La toponímia és el conjunt de noms de lloc d’un territori determinat i, a la vegada, la branca de l’onomàstica que estudia els topònims. Aquests noms propis serveixen per anomenar llocs precisos i únics que tenen, pels homes i dones que hi han viscut, un caràcter particular que els distingeix de la resta. La majoria de topònims té un significat entenedor, o “transparent”, perquè descriuen clarament els elements geogràfics a què es refereixen, però també hi ha noms de lloc que, en el llenguatge actual, no tenen sentit o no descriuen el lloc que anomenen. Aquest darrer grup de topònims ha intrigat tant els estudiosos com la gent del poble fins al punt que s’han cercat explicacions –a vegades fantasioses– del seu origen. La toponímia, doncs, es troba enmig d’una veritable cruïlla de disciplines científiques: els lingüistes hi cerquen traces de la formació i l’evolució de la mateixa llengua, els geògrafs utilitzen els topònims per identificar els llocs i comprendre l’organització de l’espai, els historiadors els prenen per assenyalar els canvis produïts en el paisatge i en la societat al llarg del temps i els estudiosos de la cultura popular extreuen dels topònims la percepció d’un territori per part dels seus habitants.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Index
- 1. Introducció. Elvis Mallorquí
- 1.1. La toponímia, un camp de coneixement interdisciplinari
- 1.2. L’'Estructura del llibre
- 1.3. La recerca toponimica a les terres de Girona
- 2. Els estidos de toponímia a Cataalunya: estat de la qüestió i metodologia de treball. Ramón Amigó
- 2.1. Els reculls d'onomàstica a Catalunya, dels orígens fins l'actualitat
- 2.2. La geografia de la recerca onomàstica catalana
- 2.3. La confecció dels reculls d'onomàstica: metodologia de treball
- 2.4. Inventari i estudi dels reculls de noms de lloc de Catalunya
- A) Inventari
- B) Cronologia
- C) Geografia
- 3. Els noms de lloc i la llengua: la toponímia des de la lingüística. Joan Anton Rabella
- 3.1. L’Estudi de l'etimologia dels noms de lloc
- 3.2. Els altres vessants de l'estudi lingüístic: dialectologia i gramàtica històrica
- 3.3. Mancances dels estudis de toponímia
- 4. Els noms de lloc i el territori: la toponímia des de la geografia. Joan Tort
- 4.1. La toponímia i la singularitat dels llocs
- 4.2. El topònim, un concepte de definició difícil
- 4.3. La recerca d¡un ordre, aportació clau de la geografia
- 4.4. Un mètode geogràfic per a la recerca toponímica: els principis de transparència, d'excepcionalitat i de significativitat territorial.
- A) Principi de transparència
- B) Principi d’excepcionalitat
- C) Principi de significativitat territorial
- 4.5. Un exemple: la toponímia del Baix Camp
- A) L’àmbit geogràfic estudiat. Consideracions generals
- B) L’oronímia, un apartat d’una especial rellevància al nord i al’oest de la comarca
- C) La tendència a l’expressió del matís com a característicabàsica de la hidronímia
- D) Els noms dels paratges i les partides de terra, un àmbitsemànticament polivalent
- E) Els noms relacionats amb els aspectes humans: l’apartatquantitativament més important, però de contingut mésuniforme i menys variat
- F) Els noms dels nuclis de població. Resultats d’una anàlisionomasiològica
- G) Els topònims dels assentaments de població moderns: elsnoms de les urbanitzacions com a paradigma
- H) Apunt sobre els noms dels elements de poblamentindividualitzat
- I) Els topònims relacionats amb aspectes complementaris delpoblament i amb les activitats econòmiques: predomini delsnoms que testimonien el passat agrari de la comarca
- J) L’odonímia, o noms de les vies de comunicació, en les sevesdiverses modalitats
- 5. Els noms de lloc i el temps: la toponímia des de la història. Elvis Mallorqui
- 5.1. Toponímia i història del poblament
- 5.2. Toponímia i reconstrucció del paisatge medieval
- 5.3. Els noms de lloc, entre l'oralitat i l'escriptura
- 5.4. Un exemple: els topònims i la història de Sant Mateu de Montnegre (Quart)
- 6. Els noms de lloc i la cultura popular: la toponímia en l'imaginari de la societat tradicional. Francesc Roma
- 6.1. El llenguatge institueix la realitat
- 6.2. El topònim com a empremta i com a matriu
- 6.3. Toponímia i cultura
- 6.4. Els topònims es construeixen per consens, però també per conflicte
- 6.6. Uns exemples: l'infern, la caritat i la por en la toponìmia
- A) Els topònims de l’infern
- B) El cas de caritat, o com la societat forma part del paisatge idel topònim
- C) El topònim en la relació entre humanitat i natura
- 7. Conclusions. Elvis Mallorqui
- 8. Bibliografia
- 8.1 Bibliografia específica sobre toponímia
- 8.2 Altres treballs utilitzats
- Índex de figures i imatges
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account