El Parlament de Catalunya va ser el primer parlament autònom de la història d’Espanya. El desembre de 1932, s’obrien per primera vegada les portes del Palau de la Ciutadella als diputats escollits democràticament pels ciutadans de Catalunya. Culminaven anys de lluita per l’autogovern. Tanmateix, aquell primer Parlament estaria abocat a una vida incerta i dramàtica. Els Fets d’Octubre de 1934, la Guerra Civil i, finalment, un exili de quatre dècades, podien haver-li posat punt i final. Però no va ser així. Mercè Morales ens explica la història d’aquella primera cambra, des dels seus emocionants inicis fins al no menys emocionant final: aquell en què l’últim president del Parlament a l’exili, Francesc Farreras i Duran, exiliat a Mèxic, va donar el relleu al primer president del Parlament català de la democràcia, Heribert Barrera.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Sumari
- Introducció
- Capítol I L’inici de la vida parlamentària (1932-1933)
- Les primeres eleccions autonòmiques
- La constitució del primer Parlament autònom d’Espanya
- Lluís Companys, president
- El vot de confiança al Govern Macià i l’aprovació dels pressupostos
- El Parlament constituent. L’Estatut interior o Constitució catalana
- Les primeres lleis. Fomentar la cultura i solucionar l’atur
- La dimissió de Lluís Companys
- Capitol II La construcció de la Catalunya autònoma (1933-1934)
- Joan Casanovas, el viatge cap a l’independentisme
- El darrer Govern Macià
- L’elecció de Lluís Companys a la presidència de la Generalitat
- La Lliga abandona el Parlament
- Cap a una societat moderna. L’obra legislativa del Parlament català
- Una llei conflictiva: la Llei de contractes de conreu
- Capítol III El Parlament de Catalunya i els fets del Sis d’Octubre (1934)
- El trencament amb el Govern de l’Estat
- L’estat de guerra a Catalunya
- Un Parlament sense immunitat
- La segona sentència contra la Llei de contractes de conreu
- El paper del Parlament en el Sis d’Octubre i l’empresonament de Casanovas
- Capítol IV La suspensió de l’Estatut i la presidència accidental de Martínez Domingo (1934-1936)
- La suspensió de l’Estatut de Catalunya per les Corts
- La Generalitat de Catalunya durant el règim transitori
- La continuïtat del Parlament per mitjà de la Diputació Permanent
- Capítol V El Parlament durant la Guerra Civil (1936-1939)
- El breu retorn de la vida parlamentària
- El debat sobre el Sis d’Octubre al Parlament
- Una obra legislativa inacabada
- L’esclat de la Guerra Civil i la delegació del poder legislatiu a la Generalitat
- Casanovas, cap dels dos primers governs de la guerra
- La promoció d’un alçament nacionalista
- La pròrroga del Parlament del 1932
- La dimissió de Casanovas
- Capítol VI Retirada i Exili (1939-1940)
- L’elecció de Josep Irla a la presidència del Parlament
- Josep Irla, l’històric republicanisme federal
- Els diputats del Parlament al final de la Guerra Civil
- El Parlament camí de l’exili
- Josep Irla i la formació d’un Consell Nacional unitari
- El confinament d’Irla a Le Mans
- La presidència d’Irla a la Generalitat
- El primer document del Parlament a l’exili
- Una Transició prematura
- Capítol VII El Parlament durant els anys de l’esperança (1940-1949)
- Antoni Rovira i Virgili, el federalisme progressista
- Els anys clandestins a França (1940-1944)
- L’activitat de la Diputació Permanent a Mèxic durant la Segona Guerra Mundial
- Rovira i Virgili i la Diputació Permanent
- Els darrers dies del president del Parlament
- Capítol VIII Una presidència polèmica (1950-1954)
- Manuel Serra i Moret, socialisme i federalisme
- La reivindicació de la presidència accidentaldel Parlament (1942-1944)
- La reivindicació per incompatibilitats (1945-1946)
- El conflicte: Serra i Moret, ministre del Govern d’Albornoz (1949-1950)
- La presidència per automatisme (1950-1954)
- Capítol IX El llegat de la legitimitat (1954-1980)
- Les eleccions a la presidència de la Generalitat i del Parlament
- Josep Tarradellas, president de la Generalitat
- Ventura Gassol, una renúncia anunciada
- Francesc Farreras i Duran, el darrer president del Parlament republicà
- La Diputació Permanent a Mèxic, el bastió de Tarradellas
- La ratificació de Tarradellas
- El triomf de la via «Generalitat i Estatut»
- El retorn de la Generalitat i la fi del Parlament del 1932
- Biografies polítiques dels diputats al Parlament de Catalunya del 1932
- Els diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya
- Els diputats del Partit Radical Autònom
- Els diputats de la Lliga Regionalista
- Els diputats de la Unió Socialista de Catalunya
- Diputat d’Unió Democràtica de Catalunya
- Diputat d’Acció Catalana Republicana
- Discursos
- 1 Discurs de Lluís Companys en ser elegit president del Parlament de Catalunya el 13 de desembre de 1932
- 2 Discurs de Francesc Macià al Parlament de Catalunya en ser elegit president de la Generalitat de Catalunya el 14 de desembre de 1932
- 3 Discurs de Joan Casanovas en ser elegit president del Parlament de Catalunya el 20 de juny de 1933
- 4 Discurs de Lluís Companys en ser elegit president de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre de 1933
- 5 Discurs de Joan Casanovas en la sessió parlamentària en la qual es va reelegir Lluís Companys a la presidència de la Generalitat
- 6 Discurs de Joan Casanovas en la primera sessió ordinària del Parlament després dels fets d’octubre. 26 de març de 1936
- 7 Discurs de Josep Irla en ser elegit president del Parlament de Catalunya l’1 d’octubre de 1938
- 8 Darrer discurs de Lluís Companys als diputats del Parlament de Catalunya. 1 d’octubre de 1938
- 9 Discurs de Josep Irla abans de marxar cap a l’exili. 21 de gener de 1939
- 10 Discurs de Francesc Farreras i Duran, com a màxim representant de les institucions catalanes a Amèrica. 7 d’agost de 1954
- 11 Carta de Francesc Farreras i Duran als catalans uns dies abans de fer el traspàs al nou president del Parlament, Heribert Barrera. Març de 1980
- Bibliografia
- Sigles
- Índex onomàstic
Ingrese a su cuenta
