Les defenses de l'Oppidum de Kerunta

Les defenses de l'Oppidum de Kerunta

  • Autor: Burch i Rius, Josep; Nolla i Brufau, Josep Maria; Sagrera Aradilla, Jordi (Ed.)
  • Editor: Documenta Universitaria
  • ISBN: 9788499841373
  • eISBN Epub: 9788499840819
  • Lugar de publicación:  Girona , España
  • Año de publicación: 2011
  • Páginas: 236

El volum que ara presentem se centra principalment en l’anàlisi de les muralles que successivament van protegir la comunitat des del voltant del 500 aC fins que, al segle VIII de l’era, el vell castellum va esdevenir fractum. Aquest és el tema principal però també s’aprofita per estudiar l’evolució urbanística del sector nord-occidental del jaciment —l’anomenada zona 2—, que permet observar els canvis de l’estructura urbana des de mitjans del segle VI aC fins al moment actual.

Aquest estudi se centra especialment en l’època ibèrica (antiga, plena i tardana) però contempla l’evolució posterior a través d’una ocupació puntual de la segona meitat del segle I aC i de la construcció, a mitjan segle IV, de la fortalesa baiximperial que va ser mantinguda i reformada pels visigots vers el 500, fins que, després de la conquesta pels àrabs d’aquest territori, va ser abandonada.

Una llarga història que fa de Sant Julià de Ramis, almenys del seu nucli central, de la seva muntanya, un dels poquíssims municipis dels quals en coneixem, amb notable detall, la seva evolució sense forats negres.

La col·laboració iniciada fa setze anys continua donant fruits saborosos. Felicitem-nos-en.

  • Title page
  • Copyright
  • 1. Presentació
  • 2. Introducció
  • 3. La zona 2. Història de la recerca
  • 4. Estudi estratigràfic
    • 4.1. El sector de migdia
    • 4.2. El tram de ponent
    • 4.3. Les traces urbanes ibèriques aparegudes sota l’edifici I del castellum
    • 4.4. El sector del turó
    • 4.5. El tram nord-oest de la muralla
    • 4.6. El sector de la portella ibèrica i la porta republicana
      • 4.6.1. Les restes baiximperials i tardoantigues
      • 4.6.2. La fase republicana
      • 4.6.3. Els nivells ibèrics
      • 4.6.4. La portella de la muralla i els nivells més antics
    • 4.7. El tram nord-est de la muralla
    • 4.8. Les cases ibèriques del nord-est de l’oppidum
      • 4.8.1. Els vestigis de la baixa antiguitat
      • 4.8.2. Testimonis de la darrera ocupació de l’oppidum ibèric
      • 4.8.3. El darrer terç del segle II aC
      • 4.8.4. Els dos primers terços del segle II aC
      • 4.8.5. De mitjan segle IV aC al final del segle III aC
      • 4.8.6. Els nivells més antics
  • 5. Fases i cronologia
    • 5.1. Les primeres defenses
      • 5.1.1. Els trams conservats de la muralla
      • 5.1.2. Les cases ibèriques de la muralla nord
      • 5.1.3. La datació
    • 5.2. Les reformes del segle V aC
      • 5.2.1. La transformació de la muralla nord
      • 5.2.2. La datació
    • 5.3. La muralla de mitjan segle IV aC
      • 5.3.1. La reconstrucció de la muralla
      • 5.3.2. La transformació urbana intramurs
      • 5.3.3. La datació
    • 5.4. L’estructura urbana dels segles III i II aC
      • 5.4.1. Les cases de la muralla nord al segle III aC
      • 5.4.2. Les cases de la muralla nord al segle II aC
      • 5.4.3. Les datacions
    • 5.5. La muralla republicana
      • 5.5.1. La reforma baixrepublicana
      • 5.5.2. La datació
    • 5.6. L’abandonament
      • 5.6.1. El moment inicial
      • 5.6.2. El moment final
      • 5.6.3. Material ceràmic i datació
      • 5.6.4. Altres dades sobre aquest moment
      • 5.6.5. Consideracions
    • 5.7. L’ocupació baiximperial i tardoantiga
  • 6. Conclusions històriques i poliorcètiques
  • 7. Annexos
    • 7.1. Les muralles del sector de l’antiga església parroquial
      • 7.1.1. Introducció
      • 7.1.2. Àrea d’excavació i descripció estratigràfica (sector 17 de la zona 1)
        • Fase 1
        • Fase 2
        • Fase 3
        • Fase 4
        • Fase 5
    • 7.2. Anàlisi arqueozoològica de les restes de fauna
      • 7.2.1. Introducció
      • 7.2.2. El mètode
      • 7.2.3. Resultats
        • Consideracions generals
        • Les espècies animals representades
        • Els ovins i caprins
        • Els suids
        • Els bovins
        • Els cànids
        • Els èquids
        • Les espècies salvatges
      • 7.2.4. Conclusions
    • 7.3. L’ús dels recursos forestals durant l’època ibèrica a través de l’anàlisi antracològica: el cas de Sant Julià de Ramis (Gironès)
      • 7.3.1. Introducció
      • 7.3.2. Sant Julià de Ramis i la vegetació actual
      • 7.3.3. Metodologia
      • 7.3.4. Resultats
      • 7.3.5. L’explotació dels recursos forestals a Sant Julià de Ramis
      • 7.3.6. Conclusions
    • 7.4. Estudi petrològic de materials emprats com a elements de construcció al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis
      • 7.4.1. Metodologia
      • 7.4.2. Tipologies lítiques
        • Toves calcàries
        • Crostes de carbonat de calci
        • Calcàries bioclàstiques
        • Calcarenites bioclàstiques
        • Calcàries oolítiques
        • Gresos calcaris
        • Gresos de gra gros amb glauconita
        • Microconglomerats
        • Microconglomerats amb òxids de ferro
        • Marbres
        • Metaquarsites
        • Fil·lites grises i verdoses
        • Quars
        • Morter de calç
      • 7.4.3. Conclusions
    • 7.5. Estudi d’un ferro i una virolla de llança ibèrica de l’oppidum de Sant Julià de Ramis
    • 7.6. Grafit del cap d’un personatge ibèric amb un possible casc
    • 7.7. Ibèric Baikar: Nou testimoni en un escif àtic de Sant Julià de Ramis
      • 7.7.1. Introducció
      • 7.7.2. El context arqueològic de l’escif
      • 7.7.3. La inscripció
      • 7.7.4. Baikar: un substantiu del lèxic comú
      • 7.7.5. Però què és (un) baikar?
      • 7.7.6. Assaig d’interpretació del text
      • 7.7.7. La ceràmica àtica en el context de l’epigrafia ibèrica
      • 7.7.8. El context epigràfic del jaciment [5]
      • 7.7.9. Conclusions
  • 8. Bibliografia

Materias

SUSCRÍBASE A NUESTRO BOLETÍN

Al suscribirse, acepta nuestra Politica de Privacidad