Els capbreus medievals, els arxius patrimonials, el Registre d’Hipoteques i el Registre de la Propietat són fonts importants per a l’estudi de les formes, les condicions i les estructures de la propietat de la terra en les diverses èpoques que van ser vigents. El seu estudi pot ajudar a comprendre les característiques d’una societat en qualsevol època històrica. Però, per fer més comprensible l’objectiu principal d’aquest llibre, és necessari remarcar encara un altre aspecte comú a aquestes fonts. Per a ser vives, és a dir, útils, havien de recollir i recullen informació contemporània sobre l’estat, els moviments, els canvis i la qualitat dels drets de propietat. Per tant, es tracta de fonts que no només constitueixen importants bancs d’informació històrica, és a dir, que no només proporcionen dades històriques objectives útils a l’historiador sobre un tema important, sinó que constitueixen en si mateixes sistemes històrics d’informació, sovint complexos, sovint parcials, sempre condicionats pel marc jurídic, però també pel dia a dia de les relacions socials.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índex
- Abreviatures
- Introducció
- Més o menys informats, més o nmenys propietaris, una mirada diferent a la història de les relacions socials. Rosa Congost Colomer
- 1. Una recerca col·lectiva
- 2. Abans i després de la sentència arbitral de Guadalupe
- 3. Abans i després de la revolució liberal (segles XVIII-XX)
- 4. La informació abans de l'era de la informació
- Primera part
- Abans i desprès de Guadalupe
- I. Posar al dia un capbreu: el control de les transaccions de terres del capítol de la Seu de Girona (Vall d'Aro, segles XIV-XV). Lluís Figueras
- 1. El domini de la pabordia de juliol a la Valld’Aro l’any 1344
- 1.1. L’estructura del domini de la pabordia d’Aro segonsel capbreu de 1344
- 1.2. Els patrimonis de masos i bordes
- 2. Posar al dia un capbreu (1432-34))
- 2.1. Identificar patrimonis i els seus titulars
- 2.2. Identificar les pertinences de cada patrimoni
- 2.3. Comprovar adquisicions
- 2.4. Comprovar les pertinences: les afrontacions
- 2.5. Comprovar les alienacions
- 3. Comunicacions orals i verificació ambescriptures en l’elaboració d’un capbreu
- 3.1. Els arxius privats de la pagesia
- 3.2. El cobrament de lluïsmes i foriscapis
- 4. A manera de conclusió
- Annex I: Masos i bordes de la pabordia de juliol a la parròquia d’Aro
- Annex II: Elements i superfície en vessanes dels masos i bordes de pabordia a la parròquia d’Aro (1344)
- Annex III: Moviment de les pertinences decinquanta-set patrimonis del 1344-1434
- II. El dia a dia d'una senyoria feudal: els manuals de comptes dels pabordes de l'almoina del pa (segles XIV-XV). Rosa Lluch Bramon
- 1. Els manuals de comptes dels pabordes
- 1.1. El dia a dia dels ingressos
- 1.2. El dia a dia de les despeses
- 2. Notícies sobre rendes, transaccions de finques i moviments de persones
- 2.1. L’opció de l’arrendament
- 2.2. Els foriscapis (i lluïsmes)
- 3. El control de les persones: els mals usos i els homenatges
- 4. La importància d’estar ben informat
- 4.1. La necessària xarxa d’informadors
- 4.2. Advocats, notaris, plets i visites
- 4.3. Les noies verges
- 4.4. On eren els remences?
- 5. La importància de no perdre els papers
- 6. A manera de conclusió
- III. "Que mostrin els títols…" Una relectura de les reinvindicacions remences i de la sentència arbitral de Guadalupe. Rosa Congost, Pere Gifré, Gabriel Jover, Rosa Lluch
- 1. Els pagesos benestants de la Catalunya delnord-est: la consolidació dels masos grans: 1350-1462/86
- 2. Les reivindicacions remences
- 2.1. Les redempcions de censos i servituds abans de Guadalupe
- 2.2. Algunes pràctiques pageses abans de Guadalupe: la hipòtesi del «mauvais gré»
- 3. El problema de la presentació dels títols
- 3.1. El projecte d’avinença de 1462
- 3.2. Cap a una reinterpretació de la sentència arbitral de Guadalupe de 1486
- 4. Després de Guadalupe
- 5. A manera de conclusió: el contrast entre l’ordre legal i la realitat social
- IV. "Cap terra sense senyor" Les denunciacions del comte d'Empúries a inicis de l'època moderna. Josep Colls Comas
- 1. Les denunciacions del comtat d’Empúries
- 2. El domini directe i les dificultats per al seucontrol
- 3. «Cap terra sense senyor»
- 4. A manera de conclusió
- V. Quins títols i on es guarden? Els arxius patrimonials, reflex de la dinàmica dels drets de propietat (segles XVI-XVIII). Pere Gifre Ribas
- 1. L’afany per arxivar a Catalunya a final del cinc-cents
- 2. Enfrontaments entre senyors (senyors directes, senyors delmadors i senyors útils i propietaris de terres i de masos)
- 2.1. La forma de delmar i satisfer els pagaments proporcionals a la collita (tasca, sobretot), però també censos
- 2.2. La possessió del domini útil de la terra: afirmació del’útil sobre el directe
- 2.3. El pagament (i cobrament) dels lluïsmes
- 3. Les estratègies dels senyors directes
- 3.1. L’ordenació dels arxius
- 3.2. Rúbriques, espèculs, històries i llibres de família nobiliaris
- 4. Les estratègies dels senyors útils
- 4.1. Arxius de senyors útils
- 4.2. Els llibres mestres
- 4.3. Llibres de família o la genealogia com a motiu?Historiar la família, ensenyament per a l’esdevenidor
- 5. A manera de conclusió
- Segona part
- Abans i desprès de la revolució liberal
- VI. "Para que nadie pueda alegar ignorancia". Els usos de la informació en el procés de tancament de terres: els bans al segle XVIII. Motserrat Pellicer Vilalta
- 1. Garantint la seguretat jurídica. La publicació dels despatxos de ban
- 2. Defensant els drets immemorials i propis
- 3. La clau de volta dels bans: els advocats i procuradors
- 4. A manera de conclusió
- VII. Els problemes de la informació en una societat d'antic règim. Els notaris catalans dabvant la creació del registre d'hipoteques. Sebastià Villalon Barragan
- 1. Ampliació de l’objecte jurídic del registre iactitud dels notaris catalans
- 2. El comissionat Treviño i l’ampliació del nombre d’oficines registrals
- 3. Una aproximació al grau de clandestinitat immobiliària i a la praxis registral
- 3.1. Sobre la clandestinitat
- 3.2. Una aproximació a la praxi registral
- . A manera de conclusió
- VIII. Ignorància o mala fe? el problema de les signatures dels senyors directes catalans (segles XVIII-XIX). Rosa Congost Colomer
- 1. Les lleis relatives al frau als senyors directes de Catalunya. El problema de les signatures
- 2. La formació d’un registre públic d’escriptures de transaccions de finques
- 3. El reconeixement del senyor directe a partir de les vendes enregistrades en els llibres del registre
- 4. El registre de la propietat (1862): noves formes d’informació i d’ocultació
- 4.1. La nova protecció dels drets dels senyors directes
- 4.2. Noves formes d’ocultació: la no-inscripció de títols
- 5. Catalunya i França a l’antic règim: alguns interrogants a partir de la perspectiva comparada
- 6. A manera de conclusió
- IX. Els problemes derivats de la manca d'informació en la construcció de l'estat liberal. La temptació dels batlles de sac. Rosa Congost, Peres Gifre
- 1. L’ofici de batlle de sac
- 1.1. Els batlles de sac de l’Almoina del Pa
- 1.2. Un cas especial: la sagionia d’Aro
- 1.3. Altres notícies de batlles de sac
- 1.4. Els batlles de sac durant el segle XVIII i començaments del segle XIX
- 2. El sorprenent intent liberal de recuperaciódels «batlles de sac»
- 2.1. El procés d’abolició del delme
- 2.2. Els arrendaments de censos desamortitzats. El cas del priorat de Cervià de Ter
- 2.3. El cas de l’arrendament dels censos del monestir de Sant Pere de Rodes d’El Far
- 2.4. La crida liberal als «batlles de sac»
- 3. La dècada de 1840 a 1850
- 4. A manera de conclusió
- X. El registre de la propietat i la informació: el miratge de la modernització institucional espanyola (Catalunya, 1861-1950). Ricard García Orallo
- 1. El registre de la propietat i l’estoc d’informació pública immobiliària
- 2. registre de la propietat i crèdit agrari
- 3. Cap a la invisibilitat de la informació: decadència del document públic?
- 4. A manera de conclusió
- Bibliografia
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte