Tothom (que no es trobi en una situació anòmala) menja a diari. Les nostres alimentacions contemporànies, però, són part de les cultures i de les societats en les quals es desenvolupen i, com aquestes, es troben en una constant i continuada reformulació i evolució (està clar que avui dia no mengem com fa cinquanta anys, ni d'aquí a cinquanta anys menjarem com avui...). I les transformacions dels hàbits i de les estructures alimentàries afecten també tothom, independentment del gènere, de les classes socials, de les edats. Si una cosa està clara, però, és que les nostres alimentacions contemporànies generen debat i que, en molts sentits, marquen en bona mesura les nostres opcions d'estils de vida. En un moment de la història en el qual, molt possiblement, mai no hem menjat amb tanta "seguretat? -ni amb tanta autopercepció de seguretat-, les nostres consideracions sobre "què" mengem, d'on prové i com ha estat elaborat semblen estar més a l'ordre del dia que mai. En aquest sentit, les aportacions que presentem en aquest llibre ens porten a reflexionar sobre alguns d'aquests aspectes: des de les pors alimentàries globals fins els aliments locals; des del debat sobre les biotecnologies fins el consum verd, els aliments "bio? i l'agroecologia. Són aportacions diverses (perquè diversos són els punts de vista des dels quals s'observa a diari la nostra alimentació) i interdisciplinàries (car l'alimentació no és un camp que pugui ser abordat des d'una única disciplina), perquè el fet alimentari és complex, polièdric, i necessita d'aproximacions al més obertes possible. Aquest llibre intenta recollir aquestes premisses.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Autors
- Ars Alimentaria
- Índex
- Introducció. Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. F. Xavier Medina
- Capítol I. Els debats sobre les aplicacions alimentàries de la biotecnologia: una perspectiva estructural. Juanjo Càceres
- 1. Els organismes modificats genèticament: raons d’una controvèrsia
- 2. El context del debat
- 3. Els principals protagonistes
- 4. Aspectes crítics d’una deliberació social
- 5. Pot millorar el model de deliberació?
- Bibliografia citada
- Capítol II. Alimentació i pors alimentàries: la crisi de les vaques boges (EEB) des d’una perspectiva local. F. Xavier Medina
- 1. Apunts molt breus sobre una llarga crisi
- 2. Carn!
- 3. La vedella, de la primacia a la crisi. El cas d’Espanya
- 4. Les «altres» carns: l’exemple del cavall i de l’estruç
- 5. Aliments «bons per a pensar»
- 6. Per no concloure
- Bibliografia
- Capítol III. Sistema alimentari sostenible i agricultura familiar: el pasturatge al País Basc. José Ramón Mauleón
- 1. Introducció
- 2. Sistema alimentari sostenible
- 3. El sector oví al País Basc
- 3.1. La cooperativa de pastors Artzai-Gazta
- 3.2. La Denominació d’Origen Formatge Idiazabal
- 4. Conclusions
- Referències
- Pàgines web
- Capítol IV. El consumidor polític d’aliments ecològics. Una anàlisi crítica de la recerca i les polítiques. Magnus Boström i Mikael Kintman
- 1. Introducció
- 2. Qui i quants?
- 3. Només dones?
- 4. Activisme polític
- 5. Instruïts...
- 6. ... però ambivalents
- 7. Principis o conseqüències?
- 8. Universal, domèstic o estranger?
- Bibliografia
- Capítol V. L’aliment biològic: entre conservadorisme i conversió. Karen Montagne
- 1. Introducció
- 2. Que és un aliment biològic?
- 3. L’arribada d’una alimentació basada en l’aliment biològic
- 4. La conversió als productes biològics: un canvi dels costums alimentaris
- 5. El règim alimentari
- 5.1. La cuina
- 5.2. Aliments particulars
- 6. Conservadorisme i consum biològic: contra la decadència de l’alimentació contemporània
- 6.1. La dona, causa de la pèrdua de la tradició
- 6.2. Costum familiar
- 7. Què és la cuina «tradicional» per als nostres interlocutors?
- 8. Ingredients particulars
- Bibliografia
- Capítol VI. El consum agroecològic a l’Estat espanyol: una opció política. Esther Vivas
- 1. Alguns models
- 2. Orígens i evolució
- 3. Causes i perquès
- 4. Límits i oportunitats
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account