Història del dret espanyol

Història del dret espanyol

  • Author: de Montagut Estragués, Tomàs; Maluquer de Motes i Bernet, Carlos J.
  • Publisher: Universitat Oberta de Catalunya
  • ISBN: 8492276711
  • eISBN Pdf: 9788490292440
  • Place of publication:  Barcelona , Spain
  • Year of publication: 1999
  • Year of digital publication: 2012
  • Month: November
  • Pages: 272
  • Language: Catalan
Es tracta d'un estudi dels ordenaments jurídics dels pobles d'Espanya des del moment de la romanització fins a l'actualitat.
  • Bibliografia
  • Title page
  • Copyright page
  • Índex
  • Presentació
  • Bibliografia general
  • El dret romà a la Península i la monarquia visigoda. T. de Montagut
    • Introducció
    • Objectius
    • 1.Les fonts de producció del dret romà
      • 1.1. L’època primitiva
      • 1.2. La República
        • 1.2.1. La llei
        • 1.2.2. La interpretació
        • 1.2.3. El ius honorarium
      • 1.3. El Principat
      • 1.4. El Dominat
    • 2.El dret romà a la Península
      • 2.1. La conquesta de la Península
      • 2.2. La romanització de la societat
      • 2.3. La romanització jurídica
    • 3. El regne dels gots a la Península
      • 3.1. Itinerari històric del poble visigot
      • 3.2. La creació del dret al regne visigot
      • 3.3. La legislació dels monarques visigots
    • Resum
    • Activitats
    • Exercicis d’autoavaluació
    • Solucionari
    • Glossari
    • Bibliografia
  • Les monarquies cristianes medievals i l’imperi universal hispànic. T. de Montagut
    • Introducció
    • Objectius
    • 1. El pensament jurídic
      • 1.1. El teocentrisme polític i la concepció subjectiva del dret
      • 1.2. La república cristiana i la renovació de l’Imperi romà
      • 1.3. El iuscentrisme polític, el protagonisme dels juristes i la concepció objectiva del dret
        • 1.3.1. Competències materials
        • 1.3.2. Competències formals
        • 1.3.3. Finalitat
      • 1.4. El renaixement jurídic a Bolonya i el ius commune
        • 1.4.1. Origen de l’escola jurídica de Bolonya
        • 1.4.2. Textos jurídics
        • 1.4.3. El dret canònic i el seu estudi
      • 1.5. L’escola dels glossadors i dels comentaristes
      • 1.6. El dret comú del mar i el Llibre del Consolat de Mar
        • 1.6.1. La creació del dret
        • 1.6.2. La fixació del dret i els consolats de mar
    • 2.La Corona de Castella i la recepció del dret comú
      • 2.1. L’ordenament jurídic de Castella
        • 2.1.1. Els drets municipal i senyorial
        • 2.1.2. El dret regi i la política legislativa d’Alfons X (1252-1284)
        • 2.1.3. El sistema de fonts del dret castellà i les recopilacions
      • 2.2. Les comunitats basques
      • 2.3. Navarra
      • 2.4. La monarquia universal
    • 3. La Corona d’Aragó i els seus ordenaments jurídics
      • 3.1. El dret general de la Corona
      • 3.2. Catalunya
        • 3.2.1. L’Imperi carolingi i el naixement de Catalunya
        • 3.2.2. La monarquia feudal i la recepció del dret comú (segles XI-XIII)
        • 3.2.3. La monarquia estamental (del final del segle XIII al començament del XVIII)
      • 3.3. Aragó
      • 3.4. València
      • 3.5. El regne de Mallorca
      • 3.6. La guerra de Successió i les seves conseqüències polítiques i jurídiques en el segle XVIII
    • Resum
    • Activitats
    • Exercicis d’autoavaluació
    • Solucionari
    • Glossari
    • Bibliografia
  • L’Estat constitucional espanyol. T. de Montagut, C. J. Maluquer
    • Introducció
    • Objectius
    • 1.La història del constitucionalisme
      • 1.1. El període preconstituent i les corts de Cadis
      • 1.2.De l’Estat constitucional liberal a l’Estat constitucional liberal, democràtic i social
        • 1.2.1. Les primeres constitucions
        • 1.2.2. A partir de la Revolució de 1868
      • 1.3. Les constitucions polítiques de la monarquia espanyola
      • 1.4. Les constitucions polítiques de les repúbliques espanyoles
    • 2. La codificació
      • 2.1. Circumstàncies històriques
        • 2.1.1. La invasió napoleònica
        • 2.1.2. La insurrecció americana
        • 2.1.3. La revolució liberal
        • 2.1.4. El codi com a norma
        • 2.1.5. El moviment codificador europeu
      • 2.2. La codificació mercantil
        • 2.2.1. Les circumstàncies de la codificació
        • 2.2.2. El Codi del 1829
        • 2.2.3. La jurisdicció mercantil
        • 2.2.4. Altres lleis especials
        • 2.2.5. El Codi de comerç del 1885
      • 2.3. La codificació del dret penal
        • 2.3.1. La influència del reformisme il·lustrat
        • 2.3.2. El Codi penal del 1822
        • 2.3.3. El Codi penal del 1848
        • 2.3.4. La vinculació constitució-dret penal: el Codi penal del 1870
        • 2.3.5. El Codi penal del 1928
        • 2.3.6. La reforma penal del 1932
        • 2.3.7. El restabliment constitucional i el Codi penal del 1995
      • 2.4. La codificació civil
        • 2.4.1. La crisi i transformació de la nova propietat
        • 2.4.2. El Projecte de codi civil del 1821
        • 2.4.3. El Projecte de codi del 1836
        • 2.4.4. La comissió general de codificació i el Projecte del 1851
        • 2.4.5. La consolidació de la propietat: la Llei hipotecària del 1861
        • 2.4.6. El Projecte de codi civil del 1869
        • 2.4.7. L’harmonització del dret castellà i les altres legislacions
        • 2.4.8. La codificació exclusiva del dret castellà
        • 2.4.9. Els drets civils forals després del Codi civil
        • 2.4.10. L’article 149.1.8 de la Constitució del 1978
      • 2.5. La codificació del dret processal
        • 2.5.1. El rang constitucional del poder judicial. La Llei del 1870
        • 2.5.2. La Llei d’enjudiciament civil de 3 de febrer del 1881
        • 2.5.3. La Llei d’enjudiciament criminal de 14 de setembre del 1882
    • Resum
    • Activitats
    • Exercicis d’autoavaluació
    • Solucionari
    • Glossari
    • Bibliografia

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy