Les fonts literàries de la novel·la

Les fonts literàries de la novel·la

La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa

En el segundo volumen se presentan, de manera introductoria o preliminar, aspectos lingüísticos de la novela catalana Curial e Güelfa, como por ejemplo las preferencias léxicas valencianas, los numerosos italianismos (por influencia sobre todo de Boccaccio, pero también del registro coloquial) y alguna interferencia del castellano, el francés y el occitano. Pero, sobre todo, se estudian en detalle las fuentes literarias que Enyego d'Àvalos empleó para enriquecer su ficción: catalanas, castellanas y provenzales; italianas (Dante, Pretarca, Boccaccio y, sobre todo, los commenti dantescos de Da Imola y Pietro Alighieri); obras de temática religiosa y patrística... Se presta atención a la huella de clásicos antiguos (Homero, Virgilio, Ovidio, Lucano, Luciano, Platón...), que marcan determinados pasajes de una novela de "caballería humanística, donde se hace patente el acceso del caballero ibérico a clásicos redescubiertos por el Humanismo italiano.
  • Coberta
  • Portadeta
  • Portada
  • Crèdits
  • Índex
  • Taula de sigles
  • 1. Llengua, fonts i referents literaris d’una novel·la amb projecció europea
    • 1.1. Un «lenguatge cathalà» exquisidament construït
    • 1.2. Interferència lingüística: castellà, italià, llombard, etc.
    • 1.3. Referents catalans i castellans, i tradició trobadoresca
    • 1.4. Literatura francesa i biblioteques llombardes
    • 1.5. Dante, Petrarca, Boccaccio, i altres fonts italianes
    • 1.6. 'Commenti' de la 'Commedia' i influxos humanístics
    • 1.7. Fonts l’Antiguitat grecoromana i altres referents
  • Índex general

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy