Una llengua amb una rica tradició literària, que ha sobreviscut als canvis, a les persecucions polítiques i als reptes comunicatius. Una llengua exposada a la despersonalització, que s'ha enriquit, tanmateix, pel contacte amb altres idiomes i per l'acolliment de població immigrada. Explicar aquests contrasts és l'objectiu d'aquesta segona edició.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Autors
- Índex
- Pròleg
- Capítol I. Conceptes, objectius i mètodes de la historia de la llengua
- Introducció
- L’objecte i l’objectiu de la Història de la llengua
- El temps en la història de la llengua
- L’espai: Història de la llengua o Història lingüística del territori?
- Els objectes d’estudi en la història de la llengua
- La Història de la llengua, disciplina controvertida
- La reconstrucció del passat social d’una llengua
- La nomenclatura de la disciplina
- Un camp de coneixement plural
- Les dimensions de la disciplina
- Capítol II. Emancipació politica i formació del romanç català. De l’ocupació franca de Barcelona (801) a la derrota de Muret (1213)
- Introducció
- El marc històric
- Els antecedents: de la fi de la Tarraconense romana a la conquesta franca de la Catalunya Vella
- La Catalunya prefeudal: el procés d’emancipació política dels primitius comtats catalans
- El triomf del feudalisme: expansió dinàstica a Occitània i conquesta de la Catalunya Nova
- El marc cultural
- Els usos socials i institucionals: entre el llatí i el romanç català
- Els usos literaris: català i occità
- La base llatina del català: unitat i variació interna
- La formació del primitiu romanç català
- L’estructura del català preliterari
- Unitat i diversitat del català naixent
- Substrats i adstrats del català constitutiu
- El component ibèric i basc
- El component germànic
- L’element romànic precatalà de Xarq al-Andalus
- El marc històric, cultural i lingüístic de la futura àrea del català consecutiu
- El romanç andalusí dels mossàrabs i muladites
- Mossarabismes i pseudomossarabismes del català
- Annex. Taula cronològica
- Capítol III. Expansió territorial i assentament de la consciència idiomàtica. De la derrota de Muret (1213) al compromís de Casp (1412)
- Introducció
- El marc històric
- El marc cultural
- La conformació de l’espai lingüístic català
- L’expansió territorial i el procés repoblador
- Territori i llengua: la consciència lingüística
- Els usos socials i institucionals
- Els àmbits d’ús i les relacions interlingüístiques
- La Cort i la Cancelleria reial, factors d’unitat idiomàtica
- Els usos literaris
- L’emancipació literària del català. La poesia
- L’aparició de la prosa literària
- El desenvolupament de la literatura moral i didàctica
- El català, llengua en contacte
- Les llengües dels musulmans i jueus: àrab i hebreu
- Les llengües de l’entorn mediterrani: occità, castellà, sard, sicilià, grec, sabir
- L’interès per la llengua
- L’evolució interna de la llengua
- La variació diatòpica
- Els canvis lingüístics i la fesomia de la llengua
- Les teories sobre la bipartició dialectal del català
- Annex. Taula cronològica
- Capítol IV. La plenitud cultural i política. Del compromís de Casp (1412) a la derrota de les Germanies (1523)
- Introducció
- El marc històric
- El marc cultural: de l’humanisme al Renaixement
- Els usos socials i institucionals
- El usos literaris
- Caracterització del panorama literari
- Gèneres, llengües i classes socials
- Els grans escriptors
- Les opcions estètiques: estil pla enfront d’estil artitzat
- La consciència lingüística
- De l’orgull lingüístic al complex d’inferioritat
- Vers la consolidació de la fragmentació onomàstica
- L’interès per la llengua
- El paper de la impremta en la fixació i modernització de la llengua
- La “qüestió de la llengua”
- Els límits del procés de gramatització
- L’evolució interna de la llengua
- L’estructura interna
- El procés d’occidentalització lèxica i la influència castellanoaragonesa
- Annex. Taula cronològica
- Capítol V. La crisi identitària en la nova conjuntura imperial. De la derrota de les Germanies (1523) a l’expulsió dels moriscos (1610)
- Introducció
- El marc històric
- El context polític: les dificultats d’adaptació a la nova conjuntura
- L’estructura socioeconòmica
- El marc cultural i les mentalitats
- L’universalisme renaixentista
- L’erasmisme i la qüestió del vulgar
- La cultura de la Contrareforma: manierisme i Barroc
- Els usos socials i institucionals: l’inici de la substitució lingüística selectiva
- Les institucions, les classes socials i les actituds lingüístiques
- El paper de la impremta en els canvis lingüístics i culturals
- El problema morisc
- Els usos literaris
- El català, llengua literàriament antiquada
- El concepte de “Decadència”
- La producció literària
- La consciència lingüística
- Llemosinisme onomàstic i unitat de la llengua
- Els discursos sobre la llengua
- L’interès per la llengua
- L’evolució interna de la llengua
- El procés de modernització
- El procés de dialectalització
- Les interferències exògenes
- Annex. Taula cronològica
- Capítol VI. Dependència, transculturació i revolta. De l’expulsió dels moriscos (1609) a l’annexió castellana de la Corona d’Aragó (1715)
- Introducció
- El marc històric
- Els conflictes polítics: sobirania de iure, submissióde facto
- L’estructura socioeconòmica
- El marc cultural i les mentalitats
- La cultura del Barroc
- Transculturació i conflicte cultural
- Els canvis de frontera lingüística
- Els usos socials i institucionals
- Els usos literaris
- La consciència lingüística
- Entre el discurs de la variació i la persistència del model de llengua culta
- Unitat lingüística, prejudicis interdialectals i fragmentació onomàstica
- Les derivacions ideològiques del llemosinisme
- Les apologies de la llengua
- L’interès per la llengua
- L’evolució interna de la llengua
- Annex. Taula cronològica
- Capítol VII. Proscripció pública i privadesa dinàmica. De l’annexió castellana de la Corona d’Aragó (1715) al triomf dels liberals espanyols (1833)
- Introducció
- El marc històric
- El context polític: l’absolutisme borbònic
- L’estructura socioeconòmica
- El marc cultural
- La dicotomia cultural del “segle de les llums”
- El discurs de la modernitat lingüística
- Els usos socials: la proscripció pública i el bandejament del català escrit
- Llengua i classes socials
- Els inicis de la política lingüicida
- L’actitud de l’Església
- L’ensenyament
- Els usos literaris
- Les ideologies lingüístiques
- Les defenses de la llengua i els prejudicis interdialectals
- La consciència lingüística unitària
- L’interès per la llengua
- El plantejament de la qüestió ortogràfica
- Els estudis gramaticals i lexicogràfics
- L’evolució interna de la llengua
- La interferència exògena
- La dialectalització
- Annex. Taula cronològica
- Capítol VIII. Exclusió legal i recuperació literària a l’inici de l’estat modern. Del triomf dels liberals espanyols (1833) a la Solidaritat Catalana (1906)
- Introducció
- El marc històric
- L’evolució política: les contradiccions del liberalisme
- La revolució industrial i agrària
- La construcció de l’estat modern
- L’evolució envers l’autonomisme
- El marc cultural
- Del Romanticisme al Modernisme
- Els límits de la Renaixença
- La construcció d’una identitat nacional: els referents simbòlics
- Els usos socials i la política lingüística de l’estat liberal
- Llengua i classes socials
- L’actitud de l’Església
- Les estratègies de repressió
- La ideologia lingüística dominant
- Els usos escrits
- Els usos cultes. De la literatura jocfloralesca a la recerca d’un públic lector
- Els usos populars
- El teatre
- La premsa
- La novel·la popular i la literatura de fulletó
- Les idees lingüístiques i l’interès per la llengua
- L’evolució interna de la llengua
- Annex. Taula cronològica
- Capítol IX. Una llengua de cultura moderna en la nova societat de masses. De la Solidaritat Catalana (1906) a la fi de la Segona República espanyola (1939)
- Introducció
- El marc històric
- La crisi de la Restauració (1906-1923)
- La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
- La Segona República espanyola (1931-1939)
- El marc cultural: la nova societat de masses
- Els conflictes socials i les actituds lingüístiques
- Llengua, nacionalisme i estructura de classes
- L’ideari i la pràctica política noucentistes
- L’anticatalanisme sota la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República espanyola
- Els usos socials i literaris
- El sistema educatiu
- La premsa
- L’àmbit literari
- El teatre
- La ràdio i el cinema
- Annex. Taula cronològica
- Capítol X. Persecució i resistència durant el franquisme i la transició. De la fi de la Segona República espanyola (1939) al reconeixements institucionals (1983)
- Introducció
- El marc històric i cultural
- La immediata postguerra
- Sota el signe de l’autarquia
- Les transformacions cap a l’estat del benestar
- Continuisme i restauració democràtica
- De la persecució política als reconeixements institucionals de la llengua
- Abast de l’intent franquista de lingüicidi
- La reivindicació dels reconeixements institucionals de la llengua
- Resistència cultural i reconstrucció de l’espai social del català
- La cultura catalana en l’exili
- L’actitud de l’Església
- La cultura impresa
- De la cultura crítica al consum cultural
- La Nova Cançó
- Els mitjans audiovisuals
- Les dinàmiques sociolingüístiques
- Les servituds de la transició a la democràcia
- Els problemes de cohesió lingüística: la immigració i l’ensenyament
- Els problemes de la identitat lingüística: el cas valencià
- Annex. Taula cronològica
- Capítol XI. Avenços i dèficits en l’horitzó de la normalitat lungüística. Dels reconeixements institucionals espanyols (1983) als nostres dies
- Introducció
- El marc històric
- De la integració europea a la mundialització de l’economia
- Modernització social, canvis polítics i construcció d’identitats a la comunitat lingüística catalana
- Les asimetries polítiques territorials: els diferents marcs legals de la comunitat lingüística catalana
- Els reconeixements institucionals de la llengua catalana
- La competència dels parlants, els marcs jurídics i les polítiques lingüístiques
- L’espai social del català
- La vida social i l’economia
- L’àmbit institucional i el món del dret
- Les institucions confessionals i la llengua
- El sistema educatiu
- La cultura audiovisual
- Els espectacles
- La cultura escrita
- Els debats públics al voltant de la llengua: actituds, ideologies i polèmiques lingüístiques
- La projecció internacional del català
- Les expectatives de futur
- Annex. Taula cronològica
- Capítol XII. L’evolució del català contemporani. Normativització, models de llengua i estudis lingüístics
- Introducció
- La normativització del català contemporani
- Els intents de fixació ortogràfica, gramatical i lèxica en la transició del segle XIX al XX
- La instauració de l’autoritat lingüística: l’Institut d’Estudis Catalans
- Els criteris lingüístics de Fabra
- Les bases generals
- La difusió del fabrisme: adhesions i resistències
- El desenvolupament de la normativització després de Fabra
- Cap a una codificació dinàmica
- La configuració dels models de llengua
- Les polèmiques al voltant de la llengua literària
- La polèmica sobre la llengua als mitjans de comunicació
- L’interès per la llengua
- L’evolució interna de la llengua catalana al segle xx
- Aspectes fonètics
- Aspectes morfosintàctics
- Aspectes lèxics
- Aspectes pragmàtics
- Bibliografia
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account