Les sagreres a la Catalunya medieval

Les sagreres a la Catalunya medieval

Estudi sobre la sagrera (sacraria), els espais sacralitzats que envolten les esglésies i que gaudeixen de la mateixa protecció que aquestes segons una venerable tradició que es remunta als concilis visigòtics, però àmpliament difosa a Catalunya, més tard, en relació amb el moviment de la Pau i Treva de Déu.  

  • Cover
  • Title page
  • Copyright page
  • Índex
  • Presentació. Lluís To Figueras
  • La proclamació de la pau i l'edificació dels cementiris. Sobre la difusió de les sagreres als bisbats de Barcelona i Girona (segles XI-XIII) Víctor Farías Zurita (Universitat Pompeu Fabre. Barcelona)
    • Introducció
    • I. La terminologia: sagrera, cellera i cementiri
    • II. La difusió de les sagreres
    • III. La geografia de les sagreres
      • A. La distribució de les sagreres
      • B. L’assentament eclesial
      • Annexos
    • IV. Les sagreres i la Pau i Treva
      • A. Els trets generals de la pau i tre
      • B. La cronologia de la pau i treva
      • C. Les conseqüències
      • Annexos
    • V. L’acceptació de la pau
      • A. L’actitud de les elits eclesiàstiques
      • B. L’actitud de les elits laiques
      • Annexos
    • Abreviatures
  • L'ensagrerament: utilitats d'un concepte. Ramón Martí. (Universitat Autònoma de Barcelona)
    • 1. L’ensagrerament, un debat obert
    • 2. Falses sagreres i concilis equívocs
    • 3. Cementiris, sagrers i sagreres a la diòcesi de Girona (segle XI)
    • 4. La Pau i Treva de Déu en la instauració de les sagreres
    • 5. Arqueologia de l’ensagrerament
    • 6. Propietats i aplicacions del concepte
  • Les celleres del Rosselló de mitjan de segle XIII al fí del segle XV. Permànencies i evolució d'una forma d'estructuració del poblament. Aymat Catafau. (Universitat de Perpinyà)
    • A – L’evolució de les celleres a finals de l’Edat Mitjana
      • 1.- Les celleres desaparegudes o transformades
      • 2.- La supervivència de la funció de dipòsit
      • 3.- L’evolució morfològica de les celleres
    • B – Senyoralització, o feudalització, de les celleres
      • 1.- Els senyors eclesiàstics: protectors naturals i propietaris decelleres
      • 2.- La intrusió dels senyors laics a les celleres
    • C – De la cellera a l’“incastellamento”
      • 1.- La cellaria castri: la forma de la cellera com a suport del’ “incastellamento”
      • 2 – El castell competència de la cellera
      • 3 - La cellera: un castrum al cor del poble
  • Conclusió
  • Bibliografia

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy