Dret de la Unió Europea

Dret de la Unió Europea

El present manual té com objectiu constituir un instrument útil per a tota persona preocupada per l'estudi de la construcció europea. Els seus continguts combinen un plantejament teòric amb un enfocament pragmàtic. El manual ofereix una visió profunda d'aquestes qüestions fonamentals del dret europeu: la història i la idea d'Europa, el sistema institucional polític de la Unió Europea, el sistema institucional judicial, les competències i la capacitat d'acció dels organismes europeus, el sistema normatiu europeu, les relacions entre el dret de la Unió i el dret nacional, i la defensa dels drets fonamentals en l'àmbit europeu.
  • Cover
  • Title page
  • Copyright page
  • Índex
  • Introducció
  • Part primera. Aproximació a la història i a la idea d'Europa
    • 1. Nocions bàsiques i importància pràctica del dret de la Unió Europea.
      • 1.1. El dret de la Unió Europea com a part del dret constitucional europeu
      • 1.2. Dret comunitari general i dret comunitari especial
      • 1.3. Dret de la Unió Europea i dret internacional
      • 1.4. El dret de la Unió Europea com a part del dret intern
      • 1.5. La Unió Europea i l'estat internacionalment integrat: limitacions externes a la sobirania estatal
      • 1.6. Importància del dret de la Unió Europea per als ciutadans públics i per als juristes
    • 2. Primers passos i evolució de la construcció europea.
      • 2.1. Assaigs històrics de construcció europea
      • 2.2. La idea d'Europa i el moviment europeu
      • 2.3. Naixement i evolució de la Unió Europea: les succesives ampliacions i reformes (de París-Roma a Roma)
      • 2.4. Comunitats europees, Comunitat Europea i Unió Europea: la consolidació de la personalitat jurídica única de la Unió Europea
      • 2.5. La Unió Europea i altres organismes europeus: Consell d'Europa i OSCE
      • 2.6. Primera aproximació a la naturalesa jurídica de la Unió Europea: confederació?, federació?, organització internacional d'integració?...
      • 2.7. El futur de la Unió Europea
  • Part segona. El sistema institucional polític de la Unió Europea
    • 3. Europa de les institucions i Europa dels ciutadans: el dèficit democràtic
      • 3.1. La Unió Europea com a comunitat de dret amb les seves pròpies institucions: el dèficit democràtic
      • 3.2. Introducció al marc institucional únic de la Unió Europea
      • 3.3. Les institucions al servei dels ciutadans
      • 3.4. La percepció de les institucions per part dels ciutadans: tecnoburocràcia i enginyeria institucional
      • 3.5. L'efecte de l'ampliació de la Unió Europea sobre les institucions
      • 3.6. Els funcionaris de les institucionns comunitàries
      • 3.7. La seu de les institucions
      • 3.8. La diversitat lingüística en el si de les institucions
    • 4. Les institucions comunitàries i al confusa distribució dels poders legislatiu i executiu (I): l'"eurocambra" i l'arc parlamentari europeu
      • 4.1. El Parlament Europeu com a institució més afectada pel dèficit democràtic
      • 4.2. Atribucions del Parlament Europeu
      • 4.3. El control polític suscitat pels ciutadans davant el Parlament Europeu
      • 4.4. La interacció entre el Parlament Europeu i els parlaments nacionals
      • 4.5. Obstacles de la institució teòricament més representativa
    • 5. Les institucions comunitàries i la confusa distribució dels poders legislatiu i executiu (II): el govern i la administració pública de la Unió Europea
      • 5.1. El rol executiu i legislatiu preponderant del Consell de la Unió Europea
      • 5.2. Caracterització del Consell Europeu i del president d'aquest
      • 5.3. La Comissió Europea com a potencial poder executiu
      • 5.4. L'administració pública europea
      • 5.5. Les agències comunitàries
    • 6. Altres institucions i òrgans no jurisdiccionals de la Unió Europea
      • 6.1. La institució del Tribunal de Comptes Europeu
      • 6.2. Els principals òrgans auxiliars o d'assistència a les institucions polítiques de la Unió
      • 6.3. El síndic de greuges europeu
      • 6.4. Els òrgans al servei de la política econòmica i monetària
      • 6.5. Organismes al servei de la cooperació intergovernamental
      • 6.6. Altres organismes de la Unió Europea
  • Parte tercera. El sistema institucional judicial de la Unió Europea
    • 7. El disseny democràtic de l'exercici del poder judicial (I): cap a una jurisdicció constitucional europea?
      • 7.1. El Tribunal de Justicia com a institució més democràtica de l'organigrama comunitari
      • 7.2. El necessari control judicial en el si d'una comunitat de dret
      • 7.3. El Tribunal de Justícia com a instrument assegurador últim de l'equilibri interinstitucional comunitari
      • 7.4. La projecció internacional i nacional del Tribunal de Justícia
    • 8. El disseny democràtic de l'exercici del poder judicial (II): la interpretació suprema del dret de la Unió Europea
      • 8.1. El procediment davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
      • 8.2. La jurisdicció comunitària contenciosa i els recursos indirectes
      • 8.3. La jurisdicció comunitària contenciosa i els recursos directes
      • 8.4. La jurisdicció comunitària consultiva: els dictàmens
      • 8.5. Altres atribucions dels òrgans jurisdiccionals comunitaris
      • 8.6. Valor i execució de les sentències comunitàries
  • Part quarta. Les competències i la capacitat d'acció de les intitucions, els òrgans i els organismes de la Unió Europea
    • 9. Les competències i els mitjans d'acció de les institucions de la Unió Europea
      • 9.1. Les categories de les competències consitucionals de la Unió Europea des d'una perspectiva federalista
      • 9.2. La tipologia de les competències de la Unió com a organització supranacional sui generis
      • 9.3. Els principis de distribució de competències entre la Unió Europea i els estats memebres
      • 9.4. El finançament de la Unió Europea
      • 9.5. Les mesures específiques d'actuació de les polítiques de la Unió Europea: especialment, els fons estructurals i el fons de cohesió
      • 9.6. La protecció dels interessos financers de la Unió Europea
    • 10. Les polítiques de la Unió Europea
      • 10.1. Cap a una concepció més federalitzada de les polítiques de la Unió Europea: la superació dels "pilars"
      • 10.2. Les clàssiques polítiques d'integració o estrictament comunitàries
      • 10.3. Les relacions exteriors de la Unió Europea: cooperació econòmica enfront de condicionalitat política
      • 10.4. Les polítiques de coperació de la Unió Europea
  • Part cinquena. El sistema de fonts de la Unió Europea
    • 11. Els principis informadors del sistema comunitari de fonts i el dret primari de la unió Europea
      • 11.1. Principis rectors de l'ordenament de la Unió
      • 11.2. El dret originari de la Unió o les fonts primàries
    • 12. El dret comunitari derivat i els actes emanats de la cooperació intergovernamental
      • 12.1. Les normes comunitàries derivades de caràcter intern o autònom
      • 12.2. Normes jurídiques de caràcter convencional
      • 12.3. Les fonts no escrites
      • 12.4. Els actes normatius dictats en el marc de la coperació intergovernamental
      • 12.5. Consideració particular de l'espai normatiu Schengen: el problema de la "ventilació", el principi de seguretat jurídica i el necessari control judicial
  • Part sisena. Les relacions entre el dret de la Unió Europea i el dret nacional
    • 13. Els principis rectors de la relació entre el sistema comunitari i el sistema nacional de fonts
      • 13.1. Les relacions entre el dret de la Unió Europea i els ordenaments nacionals
      • 13.2 L'efecte directe del dret comunitari
      • 13.3. La primacia o prevalença del dret comunitari
      • 13.4. Mesures cautelars adoptades pel jutge nacional respecte als drets subjectius establits a escala de la Unió Europea
      • 13.5. La responsabilitat dels estats per incompliment del dret comunitari
    • 14. El dret de la Unió Europea i les comunitats autònomes: els mecanismes de participació i control
      • 14.1. Poder regional i integració europea: models de configuració d'una Europa de les regions
      • 14.2. La participació de les comunitats autònomes en la formació de la voluntat exterior de l'estat
      • 14.3. La participació de les comunitats autònomes en l'aplicació del dret comunitari
      • 14.4. Els diversos graus d'aplicació del dret comunitari per part de les comunitats autònomes
      • 14.5. Les relacions entre dret comunitari i dret autonòmic
      • 14.6. Els mecanismes de control sobre l'actuació de les comunitats autònomes
  • Part setena. La promoció i protecció dels drets fonamentals en l'àmbit de la Unió Europea
    • 15. Els drets fonamentals reconeguts en l'àmbit de la Unió Europea
      • 15.1. L'absència d'un catàleg de drets en els tractats consitutius i les quatre llibertats comunitàries
      • 15.2. L'obra de les institucions comunitàries a favor dels drets fonamentals
      • 15.3. Els drets humans a través de les reformes dels tractats constitutius: el catàleg mínim de drets dels ciutadans europeus i la sort de la Carta dels drets fonamentals de la Unió integrant de la part dogmàtica de la COnstitució europea
      • 15.4. La polèmica al voltant de l'adhesió de la Unió Europea al Conveni Europeu de Drets Humans
      • 15.5. Els reptes: la necesitat de trobar mecanismes alternatius i de potenciar la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea
    • 16. La garantia dels drets fonamentals i el sentiment consitucional dels ciutadans europeus
      • 16.1. garanties jurisdiccionals comunitàries dels drets humans
      • 16.2. Garanties extrajurisdiccionals dels drets humans
      • 16.3. Ponts i barreres en l'Europa dels drets humans
      • 16.4. Els reptes: l'Europa dels ciutadans com a Europa de les persones
  • Índex

Subjects

Back
Login to your account

Viewers online

  • Text Text    Audio Audio

Download options

  • Adobe DRM
  • Loan duration: 21 days
  • Format: PDF

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy

©2010 - 2026 Digitalia - All rights reserved