Lèxic i neologia

Lèxic i neologia

  • Autor: Cabré i Castellví, M. Teresa; Freixa Aymerich, Judit; Solé Solé, Elisabet (ed.)
  • Editor: Documenta Universitaria
  • eISBN Pdf: 9788499840550
  • Lloc de publicació:  Girona , Spain
  • Any de publicació: 2008
  • Pàgines: 286

Aquesta recopilació d'articles reuneix una vintena d'estudis sobre diversos aspectes de la neologia lèxica escrits per membres de l'Observatori de Neologia (IULA, UPF) des de 1989 fins al 2001: des de textos sobre aspectes metodològics, socials, textuals i tecnològics de la neologia lèxica fins a textos sobre aspectes lingüístics i pragmàtics dels neologismes catalans i castellans, tant des de plantejaments cognotivistes com morfològics.

  • Title Page
  • Copyright
  • Presentació
  • Introducció
  • La neologia efímera
    • 1. Introducció
    • 2. La neologia: concepte i tipus
    • 3. La neologia de denominació: res verba sequuntur
    • 4. La neologia estilística
    • 5. Valor de la neologia
    • 6. La detecció de neologismes
    • 7. Recopilació de neologismes
      • 7.1. Els supòsits
      • 7.2. Els criteris de classificació
      • 7.3. El corpus
    • 8. Les dades quantitatives
    • 9. Alguns comentaris sobre les dades
    • 10. En síntesi
    • 11. Bibliografia
  • La neologia, avui: el naixement d’una disciplina
    • 1. Introducció
    • 2. Concepte de neologia
    • 3. Els diversos vessants de la neologia
    • 4. Lexicologia i neologia
    • 5. Les aplicacions de la neologia
    • 6. Neologia i lexicografia
    • 7. Neologia i terminologia
    • 8. Neologia i planificació lingüística
    • 9. Bibliografia
  • Bases pour une sélection de neologismes
    • 1. Le corpus de dépouillement
    • 2. Les critères de sélection des néologismes
    • 3. La sélection des néologismes de large diffusion
      • 3.1. Néologismes par dérivation
      • 3.2. Néologismes par composition
      • 3.3. Néologismes par siglaison, acronymie et abbréviation
      • 3.4. Changement de catégorie grammaticale
      • 3.5. Les emprunts
      • 3.6. Les xénismes
      • 3.7. Les néologismes sémantiques
  • La néologie dans la presse catalane: premières données d'un observatoire de néologie
    • 1. Délimitation de la recherche et aspects méthodologiques
    • 2. Dépouillement et néologicité
    • 3. Matériaux de travail
      • 3.1. Fiche de dépouillement (manuelle et automatisée)
      • 3.2. Fiche d’analyse
    • 4. Quelques données sur la néologie dans la presse
      • 4.1. Dimensions de l’échantillon
      • 4.2. Degré de répétition des néologismes
      • 4.3. Type de néologismes
      • 4.4. Aspects typographiques
      • 4.5. Degré de coïncidence catalan-castillan
      • 4.6. Néologismes de fréquence supérieure à 2
      • 4.7. Néologismes relevés en catalan et en castillan
      • 4.8. Préfixation et néologie: données quantitatives
    • 5. Evaluation des résultats
  • Aspectes sobre la neologia: la «novetat lèxica» a través de dos diaris catalans
    • 1. Objectius
    • 2. La utilitat d’un observatori de neologia lèxica
    • 3. La neologia, matèria d’estudi i d’aplicació
    • 4. Anàlisi comparativa de dos diaris catalans
      • 4.1. Percentatge de neologismes
      • 4.2. Tipus de neologismes
      • 4.3. Coincidències neològiques entre els dos diaris
      • 4.4. Aspectes tipogràfics
      • 4.5. Aspectes gràfics i ortogràfics d’ambdós diaris. L’adaptació o manteniment dels manlleus
    • 5. Conclusions: algunes observacions sobre les dades
    • 6. Bibliografia
  • La dimensió social de la neologia
    • 1. Emmarcament del canvi lingüístic com a fet social
      • 1.1. El llenguatge com a forma de representació del món
      • 1.2. La tensió entre la mutabilitat i la immutabilitat
      • 1.3. El lèxic entre la permanència i l’evolució
    • 2. Neologia referencial versus neologia expressiva
      • 2.1. La frontera entre llengua general i llenguatge d’especialitat
        • 2.1.1. Una frontera teòrica
        • 2.1.2. Una frontera a la pràctica?
      • 2.2. Valor de la neologia en la LG i en els LSP
        • 2.2.1. La neologia denominativa o referencial
        • 2.2.2. La neologia expressiva o estilística
      • 2.3. El purisme i la neologia
    • 3. Les unitats lèxiques: neologia lèxica versus neonímia
      • 3.1. Els neologismes lèxics
      • 3.2. Els neologismes terminològics o neònims
    • 4. La neologia espontània i la neologia planificada
      • 4.1. La neologia planificada
      • 4.2. Criteris d’acceptabilitat de neologismes
      • 4.3. Criteris lingüístics
      • 4.4. Criteris psicosociolingüístics
      • 4.5. Criteris metodològics
    • 5. Bibliografia
  • Textos i neologismes
    • 0. Introducció
    • 1. El text com a unitat de comunicació i d’informació
    • 2. Tipologies textuals
    • 3. Textos generals versus textos especialitzats
    • 4. Reconeixement dels neologismes dins del text
      • 4.1. Reconeixement dels neologismes a partir de corpus d’exclusió
      • 4.2. Reconeixement dels neologismes segons la competència dels parlants
    • 5. Conclusions
    • 6. Bibliografia
  • Bases de dades i neologia
    • 1. Presentació
    • 2. Bases de dades: concepte i tipus
      • 2.1. Dades i informacions
      • 2.2. Bases de dades i gestors de bases de dades
      • 2.3. Bases de dades i bancs de dades
    • 3. La constitució d’un corpus de dades neològiques
    • 4. La constitució d’una base de dades neològiques
      • 4.1. Disseny i estructura de la base de dades de l’Observatori de Neologia
      • 4.2. L’entrada de dades a la base de dades de l’Observatori
        • 1. EN Entrada
        • 2. CG Categoria gramatical
      • 4.3. Les sortides de la base de dades de l’Observatori de Neologia
    • 5. Possibilitats d’automatització de les fases de treball de l’Observatori de Neologia
      • 5.1. Del text als neologismes
      • 5.2. Dels neologismes als registres
      • 5.3. Dels registres a l’edició d’inventaris impresos
    • Annex 1. Fitxes de buidatge manuals de l’Observatori de Neologia
    • Annex 2. Bases de dades de l’Observatori de Neologia
  • Stratégie pour la détection semiautomatique des néologismes de presse
    • 1. Le projet de base: Observatori de Neologia (Obnub)
      • 1.1. Présentation du cadre du projet
      • 1.2. Le concept de néologisme lexical
      • 1.3. Identification des néologismes
      • 1.4. La néologie de large diffusion vs. la néonymie
    • 2. Organisation du déroulement du travail à l’Obneb
      • 2.1. Détection
      • 2.2. Collecte
      • 2.3. Du fichier de dépouillement au fichier d’analyse
    • 3. Le projet électronique: du corpus textual au logiciel d’analyse
      • 3.1. Justification
      • 3.2. Le corpus textual CECA
      • 3.3. Analyse lexicale
    • 4. Perspectives d’avenir
    • Annexe 1
      • 1. Pour la langue catalane
      • 2. Pour la langue castillane
    • Annexe 2: Observatori de neologia Fitxa de buidatge
      • Identification des champs dans la fiche
    • Annexe 3
    • Annexe 4
  • Anàlisi cognitiva del prefix euro-
    • 1. Per què euro- és un prefix?
    • 2. Euro-: prefixoide, pseudoprefix, forma prefixada
    • 3. Per què euro- no és un prefix prototípic?
    • 4. Bibliografia
  • À la limite des mots construits possibles
    • 1. Idées de base
    • 2. Questions de terminologie
    • 3. Présentation des cas
      • 3.1. Unités construites par dérivation
      • 3.2. Unités construites par composition
      • 3.3. Unités formées par troncation
      • 3.4. Anomalie apparente de certains mots construits
    • 4. Analyse de deux cas spécifiques
      • 4.1. Apparition d’une règle nouvelle dans la grammaire
      • 4.2. Transgression de la littéralité d’une règle
    • 5. Pour conclure
    • 6. Bibliographie
    • Exemplier
  • La productividad morfológica en un modelo dinámico, basado en el uso y en los usuarios
    • 1. La productividad morfológica en un modelo cognitivista
    • 2. Medición de la productividad en un modelo basado en el uso
    • 3. Representación de la productividad en un modelo dinámico basado en los usuarios
    • 4. Bibliografía
  • Evaluación de la vitalidad de una lengua a través de la neología: a propósito de la neología espontánea y de la neología planificada
    • 0. Presentación
    • 1. Objetivos
    • 2. Precisiones terminológicas
    • 3. Ideas previas
    • 4. Hipótesis
      • 4.1. A propósito de los cuatro tipos de neología (neología espontánea/neología planificada; neología general/neología especializada o neonimia)
      • 4.2. A propósito de la neología espontánea como indicadora de la vitalidad de una lengua
    • 5. Corpus y proceso de análisis
      • 5.1. Corpus de análisis
        • 5.1.1. El corpus de neología espontánea
        • 5.1.2. El corpus de neología planificada
      • 5.2. Proceso de análisis
    • 6. La neología espontánea
      • 6.1. El Observatorio de Neología
      • 6.2. Los datos
      • 6.3. Los resultados
    • 7. La neología planificada
      • 7.1. El Consell Supervisor del Termcat
      • 7.2. Los datos
      • 7.3. Los resultados
    • 8. Análisis comparativo de los datos
      • 8.1. Los procesos
      • 8.2. Los recursos más productivos
    • 9. Conclusiones
      • 9.1. Conclusiones generales sobre la neología
      • 9.2. Conclusiones generales sobre la neología espontánea
      • 9.3. Conclusiones generales sobre la neología planificada
      • 9.4. Consideraciones sobre la vitalidad interna de una lengua
    • 10. Bibliografía
    • ANEXO 1: Muestra de datos de la neología espontánea
    • ANEXO 2: Muestra de datos de la neología planificada
  • Neologismos para la actualización de gramáticas y diccionarios
    • 0. Introducción y objetivos
    • 1. Actualización de diccionarios
      • 1.1. Aspectos cuantitativos y cualitativos de los neologismos incorporados
      • 1.2. Criterios de incorporación
      • 1.3. Criterios de adaptación de los neologismos seleccionados
    • 2. Actualización de gramáticas
      • 2.1. Contraste entre gramáticas y datos neológicos
      • 2.2. Incorporación de la neología en las gramáticas
    • 3. Conclusiones
    • 4. Bibliografía
  • Aspectes de composició: neologismes nom-nom
    • 0. Introducció
    • 1. Aspectes semàntics
      • 1.1. Neologismes A + B = AB (A i B)
      • 1.2. Neologismes A + B = C
      • 1.3. Neologismes A + B = AB / BA
    • 2. Compostos N+N de reminiscència sintagmàtica
    • 3. Compostos N+N de reminiscència derivativa
    • 4. Conclusions
    • 5. Bibliografia
  • Aspectes de composició: verb-nom
    • 0. Objectiu i corpus d’anàlisi
    • 1. Presentació i classificació de les dades
    • 2. Anàlisi dels constituents
      • 2.1. Des d’un punt de vista sintàctic
        • 2.1.1. El verb
        • 2.1.2. El nom
      • 2.2. Des d’un punt de vista semàntic
    • 3. Anàlisi del neologisme resultant
      • 3.1. Des d’un punt de vista sintàctic
      • 3.2. Des d’un punt de vista semàntic
      • 3.3. Des d’un punt de vista formal
    • 4. Variants
    • 5. Conclusions
    • 6. Bibliografia
    • Annex. Total de neologismes [V [N]]N i [V [N]]A
  • Aspectes de composició: estructures diferents de nom-nom i verb-nom
    • 1. Introducció
    • 2. Descripció dels compostos a les gramàtiques i als diccionaris
      • 2.1. Les gramàtiques
      • 2.2. Els diccionaris
    • 3. Descripció dels neologismes compostos patrimonials d’estructura diferent de N+N i V+N
      • 3.1. Descripció formal dels compostos patrimonials neològics d’estructura diferent de N+N i V+N
      • 3.2. Descripció semàntica dels compostos patrimonials neològics d’estructura diferent de N+N i V+N
        • 3.2.1. Relacions semàntiques internes dels mots compostos
        • 3.2.2. Significat extern dels mots compostos
    • 4. Conclusions
    • 5. Bibliografia
  • Dos formants pejoratius: el prefix pseudo- i el sufix -oide
    • 1. Introducció
      • 1.1. Justificació del treball
      • 1.2. Objectius
      • 1.3. Dades
    • 2. El formant -oide
      • 2.1. Descripció i caracterització a diccionaris i gramàtiques
      • 2.2. Anàlisi dels neologismes de les dades de l’Observatori de Neologia
        • 2.2.1. Neologismes especialitzats
          • 2.2.1.1. Regles de formació
          • 2.2.1.2. Característiques semàntiques
        • 2.2.2. Neologismes de la llengua general
          • 2.2.2.1. Regles de formació
          • 2.2.2.2. Característiques semàntiques
    • 3. El formant pseudo-
      • 3.1. Descripció i caracterització a diccionaris i gramàtiques
      • 3.2. Anàlisi dels neologismes de les dades de l’Observatori de Neologia
        • 3.2.1. Variació gràfica
          • 3.2.1.1. Neologismes catalans
          • 3.2.1.2. Neologismes castellans
        • 3.2.2. Regles de formació
        • 3.2.3. Característiques semàntiques
    • 4. Anàlisi del tret [+ valoratiu]
      • 4.1. Característiques pragmàtiques del neologisme resultant: el tret [+ valoratiu]
      • 4.2. Com abordar l’anàlisi del tret [+ valoratiu] en els neologismes amb -oide o pseudo-?
        • 4.2.1. Petjades del tret [+ valoratiu] atribuïbles a la base
        • 4.2.2. Petjades del tret [+ valoratiu] atribuïbles al context que acompanya el neologisme
    • 5. Conclusions
    • 6. Bibliografia
  • La formació de neologismes a partir de noms propis
    • 1. Introducció
    • 2. Proposta de classificació de neologismes
      • 2.1. La noció de nom propi
      • 2.2. Proposta de classificació
    • 3. Anàlisi morfològica
      • 3.1. Prefixació
      • 3.2. Sufixació
      • 3.3. Composició
      • 3.4. Procés semàntic
    • 4. Aspectes de transgressió semàntica i morfològica dels neologismes
      • 4.1. Neologismes amb antropònims
      • 4.2. Neologismes amb topònims
      • 4.3. Neologismes amb altres noms propis
    • 5. Anàlisi de la variació formal
      • 5.1. Variació tipogràfica
      • 5.2. Variació morfològica
      • 5.3. Variació en la base
    • 6. Conclusions
    • 7. Bibliografia
  • La recerca en neologia oral de l’Observatori de Neologia de l’IULA: primers resultats
    • 1. Introducció
    • 2. Metodologia de treball: especificitats de la recerca en neologia oral
    • 3. Primers resultats
    • 4. Aplicacions de la recerca en neologia oral
    • 5. Conclusions
    • 6. Bibliografia
  • Bibliografia general

Matèrias

Tornar
Introduïu al vostre compte

Visors en línia

  • Text Text    Audio Àudio

Opcions de descàrrega

  • Adobe DRM
  • Duració del préstec: 21 dies
  • Format: EPUB /

SUSCRÍBASE A NUESTRO BOLETÍN

Al suscribirse, acepta nuestra Politica de Privacidad

©2010 - 2026 Digitalia - Tots els drets reservats