Roma i el seu imperi són una referència bàsica per a l'imaginari col·lectiu de la cultura occidental europea. La importància que tingueren en la conformació del nostre món resulta evident, tant pel que fa als grans àmbits de la societat (cultura, política, economia...) com quant als aspectes propis de la vida quotidiana. És per això que, si es vol entendre l'actualitat, cal comprendre l'antiga Roma: la seva evolució, els seus protagonistes, les seves conquestes i també les seves desfetes. Aquesta Breu història de l'antiga Roma neix amb la intenció de ser una primera aproximació a la Roma clàssica i a tot el que significà. A partir de les diverses fonts d'informació de què disposem, com ara els autors clàssics o els testimonis de l?arqueologia, el llibre s'apropa a una visió de la història de Roma en què tot abandonant el mite, hom s'endinsa en la realitat social, econòmica, política i cultural de la civilització més duradora i més influent de tota l'antiguitat.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Autor
- Índex
- Pròleg
- Introducció
- La fundació mítica i la monarquia
- Les fonts
- Els orígens mítics
- L’organització de Roma en tribus i en cúries
- Els reis de Roma
- Les reformes de Servi Tul·li
- La República: ordenament institucional i social
- Les institucions republicanes
- L’enfrontament entre els patricis i els plebeus
- La qüestió agrària
- El decemvirat i la Llei de les XII Taules
- De la guerra de Veïs a la Llei Licínia–Sèxtia
- La censura d’Api Claudi i la Lex Hortensia
- La República: la conquesta d’Itàlia. De ciutat estat a potència regional
- Les guerres llatines
- La guerra contra Veïs
- Les guerres samnites
- La lluita contra els etruscs i la destrucció de Tarent
- Les colònies a Itàlia
- L’evolució de Roma
- L’imperialisme romà: la conquesta de la Mediterrània
- L’imperialisme romà
- Les guerres púniques
- La Primera Guerra Púnica (264–241 aC)
- La Segona Guerra Púnica (218–202 aC)
- La Tercera Guerra Púnica (149–146 aC)
- La conquesta de la Mediterrània oriental
- La crisi de la República: les guerres civils i la fi d’un model
- Les reformes gracanes
- L’ascens de Màrius i la reforma militar
- La Guerra Social (91–89 aC)
- Sul·la i la Primera Guerra Civil
- L’ascensió de Pompeu Magne
- El primer triumvirat i la Segona Guerra Civil
- La dictadura de Cèsar
- El reordenament augustal i l’establiment del Principat
- El segon triumvirat (43–33 aC)
- La Tercera Guerra Civil
- August i la institució del Principat
- Les reformes polítiques
- Les reformes socials
- Les reformes provincials
- Les reformes militars
- La política exterior
- El problema successori
- Les dinasties altimperials
- La dinastia Julioclàudia (27aC–68 dC)
- La dinastia Flàvia (69–96 dC)
- La dinastia Antonina (96–192 dC)
- La dinastia Severa (193–235 dC)
- El món provincial: l’exemple hispànic
- La conquesta d’Hispània
- Les guerres celtiberes i lusitanes
- El segle I aC
- Les reformes augustals
- Vespasià i el ius Latii
- El Baix Imperi: el nou model polític
- L’anarquia militar (235–284 dC)
- La transformació política i l’aparició del Dominat
- Dioclecià i la tetrarquia (284–305 dC)
- L’edat de Constantí (306–337 dC)
- Els fills de Constantí
- Teodosi i la divisió de l’imperi
- La caiguda de l’imperi Romà
- El Baix Imperi: el nou ordre socioeconòmic
- La crisi del segle III dC
- La ciutat baix imperial
- El camp baiximperial
- La fi de l’ordre senatorial
- El cristianisme com a motor de canvi
- La religió romana
- Els orígens del cristianisme
- Les primeres persecucions
- Constantí i la consolidació del cristianisme
- La derrota del politeisme
- L’Església i el seu funcionament
- Bibliografia
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta