Les teories de la comunicació analitzen el fenomen de la comunicació des d'una perspectiva científica. En aquesta obra, presentem una ordenació d'aquest saber acumulat des del segle passat fins a l'actualitat. Des dels seus inicis, les teories de la comunicació han analitzat quin és l'impacte comunicatiu de les tecnologies i aquest continua essent el seu gran repte.
Cover
Title page
Copyright page
Autors
Índex
Capítol I. L’estudi de les teories de la comunicació i la informació
Introducció
L’objecte d’estudi de les teories de la comunicació i la informació
1.1. Delimitació de l’objecte d’estudi
1.2. Aproximació històrica i doctrinal a les teories de la comunicació i la informació
1.3. La comunicació humana
2. Inicis i història de la recerca en comunicació
2.1.Abans de 1920: el començament de la societat de masses
2.2. 1920-1940: les primeres concepcions sobre els mitjans
2.3. 1940-1960: els inicis de la disciplina
2.4. 1960-1980: apogeu i qüestionament de la cultura de masses
2.5. 1980-1990: replantejament sobre la influència dels mitjans
2.6. Des de 1990: la comunicació en la societat de la informació
3. El camp d’estudi de les teories de la comunicació i la informació
3.1. El camp d’investigació de les teories de la comunicació i la informació
3.2. El camp d’estudi de les teories de la comunicació i de la informació a partir de l’objecte
3.3. El concepte de comunicació de masses
4. Els fonaments metodològics de les teories de la comunicació i la informació
4.1. Concepte i característiques del mètode
4.2. Els mètodes en les ciències socials
4.3. L’evolució metodològica en les teories de la comunicació i la informació
4.4. Les opcions metodològiques i les tècniques de recerca
Capítol II. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació
Introducció
1. L’Escola de Palo Alto
1.1. Orígens de l’Escola de Palo Alto
1.2. Principis de la comunicació segons l’Escola de Palo Alto
1.3. El doble vincle
1.4. La realitat de primer ordre i de segon ordre
2. L’interaccionisme simbòlic
2.1. Inicis de l’interaccionisme simbòlic
2.2. Principis de l’interaccionisme simbòlic
2.3. Conceptes de l’interaccionisme simbòlic
2.4. Els mitjans de comunicació
2.5. L’opinió pública
3. Erving Goffman: aportacions a les teories de la comunicació i la informació
3.1. Erving Goffman
3.2. Principis de la teoria d’Erving Goffman
3.3. Conceptes de la teoria d’Erving Goffman
3.4. El marc
3.5. La teoria del framing
4. El construccionisme
4.1. Bases del construccionisme
4.2. Principis del constructivisme
4.3. La construcció de la realitat social
4.4. La societat com a realitat objectiva
4.5. La societat com a realitat subjectiva
4.6. El pluralisme i la crisi de sentit
5. L’etnometodologia
5.1. Inicis de l’etnometodologia
5.2. Principis de l’etnometodologia
5.3. Conceptes de l’etnometodologia
Capítol III. La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació
Introducció
1. Orígens del funcionalisme
1.1. Inicis del funcionalisme
1.2. El context previ al funcionalisme
1.3. El canvi en la concepció dels mitjans de comunicació
1.4. La funció del funcionalisme
2. Principis del funcionalisme
2.1. La consolidació del funcionalisme
2.2. Les teories d’abast intermedi: la teoria dels dos esglaons de la comunicació
2.3. Els principis bàsics del funcionalisme
3. Funcions de la comunicació de masses
3.1. Inventari parcial de les funcions dels mitjans de comunicació
3.2. Algunes funcions de la comunicació de masses
3.3. Els mitjans i el canvi social
3.4. La capacitat d’influència dels mitjans
4. Usos i efectes socials de la comunicació
4.1. La teoria dels usos i gratificacions
4.2. La teoria de l’establiment de l’agenda (agenda setting)
5. Avantatges i limitacions del funcionalisme
5.1. Aportacions del funcionalisme
5.2. Crítiques al funcionalisme
Capítol IV. La perspectiva crítica de les teories de la comunicació
Introducció
1. L’Escola de Frankfurt
1.1. Presentació de l’Escola de Frankfurt
1.2. La indústria de la cultura
1.3. Els mitjans de comunicació com a instruments de manipulació
1.4. La ideologia de la societat industrial avançada
2. Economia política
2.1. Presentació de l’economia política
2.2. La propietat dels mitjans de comunicació
2.3. El contingut dels productes culturals
2.4. Les repercussions socials dels mitjans de comunicació
3. Estudis culturals
3.1. Presentació dels estudis culturals
3.2. Principis dels estudis culturals
3.3. Els mitjans de comunicació
3.4. Els estudis de la recepció
Capítol V. Les teories de la comunicació a la societat de la informació
Introducció
1. L’Escola de Toronto
1.1. Els inicis: Harold A. Innis
1.2. McLuhan: el determinisme tecnològic
1.3. L’Escola de Toronto després d’Internet
2. Els canvis a la societat de la informació
2.1. Cap a la societat de la informació
2.2. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
2.3. La globalització
2.4. Les noves xarxes socials
3. La comunicació a la societat de la informació
3.1. Manuel Castells: l’era de la informació
3.2. Característiques de la societat de la informació
3.3. El poder de la identitat
Capítol VI. Les teories crítiques de la societat de la informació
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account