florido pensil»
- 22. Portes de casa obertes, claus sota la catifa
- 23. Els bebès venien de París i es tallava el petó final de les pel·lícules
- 24. Els primers vehicles de motor: els xiquets corríem darrere els cotxes
- 25. Ensenyar a estalviar: al nen li obren una llibreta en una caixa
- 26. Horts petits i fèrtils
- 27. Insecticides i pesticides ho han canviat tot
- 28. Tots els homes fumaven; les dones, ni una
- 29. A Barcelona! El vaixell més gran del món! Quins trens!
- 30. Campaments al port i amb el frente de juventudes. Com van mentir alguns en la transició!
- 31. Caçadors
- 32. Comptar en «rals» i «duros», pesar en «lliures» i «roves»
- 33. L'espectacle de la matança del «tocino» i el «mandongo»
- 34. Per Nadal es beu xampany i es mengen pollastres, capons i «titos»
- 35. Pastissets, vi de casa i licors
- 36. Molts dies festius a l'any, però pocs espectacles i diversions
- 37. Anar al cinema i a prendre la fresca
- 38. Si no hi ha bous, no hi ha festa"
- 39. Conills i pollastres eren els trofeus de les festes majors
- 40. La setmana santa i el vell carrau
- 41. Maquis: La pastora. Han matat el Francisco!
- 42. Un país «imperial» ... que necessita el formatge de l'ajuda americana
- 43. Emigrar a França: Portem cinquanta anys de retard
- 44. La reina fabiola porta la televisió a casa