Un libro interpretativo que, al reconstruir la realidad de los medios de comunicación valencianos del siglo XX, no rehúye el análisis de los hechos históricos, por lo que juega con conceptos clave para entender el nacimiento de la contemporaneidad. No se trata de una nueva lectura del pasado valenciano, sino de aclarar el peso de los medios de comunicación en la transformación social
- Cover
- Autor
- Untitled
- Portada
- Crédits
- Índex
- Reconeixements
- Pròleg. El collage de la realitat, les formes de la comunicació i la història
- Capítol I. La comunicació en el capvespre de l’època feudal: El Diario de Valencia
- 1. Paràmetres físics d’una comunicació tradicional
- 2. Impremta i lectura
- 3. El Diario de Valencia en el marc de la premsa de finals del segle XVIII. El canvi dels noranta
- 4. La creació del primer diari
- 4.1. El creixement econòmic de la València del Set-cents
- 4.2. Periodisme i absolutisme
- 4.3. El perill exterior
- 5. Forma i contingut del diari
- 5.1. Una gamma àmplia d’anuncis
- 6. La difusió del diari. Els primers lectors de premsa
- Capítol II. La propaganda de la revolució:1808-1833
- 1. Les corts de Cadis i el naixement de l’opinió pública
- 2. Els directors de la propaganda
- 3. El Diario de Valencia i el periodisme d’ofici
- 4. La reacció de 1814. El terror com a missatge
- 5. 1820/23: L’ eclosió de la propaganda liberal
- 6. I de nou la reacció
- Capítol III. El triomf del públic ciutadà: 1834-1843
- 1. La revolució burgesa i el seu difusor oficial: El BOPV
- 2. Primers diaris: Entre la política i el negoci
- 3. Naix el periodisme polític
- 4. Entre la literatura i l’educació. L’altra premsa
- Capítol IV. De la impremta a l’empresa periodística. La consolidació del mercat de la comunicació: 1844-1868
- 1. Un estat, un mercat i un Boletín Oficial en cada província
- 2. L’oferta de premsa: La multiplicació dels títols
- 3. El mercat possible
- Capítol V. El moderantisme (1844-1854): El control i la selecció dels públics
- 1. Les restriccions del moderantisme
- 2. Periòdics de situació, baluards de la moderació
- 3. L’ apoliticisme com a màscara. El creixement del Diario Mercantil
- 4. La literatura com a alternativa
- 5. L’ humor com a coartada
- 6. L’ associació com a motiu
- Capítol VI. El bienni progressista (1854-1856): Democratitzar el sistema, incrementar l’opinió
- 1. Una revolució limitada: El model progressista en matèria de llibertatd’expressió
- 2. Polítics i/o periodistes
- 3. Un exemple del radicalisme progressista: La tercera època de Josep Maria Bonilla
- 4. Publicacions de circumstàncies
- Capítol VII. El binomi premsa/burgesia (1856-1868): El naixement de Las Provincias
- 1. L’ aval de la llibertat: El dipòsit previ
- 2. Les novetats periodístiques: Entre la literatura i la informació
- 3. La Opinión, el protagonisme de J. Campo
- 4. De La Opinión a Las Provincias, de Campo a Campo
- 5. La premsa progressista: Los Dos Reinos
- 6. La literatura com a excusa, la sàtira com a aposta
- Capítol VIII. La comunicació en la pugna democràtica: 1868-1874
- 1. El triomf de la revolució: Arriba La Libertad
- 2. El debat com a norma: Sufragi universal i constitució
- 3. La insurrecció federal i la qüestió règia
- 4. L’ any en què es multiplicà l’oferta
- 5. La irrupció del proletariat. El pànic a la Internacional
- 6. La premsa i la política: Les diferents opcions
- 6.1. Premsa obrera
- 6.2. Premsa republicana
- 6.3. Premsa monàrquica constitucional
- 6.4. Premsa carlista
- 6.5. Premsa monàrquica alfonsina
- 7. La supremacia de Las Provincias. La reconversió del Diario Mercantil
- 7.1. L’independentisme com a façana
- 7.2. La competitivitat com a estratègia
- 7.3. El Mercantil Valenciano com a resultat
- 8. La València republicana, insurgent... i periodística
- Capítol IX. Les estretes limitacions de la premsa «restaurada»: 1875-1883
- 1. Noves lleis, antigues amenaces
- 2. L’ oferta de mitjans impresos: Un creixement moderat
- 3. Las Provincias, el protagonista de la premsa conservadora
- 4. D’informatius a catòlics. La llarga mà de Joan Guix
- 5. De carlistes a regionalistes. La família Thous
- 6. Liberals, demòcrates i republicans o la suspensió constant
- 7. El Mercantil Valenciano, el diari perseguit
- 8. El negoci com a fi: La Correspondencia de Valencia
- 9. La reretenda del periòdic: El tipògraf conscient
- Capítol X. La liberalització del control. El creixement del públic: 1883-1898
- 1. L’ herència del 68: Els liberals en el poder
- 2. El sufragi universal i l’opinió pública
- 3. Producció i consum d’una premsa que es llig i s’escolta
- 4. La informació s’anomena correspondència o correu
- 5. Satírics i populars: Per a veure i riure
- 6. La premsa del sistema: Las Provincias i el compromís polític de Teodor Llorente
- 7. Premsa tradicionalista i catòlica
- 8. La premsa republicana, l’acció i la denúncia
- 9. La premsa obrera: Tipògrafs i socialistes
- 10. La revolució s’anomena Vicente Blasco Ibáñez
- Bibliografía
- Cronologia de la premsa valenciana
- Contracoberta
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account