Antoni Ferrando, catedrático de Filología Catalana de la UV, se ha jubilado en 2018, después de más de 40 años de dedicación a nuestra Universidad, y ha sido nombrado profesor emérito. Después de la muerte de Sanchis Guarner, Ferrando fue el primer director del Departamento -por entonces de Lingüística Valenciana-, responsable de la formación de generaciones de docentes y otros profesionales de nuestra lengua, y llegó a convertirlo en un referente dentro de los estudios de la catalanística. Con centenares de trabajos publicados, ha ido construyendo una obra sólida que, a estas alturas, está lejos de agotarse. Pero su trayectoria no solo ha tenido trascendencia académica sino también social, en favor de la dignidad colectiva y la anhelada normalidad cultural del País Valenciano. Los compañeros que participan en este volumen, muchos de los cuales han bebido directamente de su enseñanza, aportan con su contribución un testimonio de gratitud.
- Títol de meitat
- Títol
- Drets d’autor
- Entitats adherides
- Citació
- Índex
- Abreviatures
- Presentació: El mestratge d’Antoni Ferrando, per Vicent J. Escartí
- Antoni Ferrando Francés, apunt biogràfic i trajectòria filològica, per Mireia Ferrando Simón
- Primera Part: Reflexions sobre l’obra d’Antoni Ferrando
- Antoni Ferrando i la tasca de P. Fabra, F. de B. Moll i M. Sanchis Guarner
- Els parlants i les llengües
- Ferrando i el model de llengua: aportacions des de la Història de la llengua
- Els estudis d’Antoni Ferrando sobre llengua i literatura catalanes de l’edat moderna (i el debat sobre la superioritat del català occidental)
- Antoni Ferrando i Saó
- Segona Part: Estudis en homenatge a Antoni Ferrando
- Treves d’Abū Zayd amb Jaume I al Llibre dels feits
- Sobre l’origen del nom de pila amparo > ampar/empar a València
- Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497), elements caracteritzadors d’estil
- L’obra poètica del pintor Joan Collado (1731-1767)
- El llegat de les donzelles. Reflexions sobre l’estructura del sistema vocàlic valencià
- Aportacions de la premsa valenciana del segle XIX a la lexicografia històrica catalana. El Mole (1837-1870)
- Convergències i divergències entre renaixencistes valencians i catalans al voltant de la llengua i la identitat (1858-1906)
- Les poetes de Carles Ros. (Amb unes notes sobre l’ús del sonet a la València del primer Set-cents)
- Les bases històriques i metodològiques de la historiografia lingüística valenciana
- Sobre poesia i poètica. Notes de literatura comparada
- Car puys que axí és, yo só prest: les conjuncions causals en el Curial e Güelfa
- La Gramàtica històrica com a exponent de la Història de la llengua. Els valors semàntics del pronom adverbial en en català antic
- La identitat del poeta Francesc Ferrer (València, ca. 1400-1462)
- Alguns apunts sobre l’oració en els sermons de sant Vicent Ferrer
- Història, ficció i discurs literari. A propòsit d’uns relats de J. F. Mira
- Les perífrasis modals catalanes: prescripció i descripció
- Curial contra els lleons, en un «corral» de Tunis. Sobre la concurrència d’un infant de Castella i un Cardona català en la ficció curialesca
- L’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana i el mestratge de Josep Lluís Bausset
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account