La xarxa temàtica Coneixement, Llenguatge i Discurs Especialitzat (XT99-00036, 2001XT-0032, 2003XT-00051) es creà l’any 2000 amb la finalitat de reflexionar sobre l’espai d’intersecció entre el coneixement, el llenguatge i el discurs especialitzat. L’objectiu principal de la xarxa temàtica és posar en connexió grups de recerca de diferents camps per fonamentar la reflexió interdisciplinària sobre el coneixement especialitzat i avaluar teories que donin raó de la producció lingüística en els àmbits especialitzats, sempre sobre bases gramaticals i psicosociològiques explícites.
Integren la xarxa els següents grups de recerca: MEDHISTERM (Universitat de València, Universitat d’Alacant i Universitat de Salamanca), GEHUCT (Universitat Autònoma de Barcelona), LCPE (Universitat Paris Jussieu), LINK (Universitat de València, Universitat d’Alacant i Universitat Jaume I), GRADAP (Universitat de Barcelona), UNIC (Universitat de Lleida), GREAL (Universitat Autònoma de Barcelona), TERMTEX (Universitat de Buenos Aires i Universitat General Sarmiento), IULATERM (Universitat Pompeu Fabra) i el Grup d’estudis d’argumentació discursiva i traducció (Universitat Pompeu Fabra).
- Title Page
- Copyright
- Presentació
- La Xarxa temática Coneixement, Llenguatge i Discurs Especialitzat: evolució i resultats del treball conjunt
- Equips de recerca de la xarxa
- Grup MEDHISTERM
- 1. Línies d’investigació i docència del grup
- 1.1. Principal objectiu d’investigació
- Grup GEHUCT
- 1. Projectes de recerca
- 2. Tesis doctorals
- 3. Cursos de tercer cicle
- Grup LINK
- 1. Construccions gramaticals
- 2. Construccions amb connectors i marcadors discursius
- 3. Construccions interjectives
- 4. Tesis i treballs d’investigació llegits
- Grup GRADAP
- 1. Introducció. Per què va sorgir el grup GRADA. Dels inicis (lingüistes al món de l’escriptura planificada) al Manual práctico de escritura académica
- 2. Més sobre escriptura acadèmica. Ampliació i reconeixement del grup. Integració en la xarxa temàtica. Seminaris i cursos multiinnovadors. Publicacions
- 2.1. Ampliació i reconeixement del grup
- 2.2. Seminaris i cursos multiinnovadors
- 3. De GRADA a GRADAP (Grup de Recerca i Anàlisi del Discurs Acadèmic i Professional)
- 3.1. La introducció de l’estudi de la comunicació escrita als àmbits professionals
- 4. Bibliografia
- Grup UNIC
- 1. Presentació
- 2. Projectes i publicacions
- 3. Perspectives de recerca
- 4. Adreça i contactes
- Grup GREAL
- 1. Línies de recerca del grup
- 1.1. L’elaboració d’un model d’ensenyament de la producció escrita en situació escolar
- 1.2. El coneixement dels processos i dels instruments d’avaluació formativa en l’E / A de la composició escrita
- 1.3. L’activitat metalingüística en els processos d’aprenentatge del llenguatge escrit
- 1.4. El raonament metalingüístic dels estudiants: l’aprenentatge de la gramàtica
- 1.5. L’escriptura en situació acadèmica
- 2. Projectes de recerca finançats
- 3. Coordinació de xarxes temàtiques
- 4. Participació en xarxes temàtiques
- 5. Participació en projectes d’innovació docent
- 6. Treballs de recerca dirigits
- 6.1. Tesis doctorals
- 6.2. Tesines
- 6.3. Altres treballs de recerca
- Grupo TERMTEX
- 1. Presentación del grupo e historia de su formación
- 2. Líneas de estudio del grupo
- 2.1. Producción de textos
- 2.2. Propiedades lingüísticas de textos pertenecientes a distintos géneros
- 2.3. Léxico especializado/no especializado y gramática
- 3. Bibliografía
- 4. Tesis y trabajos de investigación leídos
- Grup Cognició, Argumentació Discursiva i Traducció
- 1. Projectes de recerca
- 2. Tesis llegides en el marc del grup
- Grup IULATERM
- 1. Línies de recerca dels membres de l’equip relacionats amb els objectius i activitats de la xarxa
- 1.1. Aspectes gramaticals i sintàctics
- 1.2. Aspectes semàntics i cognitius
- 1.3. Aspectes sociopragmàtics
- 2. Projectes vigents relacionats amb els objectius de la xarxa
- 3.Tesis i treballs d’investigació llegits i/o dirigits per membres del grup relacionats amb la xarxa (2000-2004)
- Fonaments i unitats
- Unidades de conocimiento especializado, caracterización y tipología
- 1. Introducción
- 2. Estructuración de los textos especializados
- 3. Tipología general de las Unidades de Conocimiento Especializado (UCE)
- 3.1. Cuestiones de terminología
- 3.2. Criterios de clasificación y tipología de las UCE
- - Clasificación por el sistema al que pertenecen
- - Clasificación por la estructura
- - Clasificación por la categoría gramatical
- - Clasificación por la clase conceptual
- - Clasificación por el papel lingüístico-conceptual que desempeñan en el discurso especializado
- - Clasificación por la cohesión interna
- 4. Conclusiones
- 5. Bibliografía
- El conocimiento especializado: el texto de especialidad y los criterios para su tipologización
- 1. Primera parte: texto, texto especializado y tipologías
- 1.1. El concepto de texto
- 1.2. Texto especializado
- 1.3. Tipologías textuales
- 2. Segunda parte: propuestas para la tipologización de textos especializados
- 3. Bibliografía
- La variació denominativa a través de la variació vertical
- 1. Supòsits de partida
- 1.1. Sobre la terminologia
- 1.2. Sobre els termes
- 1.3. Sobre la sinonímia
- 2. Conceptes de treball
- 3. Hipòtesis
- 4. Índex de denominació i de polidenominació
- 5. Variació vertical i tipus de variació denominativa
- 5.1. Canvis gràfics
- 5.2. Canvis morfosintàctics
- 5.3. Reduccions
- 1) Reducció de l’extensió
- 2) Reducció de la base
- 3) Altres reduccions
- 5.4. Canvis lèxics
- 1) Canvi lèxic en unitats monolèxiques
- 2) Canvi lèxic en unitats polilèxiques
- 5.5. Contrast dels diversos tipus formals
- 6. Conclusions
- 7. Bibliografia
- La medicina, sus mundos y sus lenguajes
- 1. Introducción
- 2. Los modelos explicativos
- 3. ¿Es realmente todo así?
- 3.1. La guerra de los mundos
- 3.2. Cientificidad/acientificidad
- 3.3. El tipo de argumentación
- 3.4. Las características del lenguaje empleado
- Processos i recursos
- Retòrica i llenguatge científic. L’hèlice del conte
- 1. Una mica de context
- 2. Els usos de l’argument
- 3. La filologia, encara
- 4. Societat i argumentació
- 5. Conclusions provisionals
- 6. Bibliografia
- Del corpus a l’enciclopèdia: Concepció i construcció de l’enciclopèdia de gèneres GENTT
- 1. Introducció
- 2. El disseny de l’eina
- 3. La creació del corpus GENTT
- 4. Alguns aspectes traductològics
- 5. Conclusió
- 6. Bibliografia
- Marques gramaticals i construcció textual en textos científics d’àmbit acadèmic
- 1. Introducció
- 2. Els marcadors de reformulació
- 3. Les marques de primera persona
- 4. Conclusions
- 5. Bibliografia
- Une nomenclature dynamique adaptée à la connaissance scientifique: l’exemple de la botanique à la Renaissance
- 1. Introduction
- 1.1. De l’universalisme linnéen au relativisme de l’épistémè
- 1.2. Définition et situation du corpus
- 2. Aux origines de la nomenclature
- 2.1. Le chaos de la synonymie
- 2.1.1. Le principe d’unité
- 2.1.2. L’état de confusion
- 2.2. Le chaos de l’anonymat
- 2.2.1. L’anonymat par numérotation et hiérarchisation hyperonymique
- 2.2.2. L’anonymie
- 3. L’acte de dénomination
- 3.1. De la synonymie à l’apatronymie
- 3.1.1. L’appellation logique
- 3.1.2. L’appellation ontologique
- 3.2. De l’anonymie à l’éponymie
- 3.3. De la numérotation à l’appellation
- 4. L’appellation descriptive
- 4.1. Formation syntaxique de l’appellation
- 4.2. Formation sémantique de l’appellation
- 4.2.1. Du plan existentiel au plan essentiel
- 4.2.2. Du plan descriptif au plan nomenclatural
- 5. Conclusion
- 6. Bibliographie
- La objetivación pretendida y las marcas de evidencialidad en el discurso argumentativo universitario
- 1. Introducción
- 2. La objetividad esperable en los textos académicos
- 3. La argumentación y el pensamiento crítico
- 4. Las marcas de evidencialidad en los textos y los modos de conocimiento
- 4.1. Modalidad epistémica y evidencialidad
- 4.2. Los modos de conocimiento
- 5. Las marcas de evidencialidad en los textos
- 5.1. La información se presenta como una evidencia basada en las creencias u opiniones compartidas
- 5.1.1. Se refuerza la aserción: mayor compromiso del emisor, mayor fiabilidad de la información
- 5.1.1.1. Verbos y construcciones verbales: saber (no saber), no haber/caber duda de (y expresiones interjectivas derivadas como qué duda cabe de), ser indiscutible, ser innegable, ser evidente, ser (bien) sabido, estar claro, ser lugar común, ser cierto (o variantes como cierto es)
- 5.1.1.2. Marcadores epistémicos de evidencia como sin duda (y la variante sin lugar a dudas) y por supuesto
- 5.1.1.3. Adverbios de frase como evidentemente, obviamente, inevitablemente, indudablemente [13]
- 6. Bibliografía
- Mecanismos de subjetivación y objetivación en el texto académico
- 1. Análisis de los textos de escritores inexpertos
- 2. Valores de las formas en primera y segunda persona
- 2.1. Primeras y segundas personas como mecanismos de generalización
- 2.2. Uso de la primera persona como procedimiento de atenuación
- 2.3. Uso de la primera persona del plural con valor deíctico
- 2.4. La primera persona del singular para referir inequívocamente al escritor: opiniones y teorías propias
- 3. Formas propias del texto académico
- 3.1. Estructuras con se
- 3.2. La pasiva perifrástica
- 3.3. Estructuras copulativas
- 3.4. Otras estructuras con sujetos no personales: secuencias con/sin pronombres de primera y segunda personas en posiciones diferentes de la de sujeto
- 3.5. El uso de infinitivos, gerundios y participios
- 3.6. El uso de nombres en lugar de verbos
- 4. Resultados
- 5. Bibliografía
- Estratègies i aplicacions
- Les estratègies conclusives en francès i la seva traducció al castellà
- 1. Elements lèxics que contribueixen a la construcció d’unes xarxes de coherència
- 2. Elements retòrics i marques connectives
- 3. Marques de polifonia que introdueixen veus amb característiques específiques i amb rols argumentatius diferenciats
- 4. Bibliografia
- Estratègies introductòries i traducció en textos de divulgació científica
- 1. El lèxic i la coherència específica de les introduccions
- 2. Els elements retòrics
- 3. Marques de polifonia
- 4. Referències bibliogràfiques
- Discurs i lexicografia: ALCOR, una proposta d’aplicació per a la representació dels connectors
- 1. Anàlisi del tractament dels connectors en els diccionaris electrònics
- 1.1. Accés mitjançant el lema
- 1.2. Accés mitjançant la categoria gramatical
- 1.3. Accés mitjançant la definició
- 2. Base teòrica de l’aplicació lexicogràfica
- 3. Decisions d’aplicació
- 3.1. Punts d’accés a la informació
- 3.2. Informació per a cada connector i representació
- 4. Bibliografia
- Obres lexicogràfiques consultades
- Construcció de coneixement sobre la llengua: el cas del pronom personal
- 1. Paraules clau
- 2. Introducció
- 3. El concepte «pronom personal»: una aproximació
- 4. La recerca experimental
- 5. El que diuen els estudiants dels pronoms
- 5.1. Nocions implicades en la categoria «pronom personal»
- 5.2. Noció de substitució
- 5.3. Noció de referència
- 5.4. Estratègies per identificar els pronoms
- 5.5. L’entrevista com a desencadenant de la reflexió metalingüística
- 6. Conclusions
- 7. Bibliografia
- L’estatus enunciatiu del discurs docent. Estratègies basades en el desdoblament de la veu de l’enunciador
- 1. L’estatus enunciatiu del discurs docent
- 2. El discurs citat com a argument d’autoritat
- 2.1. La citació
- 2.2. Autoritat polifònica
- 2.3. Referència a la pròpia autoritat
- 3. La repetició
- 3.1. La definició: la definició hiperonímica, la definició etimològica i la definició per sinonímia o per antonímia
- 3.2. L’exemple
- 3.2.1. L’exemple que procedeix per inducció
- 3.2.2. L’exemple que estableix una relació d’inclusió
- 4. Conclusió
- 5. Bibliografia
- Epistemologia i comunicació
- El estatus científico-académico de la terminología
- 1. La autonomía de la terminología
- 2. La Teoría General de la Terminología (TGT) clásica: una propuesta de paradigma terminológico
- 3. Crítica a la Teoría General de la Terminología (TGT) clásica
- 4. Valores y terminología
- 5. Informática como instrumento para la terminología
- 6. Ámbitos de aplicación
- 7. Las ciencias de diseño
- 8. La contribución de la praxiología: T. Kotarbinski
- 9. El progreso en las ciencias de diseño
- 10. Modelos de metodología ingenieril
- 10.1. Gerald Nadler: la investigación en las ciencias de diseño
- 10.2. M. Asimov: por una filosofía del diseño ingenieril
- 10.3. La validación del diseño: R. J. McCrory
- 10.4. La morfología de los sistemas de diseño: A. D. Hall
- 11. Conclusiones
- 12. Bibliografía
- La lliçó de les ciències cognitives per a la filosofia
- La enseñanza de los componentes prácticos y axiológicos de los conceptos químicos
- 1. Introducción general
- 2. La «Química de las Sustancias». Intervenir, controlar, medir... y manipular a la audiencia
- 2.1. Intervenir en el mundo para poder «leer el libro de la naturaleza» (el Renacimiento)
- 2.2. La consolidación de la química de las sustancias: instrumentos que generan nuevos materiales, símbolos que generan nuevas «reglas del juego» o leyes (la Edad Moderna)
- 2.3. Medir: los elementos según Lavoisier (la Ilustración)
- 2.4. Manipular a la audiencia: la naturaleza en los libros (del Renacimiento a la Ilustración)
- 3. Los átomos y las fórmulas en la tradición de las sustancias: los signos y entidades que hacen posible la química práctica
- 3.1. Los átomos de los químicos, hasta la Ilustración
- 3.2. La emergencia de un átomo medible... que todavía no es un átomo con existencia real
- 4. Los «átomos cuánticos» y los objetivos actuales de la química
- 5. La historia y la filosofía de la ciencia, ¿para qué?
- 6. Consideraciones finales
- 7. Bibliografía
- La comunicació científica: una xarxa de propòsits
- 1. La comunicació científica i les dues cultures
- 1.1. Intracientífica: l’activitat comunicativa centrípeta
- 1.2. Extracientífica: l’acció informativa centrífuga
- 2. El flux comunicatiu
- 2.1. La mediació entre emissors i receptors
- 2.2. Cognició i informació
- 3. L’obertura del procés comunicatiu
- 4. Bibliografia
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account