La revolució newtoniana. Déu i la gravitació universal és una obra on, amb erudició i destresa, l’autor fa diàfanes les relacions entre la descoberta de la llei de la gravitació universal per part de sir Isaac Newton i les conseqüències teològiques que se’n van derivar. No sempre ciència i teologia solen trobar-se tan bellament encaixades i tan estretament preguntades. Narrat de manera captivadora i sense defugir mai el rigor de l’investigador, el viatge que l’autor emprèn a través del cor religiós i de la ment científica de Newton ens duu a un dels episodis probablement més seductors de la història del pensament: el del naixement definitiu de la ciència moderna enmig d’un medi de profundes creences religioses.
- Portada
- Crèdits
- Nota de l'editor
- Dedicatòria
- Índex
- Pròleg
- Introducció. L’últim dels mags
- Capítol 1. Del Déu del domini a la ciència
- 1.1 L’ànima religiosa de Newton
- 1.2 El Déu Pare del domini
- 1.3 La paraula i l’obra de Déu: religió i ciència
- Capítol 2. L’obra de Déu: rere el cortinatge empíric
- 2.1 El misteri de la naturalesa de la gravetat
- 2.2 L’Escoli General: la necessitat del Déu geòmetra
- 2.3 Les quatre cartes a Richard Bentley
- 2.4 La correspondència Leibniz-Clarke
- Capítol 3. Déu polièdric i guspires d’immanència
- 3.1 El món-màquina i el deisme
- 3.2 De si va haver-hi un Newton deista
- 3.3 De si va haver-hi un Newton teista
- 3.4 Les guspires d’immanència
- 3.5 Les consegüents acusacions de panteisme
- Capítol 4. L’astroteologia: teories de la Terra
- 4.1 Els astroteòlegs del «newtonianisme»
- 4.2 El «concurs ordinari» de Thomas Burnet
- 4.3 Whiston: una teoria mecànica i mosaica de la Terra
- 4.4 El beneplàcit «astroteològic» de Newton
- Capítol 5. L’astroteologia: una astrofísica primitiva
- 5.1 L’aporia del col·lapse gravitatori
- 5.2 Déu com a «abraçada» gravitatòria
- 5.3 Thomas Wright i la naturalesa de la Via Làctia
- 5.4 Déu com a centre de gravitació universal
- Bibliografia