Michael Nyman (1944) va escriure Música experimental. De John Cage en endavant l’any 1974. La seva defensa brillant i raonada de la música experimental i dels seus principals autors (John Cage, Philip Glass, Morton Feldman, etc.) aviat es va convertir en un estendard d’aquest moviment, que lluitava per fer-se un lloc al costat de l’ortodòxia avantguardista encapçalada per Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen.
Tal com afirma el mateix Michael Nyman en el seu pròleg a la segona edició, “el llibre era constantment robat de les biblioteques i canviava de mans a preu de col·leccionista”. Aprofitant la recent reedició del llibre en anglès (Cambridge University Press, 1999), tenim el goig de poder oferir una versió catalana d’una de les obres d’assaig musical més celebrades de la segona meitat del segle XX.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Taula de continguts
- Pròleg. Brian Eno
- Prefaci a la segona edició
- Crèdits
- 1. Aproximació a (una definició de) la música experimental
- Compondre
- Interpretar
- Escoltar
- Les conseqüències musicals
- 2. Precedents
- Les estructures rítmiques de Cage
- Metodologia
- So – L’experiència sonora
- 3. Inauguració, 1950 a 1960: Feldman, Brown, Wolff i Cage
- Principis dels anys 50
- Finals dels anys 50
- 4. Veure i escoltar: Fluxus
- 5. Sistemes electrònics
- Sistemes aplicats a operacions musicals corrents
- Sistemes d’operació manual
- Sistemes d’autoanul·lació o amagats
- Sistemes basats en la contingència
- Sistemes l’activació dels quals depèn del moviment, etc.
- Feedback
- Sistemes de feedback dissenyats especialment
- Electrònica, postelectrònica i entorns artificials
- Sistemes d’entorns privats i l’entorn natural
- 6. Indeterminació 1960-1970. Ichiyanagi, Ashley, Wolf, Cardew, Scratch Orchertra
- 7. Música minimalista, determinació i la nova tonalitat
- Fonts bibliogràfiques
- Bibliografia complementària (publicacions des de 1974)
- Discografia de música experimental Robert Worby