MIQUEL PARETS, CRONISTA BARCELONÍ DE LA GUERRA DELS SEGADORS Hi ha pocs textos, no sols del segle XVII, comparables a l’extensa Crònica de l’artesà barceloní Miquel Parets. L’obra s’ha conservat manuscrita en dos toms que a l’edició completa ocuparan quatre volums; aquest n'és el segon. La Crònica de Parets aporta una perspectiva poc habitual: la del poble que es veu afectat per les grans decisions històriques, en les quals, però, té ben poca capacitat de decisió. Parets actua com a testimoni de fets que ha viscut, o dels quals ha tingut notícia. Des de la solemne entrada de Felip IV a Barcelona, el dijous 26 de març de 1626, fins a l’any 1660, en què va copiar, sencer, el Tractat dels Pirineus. La visió que Parets ofereix dels esdeveniments és principalment de primera mà, per bé que també aprofita, adapta i quan cal tradueix, nombrosos fulls volants amb tota mena d’informacions. A les pàgines de la Crònica trobem una àmplia panoràmica de la societat barcelonina del seu temps, amb informacions de tota mena, alhora que s’hi narren les circumstàncies històriques, sovint tràgiques, que van afectar el conjunt del país. Des del punt de vista dels grans esdeveniments, són sobretot dos els temes que trobarem reflectits a la Crònica. D’una banda, la Guerra dels Segadors, de la qual ens forneix una visió en bona part inèdita, des de l’interior de la ciutat de Barcelona. De l’altra, la de la terrible pesta de 1651, de nefastes conseqüències per a la ciutat i per a la mateixa família Parets, ja que es va endur la seva muller i diversos dels seus fills, tal com narra el nostre cronista en un dels passatges més colpidors del text. El segon volum, que ara presentem, s’inicia en plena Guerra dels Segadors, el gener de 1641, quan es va proclamar comte de Barcelona el rei francès, Lluís XIII, amb l’objectiu d’obtenir el seu suport contra la monarquia hispànica, de la qual el Principat s’havia independitzat; i arriba fins a l’octubre de 1645, amb la victòria francocatalana sobre Balaguer. Paral·lelament als episodis bèl·lics, Parets descriu amb gran vivacitat, de vegades fora de l’ordre cronològic de la crònica, esdeveniments rellevants per a la vida dels barcelonins en aquells anys: festes, focs d’artifici, actes religiosos, execucions, carestia de blat i, especialment, la ja esmentada pesta que va assolar la ciutat el 1651. El text de la Crònica, doncs, va més enllà de l’àmbit polític i militar i apropa el lector a la vida de la Barcelona de mitjan segle XVII. El volum I d’aquest mateix títol es va editar el 2011, inclòs, amb el número 5, a la llavors vigent Biblioteca Baró de Maldà que posteriorment ha integrat tots els títols anteriors i futurs a Els Nostres Clàssics, Autors Moderns seguint-ne la numeració i el color de la coberta, variant-ne, només, els logotips.
- Título
- Créditos
- 102. De la vinguda dels castellans per lo Llobregat, y lo bon sucsés tingueren en Barselona y muntanya de Monjuïch
- 103. La protecsió de França
- 104. De la retirada que féu lo exèrsit enemich
- 105. Lo arribar en Barcelona un enbaxador de Portugal en aquex tems
- 106. Los vots y promeses féu la siutat de Barcelona si Déu nos donave victòria
- 107. Dels enbaxadós envià lo Prinsipat de Catalunya a Portugal
- 108. De com entrà lo mosur de La Mota en Barselona
- 109. De com morí lo diputat eclesiàstich Pau Claris
- 110. Lo anar-se’n de Barcelona lo mosur de Serinyà
- 111. De com arribà en Barcelona lo mosur de Argençon
- 112. Les festes se feren en Barcelona per la exepsió del comptat lo rey de França
- 113. De un trompeta que vingué, per mar, de Terragona
- 114. De com se n’anà lo mosur de La Mota de Barcelona per a formar lo camp
- 115. De com lo conseller se n’anà tanbé al Camp
- 116. De com se n’anà lo diputat militar al Camp
- 117. De com passà per devant Barcelona la armada naval de França
- 118. De la entrada de l’exèrsit del chrestianísim rey de França, señor nostre, en Roselló, debaix lo govern del prínsep de Condé y son llochtinent, lo marquès de Arpejon; y lo bon sucsés de la armada, de aquelles pars y plases que an rendides
- 119. Del primer socorro que donaren les galeres de Espanya a la siutat de Terragona
- 120. Del segon socorro per mar que donaren a Terragona
- 121. De com la dita armada enemiga passà devant Barselona
- 124. De com feren los canvis dels enbaxadós de cort ab los fills de la duquesa de Cardona
- 125. De com entrà lo mariescal de Versé en Roselló, lo qual venia per virey de Catalunya
- 126. De com hi comensà aver, en Barcelona, sis consellés cada any
- 127. Relasió del socorro de Almenar donat per lo senyor de La Mota, llochtinent general de l’exèrsit del rey crestianísim, nòstron senyor, en Catalunya, y del que s’és passat en dit socorro, juntament ab la descripsió de la plaça; aportada per lo senyor de San German, capità de cavalleria, als senyós diputats y consellés
- 128. Relasió del sucsés de l’enemich per intentar passar lo socorro des de Coplliure a Perpinyà, per a socórrer dita vila
- 130. De com prengueren la galera del duch de Túrsia, dit Andrieta de Òria, y, ab ella, son general
- 131. Lo entrar los enemichs ab exèrsit de la part de Segre, y ajuntar-se ab los de Terragona
- 132. De com entrà en Barcelona per primer virey lo mariescal de Versé, y la entrada y festes se li feren
- 133. Lo entrar lo rey crestianísim de França en Narbona. Y lo posar lo siti a Coplliure, y lo rendir-la, y los pactes
- 134. Lo intentar passar lo enemich des de Terragona, per terra, a socórrer Coplliure, ab exèrsit governat per don Pedro de Aragó, fill del duch de Cardona. Y de la derrota que tingué en lo camí, y presa del general y tot son exèrsit
- 135. Rendiment de Coplliura
- 136. Lo siti de la vila de Perpinyà
- 137. Lo entrar los castellans al Vandrell
- 138. Lo entrar la armada naval de Fransa en Catalunya lo any 1642
- 139. Lo pendre y saquejar la vila de Tamarit, en lo regne de Aragó
- 140. Relasió de tots los sucsesos que han tingut les armes de sa magestad crestianísima, governades per lo senyor mariescal de La Mota, des de que partí de la vila de Tamarit, en lo regne de Aragó, y durant lo siti de Monsó, y los pactes del rendiment del castell
- 141. Articles acordats, en nom del rey crestianísim, entre lo senyor mariescal de La Mota, llochtinent general dels exèrsits de sa magestad en Aragó, y don Martín de Alsor, mestre de camp de un tèrsio de infanteria y governador del castell de Monçó per sa magestad catòlica, als 14 de juny any 1642
- 142. Relasió de l’enquantre tingueren las dues armadas navals, de Espanya y França, devant la siutat de Barselona, als darrés de juny 1642
- 143. De com los enemichs prengueren los colls de l’Illa y coll de Cabra
- 144. Relasió del rendiment y pactes de la vila de Perpinyà, fets per los senyors mariescals de Escomberg y de la Mesleraya, llochstinens generals de l’exèrsit del rey crestianísim, al marquès de Flores de Àvila, governador de la vila y castell de Perpinyà, y a son con[s]ell de guerra
- 145. Rendiment de Perpinyà
- 146. De com arribà la nova del dit rendiment a Barcelona, y de les festes se feren
- 147. De com se n’anà la armada de mar del moll de Barcelona. Y lo pasar la armada dels castellans y posar-se devant lo moll
- 149. Relasió de tot lo que ha passat en la vila de Perpinyà en lo tems que estigueren asitiats, que fou des de 21 de abril 1642 fins als 9 de setenbre del matex any, en lo qual dia se rendí als dits mariescals. Y de algunas cosas particular[s] que suseiren, dignes de memòria
- [Altres notes (1626-1634)]
- 150. Relasió de tot lo que ha pasat des de que lo exèrsit del rey de Castella partí de Terragona; y de l’asenyalada victòria que lo senyor mariescal de La Mota ha guanyada, a vista de la siutat de Lleyda
- 151. Prosegueix dita victòria
- 152. De com lo mariescal de La Mota jurà per virey en Barselona
- 153. De las absèquies se feren en Barselona per la mort del cardenal Roxelí
- 154. Del jurament de fidelitat féu prestar lo virey als cavallés y titulars de Catalunya
- 155. De algunes exides que feren los castellans a la Ribera de Ebro
- 156. Del siti que los castellans posaren a Miravet
- 157. Tropas de fransesos, per mar y per terra
- 158. De la entrega que los nostros avien fet del Castell-lleó, a la Vall d’Aran. Y de com ne foren trets, y lo que allà passà
- 159. De com los nostros posaren siti [a] Almenar y lo rendiren, y lo que allà passà
- 160. De com lo virey manà pendre a don Galseran Semanat, canonge de la Seu de Barselona, y altres persones eclesiàstiges y altres seculars
- 161. De com lo nostro exèrsit passà lo riu de Ebro per Flix y prengué los llochs de la Ribera, y entrà per lo Aragó
- 162. Relasió de la nova que arribà en Barselona de la mort del chrestianísim rey de Fransa, Lluýs 13, de santa memòria. Y de las absèquies se feren en dita siutat, y altres cosas particulàs
- 164. Assí posaré una declarasió que dexà escrita lo rey nostro senyor, Lluís 13, que Déu tinga en sa santa glòria, a ont dexà lo orde y modo que ha de tenir y guardar la reyna nostra senyora, verificat en lo Parlament de París, als 21 de abril 1643. És a modo de un testament
- 165. No dexaré de posar assí lo acompanyament y conboy que·s féu al cos del rey Lluýs 13 lo Just, de gloriosa y perpètua memòria, des de Sant German de Laye a Sant Dionís, als 19 de maig 1643
- 166. De com lo mariescal de La Mota, y virey de Catalunya, partí de Barcelona per anar a Lleyda
- 167. Proseguex lo estat de la Ribagorça
- 168. De com arribà la armada de mar del rey crestianísim en Barcelona, lo any 1643, y la victòria que alcansà, devant la plaja de Barcelona, lo endamà que fou arribada assí
- 169. De com robaren la custòdia y formas de dins lo sacrari de la Trinitat
- 170. De com lo regent Fontanella anà en París
- 171. De com donaren posesió als inquisidós
- 172. De com lo virey se n’anà devés Lleyda per a enpedir los castellans que feyen mostra per allí que volien anar a Lleyda. Y posaren siti a Monsó
- 173. De com los castellans rendiren la plaça de Monçó
- 174. De com los castellans volgueren anar des de Rosas a Quedaqués
- 175. Les nesesitats de blats que y agué en Barcelona lo any 1644
- 176. De l’Auto General se tingué en la plaça del Rey als 23 de fabrer 1644
- 177. Com entrà lo senyor de Marcha per tinent de virey
- 178. De com comensà a venir la soldadesca y armada de França, per la primavera de l’estiu de l’any 1644, y lo que passà
- 179. Lo sitiar lo enemich Lleyda y rendir-la, y lo que passà
- 181. Lo anar lo nostro exèrsit a posar siti a Terragona, segona vegada
- 182. Lo alsar lo mariescal de La Mota lo siti de Terragona
- 183. De com la siutat envià en París a don Francisco Sala per enbaxador
- 184. De la mort del papa Urbano Octau, y de la electió
- 185. De com los enemichs castellans prengueren Balaguer y Ag[r]amunt
- 186. De com los castellans prengueren la vila y castell de Àger
- 187. Lo tornar en Barcelona lo mariscal de La Mota, y tornar-se’n en París
- 188. Lo anar los enemichs a Trem, per dues ho tres vegades
- 189. Lo entrar los nostros dins la vila de Àger
- 190. Exida dels soldats de Roses, y lo dany feren
- 191. Lo entrar per virey y capità general de Catalunya lo senyor compte de Harcourt, gran senyor y prínsep de la sanch de França. Y del jurament y entrada li feren en Barselona
- 192. D[e ...] de Ancort se n’anà de B[arcelona ...] les cosas de la guerra
- 193. Presa de la vila de Agramunt, y lo que·ls feren
- 194. Del siti y rendiment [...] y los pactes feren [...]
- 195. Les festes y alimàries se feren en Barcelona per lo rendiment del castell y vila de Roses
- 196. De la presa de la vila y pont de Camarasa
- 197. Relasió de tot lo que [ha succehit a l’exèrcit de sa magestat] en Catalunya, y lo que [ha passat al passar del riu de Segre y de Noguera] Pallaresa, governat [per lo sereníssim comte de Harcourt, virey y] general dels ex[èrcits de sa magestat en los presents Principat] y comptats de Catalunya
- 199. De com sa alteza féu fer lo fortín de Térmens. Y posà lo siti a Balaguer, y rendir-lo
- 200. Pactes del rendiment de la plaça de Belaguer
- Com jo, Miquel Parets [...]
- [Guàrdies de la companyia dels assaonadors (1630-1637)]
- Abreviatures
- Índex
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte