Història del dret

Història del dret

  • Author: Turull Rubinat, Max; Oleart Piquet, Oriol; González Fernández, Mónica; Capilla Jiménez, Alberto
  • Publisher: Universitat Oberta de Catalunya
  • eISBN Pdf: 9788491166931
  • eISBN Epub: 9788491166948
  • Place of publication:  Barcelona , Spain
  • Year of publication: 2017
  • Year of digital publication: 2017
  • Month: March
  • Pages: 386
  • Language: Catalan

Aquesta obra, adaptació del manual del professor Aquilino Iglesia Ferreirós, està especialment pensada per als estudiants del primer curs del grau de Dret. Amb ella es pretén introduir l'estudiant de Dret en la comprensió de la història de la creació del dret i de l'evolució de l'ordenament jurídic, des de Roma fins als processos codificadors i constitucionalistes espanyols del segle XX. Aquesta vasta visió panoràmica ha de permetre l'estudiant comprendre el nostre present polític i jurídic i, doncs, fornir d'una necessària i imprescindible visió i formació històrica el futur jurista. Amb aquest llibre aprendràs sobre: codifcació; constitucionalisme; constitucions i altres drets de Catalunya; Corona d'Aragó; Corona de Castella; corts medievals i modernes; Decrets de Nova Planta; divisió de poders; estat modern, estat nacional, estat liberal; història del dret; ius commune; liberalisme; monarquia medieval i monarquia absoluta; nació; Principat de Catalunya; recepció del ius commune; recopilacions / compilacions; romanització jurídica; separació de poders; sobirania i sobirania nacional; sufragi.

  • Cover
  • Title page
  • Copyright page
  • Índex
  • Introducció
  • Capítol I. El dret romà a la península Ibèrica i el seu desenvolupament autònom durant el regne visigòtic. De la romanització de la Península a la fi del regne visigòtic
    • 1. La incorporació de la península Ibèrica al món romà
      • 1.1. Els drets peninsulars abans de l’arribada dels romans a la Península
      • 1.2. La romanització de la Península
      • 1.3. La romanització jurídica de la Península
    • 2. La creació del dret a Roma
      • 2.1. La creació del dret a la Roma antiga
      • 2.2. La creació del dret a la Roma republicana
      • 2.3. La creació del dret a Roma durant el Principat
        • 2.3.1. Les fonts de creació del dret (I aC - I dC)
        • 2.3.2. Les reformes d’Adrià i la creació del dret (segles II - III)
    • 3. El dret romà a l’època del Dominat
      • 3.1. L’aparició del Dominat: les reformes de Dioclecià
      • 3.2. La creació del dret per part de l’emperador
      • 3.3. L’ordenament jurídic del Dominat
        • 3.3.1. Leges et iura
        • 3.3.2. Les recopilacions
        • 3.3.3. El dret de la pràctica al Dominat
    • 4. El regne visigòtic
      • 4.1. L’assentament del poble visigot dins de l’imperi
      • 4.2. El rei visigot i l’emperador
    • 5. La creació del dret en el regne visigòtic
      • 5.1. Les lleis teodoricianes i el Codi d’Euric
      • 5.2. El Breviari d’Alaric
        • 5.2.1. El contingut del Breviari
        • 5.2.2. L’àmbit d’aplicació
      • 5.3. De les lleis posteriors al Breviari d’Alaric al Codex revisus de Leovigild
      • 5.4. La teoria política d’Isidor de Sevilla
      • 5.5. La consolidació del poder del rei visigot i el Liber iudiciorum
        • 5.5.1. La redacció de Recesvint
        • 5.5.2. La redacció d’Ervigi
      • 5.6. El divorci entre el dret oficial i el dret de la pràctica
    • Bibliografia
    • Nota final
  • Capítol II. La creació del dret als regnes peninsulars a l’edat mitjana. L’alta edat mitjana i el renaixement dels estudis jurídics a Bolonya. Els drets propis i el dret comú als diferents regnes hispanics
    • 1. La creació del dret a l’alta edat mitjana
      • 1.1. La res publica christiana
        • 1.1.1. La formació de la res publica christiana
        • 1.1.2. La situació als regnes peninsulars
        • 1.1.3. L’enfrontament entre papa i emperador
      • 1.2. El concepte altomedieval de dret
        • 1.2.1. El concepte de dret
        • 1.2.2. Les característiques del dret altomedieval
      • 1.3. L’ordenament jurídic altomedieval a la península Ibèrica
        • 1.3.1. Algunes precisions conceptuals
        • 1.3.2. El dret comú hispànic. La pervivència del Liber a l’alta edat mitjana
        • 1.3.3. Els drets particulars i incomplets: dret municipal i dret senyorial
        • 1.3.4. L’activitat règia a l’alta edat mitjana
        • 1.3.5. Les relacions entre el dret general i els drets particulars
    • 2. El renaixement jurídic bolonyès
      • 2.1. Plantejament i característiques culturals
      • 2.2. Antecedents i causes possibles
      • 2.3. L’escola de Bolonya
        • 2.3.1. El dret romà
        • 2.3.2. El dret feudal
        • 2.3.3. El dret canònic
      • 2.4. L’ensenyament a Bolonya
        • 2.4.1. Els glossadors
        • 2.4.2. Els comentaristes
    • 3. La recepció del dret comú
      • 3.1. Plantejament i concepte
      • 3.2. Causes de la recepció i reaccions que va provocar
    • 4. Castella
      • 4.1. La progressiva afirmació de la potestat de crear dret dels monarques castellans
      • 4.2. La política legislativa d’Alfons X
        • 4.2.1. Fuero Real
        • 4.2.2. Espéculo
        • 4.2.3. Las Siete Partidas
        • 4.2.4. El problema de la jurisdicció a l’obra d’Alfons X
        • 4.2.5. La llei a l’obra d’Alfons X
      • 4.3. L’oposició a la política alfonsina. Les Corts de Zamora de 1274
      • 4.4. Dret del rei i dret del regne
      • 4.5. L’Ordenamiento de Alcalá de 1348
      • 4.6. El dret comú i l’ordenament jurídic castellà
      • 4.7. La fixació de l’ordre de prelació de fonts
    • 5. Catalunya
      • 5.1. La tradició jurídica catalana altomedieval
      • 5.2. L’aparició d’un dret del comte
      • 5.3. Dret propi i dret comú
      • 5.4. Dret regi: dret del comte i dret del Principat
      • 5.5. El dret propi del Principat: dret regi i drets especials
      • 5.6. La fixació de l’ordre de prelació de fonts
    • 6. Mallorca i València
      • 6.1. Els regnes de conquesta: Mallorca i València
      • 6.2. L’ordenament jurídic de Mallorca
      • 6.3. L’ordenament jurídic de València
        • 6.3.1. La formació del Regne de València
        • 6.3.2. Els Consuetudines Valentiae: cap a la formació d’un dret general i complet
        • 6.3.3. Dret regi: dret del rei i dret del regne
        • 6.3.4. Dret propi i dret comú
        • 6.3.5. La fixació de l’ordre de prelació de fonts
    • 7. Aragó i Navarra
      • 7.1. El dret aragonès
        • 7.1.1. El centre jurídic de Jaca
        • 7.1.2. L’herència jurídica altomedieval aragonesa
        • 7.1.3. La formació d’un dret general per a Aragó: Fueros de Aragón
        • 7.1.4. El dret del rei i el dret del regne
        • 7.1.5. El dret general i els drets especials
        • 7.1.6. La recepció del dret comú a Aragó
        • 7.1.7. La fixació de l’ordre de prelació de fonts
      • 7.2. El dret navarrès
        • 7.2.1. La construcció política del Regne de Navarra
        • 7.2.2. La formació d’un dret general de Navarra
        • 7.2.3. La recepció del dret comú a Navarra
        • 7.2.4. La fixació de l’ordre de prelació de fonts
      • Bibliografia
      • Nota final
  • Capítol III. La creació del dret davant l’aparició de l’estat modern. De la formació de l’estat als decrets de Nova Planta
    • 1. El naixement de l’estat i de la noció de sobirania
      • 1.1. Naixement de l’estat
      • 1.2. Naixement del concepte de sobirania
      • 1.3. Estat i sobirania a la península Ibèrica
        • 1.3.1. L’aparició de l’estat modern a la Península
        • 1.3.2. La consolidació del poder sobirà a la Península
      • 1.4. El poder legislatiu del monarca com a mostra de l’exercici de la sobirania
        • 1.4.1. Les lleis als diferents regnes
        • 1.4.2. Mecanismes de control de l’actuació de la monarquia
    • 2. Les compilacions: el coneixement del dret del passat
      • 2.1. Compilacions
      • 2.2. Característiques generals de les compilacions
        • 2.2.1. Des de quan es comença a compilar?
        • 2.2.2. Quin tipus de dret es compila?
        • 2.2.3. Quines parts del dret es compilen?
        • 2.2.4. Com s’incorporen les lleis a la compilació?
        • 2.2.5. Formes de classificació del material
        • 2.2.6. Publicació i promulgació
      • 2.3. Les compilacions dels diversos regnes
        • 2.3.1. Corona de Castella
        • 2.3.2. Corona d’Aragó
    • 3. Els decrets de Nova Planta
      • 3.1. Els primers decrets per a Aragó i València
      • 3.2. El decret de 1711 per a Aragó
      • 3.3. Els decrets de Nova Planta per a Catalunya, Mallorca i Menorca
      • 3.4. L’ordenament jurídic després dels decrets de Nova Planta
    • 4. La Novísima Recopilación i el nou dret comú d’Espanya
      • 4.1. La Novísima Recopilación
      • 4.2. El nou dret comú d’Espanya
    • Bibliografia
    • Nota final
  • Capítol IV. La creació del dret a l’estat nacional. Constitucionalisme i codificació
    • 1. L’estat nacional
      • 1.1. L’aparició de l’estat nacional
      • 1.2. Els pressupòsits teòrics de l’estat nacional
      • 1.3. La formació de la nació i de la voluntat nacional
      • 1.4. L’estat nacional, les formes de govern i la separació de poders
      • 1.5. La sobirania nacional, la llei i els drets de l’home
    • 2. Les constitucions espanyoles des de 1812 al 1931
      • 2.1. Constitucionalisme i codificació a l’Espanya del segle XIX
      • 2.2. La Constitució de Cadis de 1812
        • 2.2.1. Característiques
        • 2.2.2. La separació de poders
        • 2.2.3. Els drets reconeguts
        • 2.2.4. El problema de la unitat jurídica
        • 2.2.5. El fracàs del canvi constitucional
      • 2.3. L’Estatut reial de 1834
      • 2.4. La Constitució de 1837
      • 2.5. La Constitució de 1845
      • 2.6. La Constitució de 1869
      • 2.7. La Constitució de 1876
      • 2.8. La Constitució de 1931
        • 2.8.1. La divisió territorial
        • 2.8.2. La divisió de poders
        • 2.8.3. Els drets i deures dels ciutadans
    • 3. La codificació
      • 3.1. Constitució i codificació
      • 3.2. La codificació penal
        • 3.2.1. El Codi penal de 1822
        • 3.2.2. El Codi penal de 1848
        • 3.2.3. El Codi penal de 1928
        • 3.2.4. El Codi penal de 1932
      • 3.3. La codificació mercantil
        • 3.3.1. Els antecedents i el context de la codificació mercantil
        • 3.3.2. El Codi de comerç de 1829
        • 3.3.3. El Codi de comerç de 1885
      • 3.4. La codificació civil
        • 3.4.1. Els pressupòsits teòrics de la codificació civil
        • 3.4.2. Els problemes de la codificació civil a Espanya
        • 3.4.3. El Codi civil de 1889
        • 3.4.4. Les compilacions de dret propi
    • Bibliografia
    • Nota final

Subjects

Back
Login to your account

Viewers online

  • Text Text    Audio Audio

Download options

  • Adobe DRM
  • Loan duration: 21 days
  • Format: PDF

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy

©2010 - 2026 Digitalia - All rights reserved