Terminologia marinera valenciana. El lèxic pesquer de la Vila Joiosa, Altea i Benidorm és el resultat de set anys de converses amb la gent de mar de la comarca de la Marina passades pel sedàs de la Filologia. Al llarg de l'obra, el lector podrà trobar les paraules, les expressions i les tècniques pesqueres tradicionals que els mariners de les poblacions esmentades han fet servir generació rere generació. D'ençà que l'any 1244 les naus de la Corona d'Aragó arribaren a Altea, la Marina ha estat un centre pesquer, marítim i lingüístic de primer ordre, capaç d'afegir una gran quantitat de terminologia innovadora al léxic mariner tradicional. Una terminologia que no s'ha quedat entre el Morro de Toix i el riu d'Aigües, sinó que es va expandir des de Roses a Larraix durant el segle XVIII. Un lèxic esponerós que ha convertit la mar incerta en un pont d'aigua blava.
- Cover
- Copyright page
- Índice
- Pròleg
- Introducció
- Capítol 1.El llenguatge mariner y la Marina
- El llenguatge mariner
- La comarca de la Marina
- Capítol 2.Pesqueres diverses
- Introducció
- L’encesa
- La fluixa
- Anar a l’ham
- La nansa
- El palangre
- La mussolera
- La potera
- El rall
- Anar a la tonyina
- El volantí
- Vocabulari
- Curricam).
- Arreu.–Qualsevol estri que el pescador fa servir per a asso-
- Avellarenc.–Tipus de caragol xiquetet que s’empra com
- Boierí(pr.bollerí).–Volador, surador al mig del palangre.
- Braçolada.–Fil que amarra l’ham a la línia del palangre.Ni
- Bromeig.–Grumeig, farina i peix picat que es llança a la mar
- Bromejar.–Grumejar, atraure l’atenció del peix o dels crus-
- Cofa.–Cabàs del palangre.Cofa–a Benidorm i la Vila
- Curricam.–Potera o estri similar que s’usa des d’una barca
- Diablillo.–Diablet, palangre d’ham i braçolada més menuda,
- Palangre).
- Matar.–Agafar peix.Els mariners, pescadors i almadravers
- Mornell.–Morenell, nansa per a capturar morenes.La forma
- Nansa.–Mena de cove de junc mascle o de fil d’aram on
- Palangre.–Andana d’hams armats sobre una línia.Alguns
- Potera.–Estri de pesca constituït per un cos de plom amb
- Rall.–Xàrcia en forma d’embut que es llança sobre el peix.
- Regonéixer.–1.Observar l’estat del parany, per veure si hi
- Treballar.–1.Manejar un estri o un peix per tal d’aconseguir
- Capítol 3.Els arts de peces
- Introducció
- L’alatxera o marassera
- Peça de xàrcia
- La boguera o espetera
- Armat de la xàrcia
- El bolero
- Els bols de batuda o solta
- La boletxa
- La bonitolera
- Anar a la llagosta
- La llucera
- La melvera o tonaire
- La mussolonera
- L’oroneta
- La pantasana
- El sardinal
- Art de peces
- La sepiera
- Els tirs o tresmall
- El xanguet
- Vocabulari
- Alatxera.–Peça de xàrcia per a capturar l’alatxa.El DCVB
- Armallar.–Emmallar, quedar-se el peix en les malles de la
- Avaria.–Rompuda de la xàrcia, a Altea i a la Vila Joiosa.A
- Batuda.–Pesquera d’hivern feta de peces per als dies de
- Solta).Roig (1927:105) li deia batre.Llorca Baus (1985:213)
- Bol.–1.Acció de calar un art fent cercle.El DECattroba el
- Bonitolera(pr.bonyitolera).–Art per a capturar el bonítol.La
- Cadeneta.–Ves de xàrcia reforçat que uneix la xàrcia al
- Calament.–1.Cap que serveix per a calar els ormejos de
- Caloma.–Cap per a amarrar els arts.La calomaés un tipus
- Canto.–Cantó del tel d’una xàrcia.És un castellanisme que
- Marassera.–Peça de xàrcia per a capturar alatxa a la Vila
- Orsera.–Caloma del sardinal que va a l’embarcació, a Altea
- Pantasana.–Xàrcia que pesca voltant el peix, a Benidorm i
- Peça.–Xàrcia quadrangular destinada a la captura de peix.
- Pegar.–Anar el peix contra una xàrcia que està aturada.
- Piola.–1.Fil prim per a forrar i amb funcions de reforç, espe-
- Relinga.–Ralinga, cap dels arts on es cus la xàrcia, a Altea.
- Remendar.–Cosir la xàrcia.És un dels castellanismes que
- Revolt.–1.Corba de xàrcia al final de l’art per encabir-hi el
- Solta.–Tipus de xàrcia que s’empra principalment, però no
- Tel.–Filat de xàrcia parlant en sentit general.El tel és la con-
- Tir.–Pesquera envasada d’estiu feta amb peces enfrenades.
- Tonaire.–Art dedicat a la captura de la tonyina.Martínez i
- Tressa.–Cap que passa per dins de les surades o dels
- Capítol 4.Els arts copejats
- Introducció
- L’agullera o agulleta
- L’artó o artet
- El bolig
- Calament de la xàvega
- La llampuguera
- La peceta
- El poblador
- La xàvega
- Eixaguament de la xàvega
- Vocabulari
- Agullera(pr.aüllera).–Art i pesquera per a la captura de l’a-
- Artó).
- Aixàvega(pr.aixàbega).–Xàvega, Altea i a la Vila Joiosa.
- Artó.–1.Pesquera diürna en la qual un art copejat encer-
- Boldritja.–Baldritxa, mena de gavina que acaça les moles
- Bolig.–Art copejat per a capturar el peix.La grafia antiga era
- Brollar.–Moviment de la mar provocat per les moles d’agu-
- Caló.–1.Cordell prim que va a morir a una gassa i que evita
- Casseret.–Ves de l’artó, la xàvega i el bou, a Altea i a la Vila
- Cec.–Espés, parlant de xàrcies o de malles.Gil i Llop
- Clar.–1.Ves amb més llum malla que es troba al principi de
- Corda.–1.Trenat de cànem o d’espart per als arts copejats.
- Cornial.–Obertura lateral de l’art.Cada art duu dos cornials
- Encimunsar.–Encimolsar, cosir un ves de xàrcia amb un
- Encodillar.–Doblegar-se la xàrcia.A la tarrafa, doblegar-se
- Estrop.–Mena de corretja d’espart de tres dits d’ample amb
- Furgadora.–Pal amb un drap blanc a la punta per a espan-
- Guarnir.–Posar a l’art els elements que li calen per acomplir
- Llampuguera.–Art copejat per a capturar la llampuga.El
- Malleta.–Tipus de cap per a llargar les xàrcies tant del bolig
- Metre.–Posar l’art en la barca.Aquest verb es conserva en
- Refoll.–Soroll i moviment fort provocat per l’eixida d’una
- Capítol 5.Els arts de cèrcol
- Introducció
- L’artó
- El fanalot
- La tarrafa
- La tarrafa a Benidorm
- El llum de la tarrafa
- La traïnya
- Vocabulari
- Arda.–Pesquera de cèrcol alteana en la qual aprofiten la
- Bot del burot.–Bot auxiliar de la traïnya, a Benidorm (veg.
- Camiseta.–Tel del fanal de les pesqueres a la llum on cre-
- Cargadera.–Sàgola, cap que anava per dins de les argolles
- Copejada.–Cóp de l’art.El DCVBrecull a Benidorm copeja-
- Corredera.–Sàgola, cap que anava per dins de les argolles
- Halar.–Cobrar, traure un objecte de l’aigua tesant-lo.Ja tro-
- Orri (A).–Tirar el peix directament damunt la coberta i als
- Pany(pr.panyoi pany).–Ves de xàrcia.Pany«tros o exten-
- Peça (En).–Xàrcia que consta d’una única extensió de filat.
- Revissa.–Corda de l’ansa del cove en la tarrafa.Com en
- Serrar.–Estrényer la bossa de la tarrafa.Serrarés un arcaisme
- Tarrafa.–Pesquera i art de cèrcol que usa la llum per atrau-
- Traïnya.–Pesquera de cèrcol automatitzada amb llum.
- Xupa-xup.–Màquina d’halar la traïnya.Chupa-chupés el
- Capítol 6.L’arrossegament
- Introducció
- La història del bou
- L’èxode viler
- Els elements del bou
- La parella
- L’arrossegament tradicional(nota 1)
- El parelló
- L’arrosegament modern
- L’horari i la jornada del bou
- La correguda
- Les destruccions de l’art
- Vocabulari
- Abossar.–1.Posar el cóp amarrat a la popa de l’embarca-
- Aplatar.–Apegar-se el peix al fons, a Altea i a Benidorm.A
- Bou.–Art que és arrossegat per diversos tipus d’embarca-
- Cable.–Cap gros, modernament de metall.Cableés un
- Cobrar.–Recollir la xàrcia del bou a la barca.El seu signifi-
- RE CUPERARE, aussi bien que le vieux mot fr.Cobrerou
- Fisca.–Xàrcia més grossa i més clara que va a la part baixa
- Galeta.–Mena de pa que durava menjador molt de temps.De
- Goleró.–Ves de xàrcia més espessa que fa d’entrada a la
- Maestra.–Estri esfèric de goma i, antigament, de cristall
- Marmitó.–Xiquet de bord, xiquet que feia les funcions auxi-
- Muntó.–Munt que es feia amb el guany de la pesquera.De
- Redero.–Xarcier, encarregat de les xàrcies en la barca del
- Trol.–Art de portes arrossegat mitjançant vaixells de vapor.
- Vaca.–Embarcació que arrossega al bou.Els mariners amb
- Visera.–Avançament de la part superior del bou perquè el
- Xiquet d’a bord.–Aprenent de la marineria.Feia les fun-
- Xorrar.–Abocar el bou.Segons Coromines, a la resta del
- Capítol 7.Conclusions generals
- El llenguatje mariner blavet
- Expansió del llenguatge mariner blavet
- Elements constitutius del llenguatje mariner blavet
- Recursos blavets per a la creació de terminologia
- Estandarització del llenguatje pesquer
- Variacions dialectals
- Canvis fonètics de la llengua col·loquial.Els canvis fonè-
- Introducció de barbarismes.Els barbarismes generalment
- Creació de localismes.Els localismes són accepcions i
- Termes no enregistrats
- Transmissió i abast del llenguatje mariner blavet
- Conclusió final
- Bibliografía
- Índex de paraules estudiades
Texte
Audio
Adobe DRM
Connectez-vous à votre compte