El llibre Antropologia de l'Educació ofereix una mirada a les formes d'"humanització" lligades als processos educatius. El més rellevant per a tota pedagogia és que aquesta ha de preguntar-se necessàriament per l'home.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Autors
- Índex
- Introducció
- Capítol I. Els amagatalls de l’antropologia de l’educació. J. Planella
- 1. Situant l’antropologia de l’educació
- 2. Els inicis d’una antropologia educativa
- 3. L’estudi de l’educació en l’antropologia clásica
- 4. El Congrés d’Antropologia de l’Educació d’Stanford (1954) i els treballs de Spindler
- 5. L’antropologia de l’educació en el context de les Ciències de l’Educació.
- Capítol II. Condició humana i vincle social. A. Pagès
- 1. El lloc de l’antropologia en les Ciències Socials
- 1.1. Antropologia com a enfocament
- 1.2. Els fins de l’Antropologia
- 1.3. El criteri d’autenticitat
- 2. La comprensió dels fets en Antropologia: l’experiència
- Capítol III. Pedagogia i etnografia: implicats i obsevant el terreny. M. Danell, J. Planella
- 1. L’etnografia: Un mètode? Una aproximació? Una mirada?
- 1.1. Elements que configuren la pràctica etnogràfica: mar general
- 1.2. Tècniques i tàctiques en etnografia: una primera aproximació.
- 2. Etnografia de l’educació fomal
- 2.1. El treball de camp a l’escola
- 2.2 Escola i reproducció: una mirada etnogràfic
- 3. Etnografia de l’Educació No Fomal
- 3.1. Situant el no formal en l’antropologia
- 3.2. Etnografia més enllà de l’escola
- Capítol IV. Cos(sos) educand(s): notes per a una poètica del cos a l’escola. J. Planella
- 1. El cos en l’antropologia: passos cap a una antropologia del cos
- 2. El cos i la seva educació simbòlica
- 3. El cos com a delicte: una mirada pedagògica
- 3.1. La construcció del cos
- 3.2. Cossos de noies adolescents en procés de manufacturació
- 3.3. La fabricació de cossos estèticament “correctes”
- 3.4. Cirurgia i implants: arquitectònica corporal
- 3.5. El cos renovat
- 4. Història d’un escàndol: tatuatges i pírcings a l’escola
- 4.1. Adolescència, tatuatges i identitat
- 4.2. Se sent un soroll de metall: pírcings i adolescents
- 4.3. La transformació corporal com a ritual d’iniciació
- 4.4. L’escola, els educadors i els cossos que “parlen”.
- 5. L’educació del cos i les altres sexualitats: aportacions del discurs queer
- 5.1. Pedagogia del cos i teoria queer
- 5.2. Deconstruir pedagògicament l’anormalitat corporal
- 5.3. L’adolescent, el seu cos i la pedagogia
- 5.4. Educar el cos adolescent des de la pedagogia
- Capítol V. L’agenda educativa en el món contemporani. Com caracteritzar l’educació des d’una perspectiva antropològica. A. Pagès
- 1. El concepte de globalització educativa
- 1.1. La nova funció de la Sociologia
- 2. L’individualisme com a ideologia moderna
- 2.1. Els valors com a referència cultural en la ideologia moderna
- 3. La metàfora de la xarxa i la lògica social conexionista
- 3.1. Aparició del terme “xarxa” en la literatura de gestió de la dècada dels 90
- 3.2. Concepte de projecte
- 3.3. Concepte d’ocupabilitat
- 4. El nou ordre educatiu mundial
- 4.1. Primer aspecte. La desescolarització com el revers d’una pedagogització generalitzada de les relacions socials
- 4.2. Segon aspecte. Educació com a factor de producció
- 4.3. Tercer aspecte. La importància de la professionalització
- 5. Exclusió social i acció humanitària en educació
- Capítol VI. Educació i Cooperació Internacional. J. C. Tedesco, N. Gluz
- 1. La internacionalització de l’educació
- 1.1. Socialització nacional, xarxes globals i construcció de la identitat
- 1.2. L’impacte dels problemes globals a l’agenda educativa
- 2. La nova qüestió social
- 3. El procés d’internacionalització de l’educació: agències de cooperació internacional, estats i societat civil
- 3.1. La cooperació internacional en el medi interestatal
- 3.2. Nous actors, noves lògiques
- 4. Balanços i perspectives
- Bibliografia