Aquest llibre és fruit del treball de diferents historiadors de l'educació, provinents de diferents zones geogràfiques que es mostren apassionats per oferir mirades històriques a les problemàtiques socials actuals que ens acompanyen en les projeccions del futur. El llibre revisa els temes clau que ens permeten entendre l'actual praxis de l'Educació Social.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Autors
- Índex
- A tall de presentació
- Capítol I. Fonaments històrics de l’educació social:el sentit de la història. C. Vilanou, J. Planella
- Introducció
- 1.Història de l’educació com a marc de referència per a un projecte d’història socioeducativa
- 2. Història de l’educació social: bases per a un projecte «arqueològic»
- 3.Submergir-se en l’arxiu i recuperar experiències socioeducatives
- 4.L’estat de salut de la història de l’educació social a les universitats
- Capítol II. Compassió, pietat, hospitalitat i humanitat. J. Planella, C. Vilanou
- Introducció
- 1.El naixement de la ‘’compassió’’
- 2.D’Uruk a Jerusalem: el procés d’humanització
- 2.1. Notes sobre el poema de Gilgamesh o els inicis de la humanització
- 2.2. La via semita de la humanització
- 3. Ser solidari amb l’alteritat: el món hel·lènic i romà
- 3.1. Grècia
- 3.2. Roma i l’estatus de persona
- 4. El cristianisme
- 5.Hospitals i leproseries: filantropia i acollida medieval de l’alteritat
- Annex
- Capítol III. El tancament de l’alteritat (s. XVII-XVIII). F. Calvo
- Introducció
- 1. La reclusió durant l’antic règim
- 1.1. Els espais de reclusió
- 1.2. El gran internament
- 2. L’obligació de treballar
- 2.1. Reclusió i treball
- 2.2. La secularització dels espais de tancament
- 2.3. Treball i terapèutica moral
- 3. Regeneració i adaptació social
- 3.1. La colònia agrícola
- 3.2. La ciutat fàbrica
- 4. El panòptic de Bentham
- Annex
- Capítol IV. La mirada mèdica i psicològica a l’educació social. Á. C. Moreu
- Introducció
- 1.Presència de la reflexió mèdica i psicològica en la història de l’educació
- 1.1. De l’antiguitat clàssica grecoromana a la desaparició de l’antic règim
- 1.2. L’època contemporània
- 1.3. Pedagogia, medicina i psicologia. La dimensió interdisciplinària i interprofessional
- 2. Dels metges filòsofs als metges psicopedagogs
- 2.1. L’aportació dels metges a l’educació de la societat
- 2.2. Àmbits de reflexió i intervenció medicoeducativa
- 3. L’eclosió del paradigma biologista i l’educació del segle XIX
- 3.1. Biologia, pedagogia i qüestió social
- 3.2. Predomini del paradigma psicologista en educació
- 3.3. Els inicis del discurs socioeducatiu contemporani
- 4.El segle XX i l’emergència de l’educació social com a disciplina i com a professió
- 4.1. Entre la psicologització i la sociologització
- 4.2. La visió mèdica i psicològica en la construcció del discurs socioeducatiu
- Capítol V. Moviment obrer i cultura popular. F. Calvo
- Introducció
- 1. Cultura i classe obrera
- 1.1. La força política de la cultura
- 1.2. La comunitat i l’acció política
- 2.Sociabilitat i política: el substrat cultural de l’acció col·lectiva
- 2.1. La quotidianitat en el marc de l’acció política
- 2.2. Comunitat i individu en el moviment obrer
- 3. La cultura antropològica: les formes de vida de l’obrer
- 3.1. La vida material de l’obrer
- 4. Educació i cultura: l’obrer emancipat
- 5. Moviment obrer i memòria històrica
- Capítol VI. L’educació social a Europa en el període d’entreguerres 1914-1950. N. Simó, J. Soler
- Introducció
- 1. L’Europa d’entreguerres: un món d’esperances i ruptures
- 1.1. Dels nacionalismes a l’internacionalisme
- 1.2. Del pacifisme a les grans guerres
- 1.3. De la crisi econòmica a la protecció social
- 1.4. De l’humanisme a l’extermini
- 2. La protecció de la infància
- 2.1. Els drets de la infància: la Declaració de Ginebra
- 2.2. Frantisek Bakule i la nova educació: l’educació artística com a educació social
- 2.3. La influència de Ferrière: L’Home ‘’Chez Nous’’ i l’educació social activa
- 2.4. Les maisons d’enfants de l’après-guerre
- 2.5. La participació dels infants: Korczak i els orfenats de Varsòvia
- 3. L’educació social de la joventut
- 3.1. La lluita contra el fracàs i l’exclusió: l’exemple de Grütli a Ginebra
- 3.2. L’educació i el treball: les colònies de Makarenko
- 3.3. La dimensió educativa i social de l’esport
- 3.4. L’educació femenina i la participació social: de l’espai privat a l’espai públic
- 3.5. L’associacionisme i els moviments juvenils entre la democràcia i les dictadures
- 3.6. El moviment escolta internacional
- 4. La promoció cultural i l’educació popular
- 4.1. La formació dels adults a Dinamarca: l’aportació de Hans C. Kofoed
- 4.2. La promoció cultural en el món rural a Europa: l’exemple de les Misiones pedagógicas a Espanya
- 4.3. Gramsci i el compromís polític amb l’educació de la classe obrera
- 4.4. La formació professional dels obrers: alguns models (França i la República de Weimar)
- 4.5. La dimensió comunitària de l’educació social: l’exemple del Regne Unit
- A mode d’epíleg
- Capítol VII. L’educació social a Espanya durant el franquisme. I. Palacio, C. Ruíz
- Introducció
- 1.Nacionalcatolicisme: acció social beneficopaternalista (1939-1960
- 1.1. Context social
- 1.2. Polítiques socials
- 1.3. Experiències i espais d’acció socioeducatius
- 2. Planificació del desenvolupament econòmic social: cap a l’assistència social (1960-1978)
- 2.1. Context social
- 2.2. Polítiques socials
- 2.3. Experiències i espais d’acció socioeducatius
- 3.Formació de professionals en l’educació social
- Capítol VIII. La Junta de Protecció a la Infànciade Barcelona 1908-1985. C. Sánchez-Valverde
- Introducció
- 1.La irrupció de la infància en la història. El canvi de paradigma social en els inicis del segle XX
- 1.1. Infància i història. Concepte i espai de representació social
- 1.2. La Protecció a la Infància com una conseqüència més del triomf del «model d’estat social-assistencial». Els continguts ‘higienistes‘ de la protecció a la infància
- 2.La Junta de Protecció a la Infància de Barcelona: claus del seu naixement, del seu funcionament institucional i del seu recorregut històric
- 2.1. La Llei i el Reglament
- 2.2. El model d’institució de les juntes: heure del model ‘antic règim’
- 2.3. Claus per a entendre el recorregut històric de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona
- 2.4. Les fases històriques de la institució: breu recorregut històric
- 3. Proposta de conclusions
- Capítol IX. El naixement del treball comunitari. J. M. Barbero
- Introducció
- 1.Els inicis del treball comunitari a Catalunya: el desenvolupament comunitari del període 1958-1968
- 1.1. Desenvolupament i enlairament de l’assistència social: el context de recepció del desenvolupament comunitari
- 1.2. La difusió del desenvolupament comunitari i modernització en l’assistència social
- 1.3. Centres socials i projectes de desenvolupament comunitari
- 1.4. Desenvolupament comunitari, nova comprensió de l’assistència social i el treball social del barri
- 1.5. Església, dictadura i el discurs del desenvolupament comunitari
- 2.El treball comunitari del final de la dècada dels seixanta i del començament de la dècada dels setanta: crisi de la dictadura i el moviment de renovació en l'assistència social
- 2.1. Confrontació ideològica i de projectes socioculturals dins de l’assistència social
- 2.2. El professional com a agent de canvi i la conscienciació
- Capítol X. La consolidació dels educadors socials: 1969-2009. J. Planella
- Introducció
- 1.Del voluntarisme a la professionalització: els orígens de l’educador a França
- 2.Els models educatius i la seva influència en la construcció de la professió socioeducativa
- 3. L’educador social a Espanya: notes històriques
- 3.1. El naixement d’una escola d’educadors: el CFEEB
- 3.2. Activisme social i educació especialitzada
- 3.3. L’academització de l’educació social: 1992-2009
- Annexos
- Capítol XI. La globalització i els seus règims de marginalitat. Nous escenaris per a l’acció política i l’educació social. J. Solé
- Introducció
- 1. Sobre l’opacitat del terme globalització
- 2. La globalització neoliberal
- 3. Una economia virtual globalitzada
- 4. La globalització fragmentada
- 5.Globalització i mercat de treball en els països desenvolupats: cap a un nou règim de marginalitat
- 6. El procés de glocalització
- 7. La descentralització de l’estat social: el paper de l’educació social
- Capítol XII. El taller d’història de l’educació social. J. Planella
- 1. El taller d’història de l’educació social: artesania a la universitat
- 2.El plantejament de la recerca: de la idea al projecte. Notes sobre un procés d’apropiació del mètode
- 2.1. Vers una (suposada) mecànica de la recerca
- 2.2. L’art de prendre notes o com no deixar escapar idees
- 2.3. De les idees a la interpretació: apunts sobre hermenèutica
- 3. L’escriptura i l’experiència de la història
- 4. Història dels col·lectius i persones sense història
- 4.1. Fonts, mètodes i idees per a investigar i/o estudiar la història dela infància
- 4.2. Fonts, mètodes i idees per a investigar i/o estudiar la història de la diversitat funcional
- 4.3. Fonts, mètodes i idees per a investigar o estudiar la història de les dones
- 4.4. Fonts, mètodes i idees per a investigar i/o estudiar la història de la marginació
- Epíleg. L’art de la lectura, la biblioteca i la història de l’educació social. J. Planella
- Glossari
- Bibliografia per capítols
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte