Segons es desprèn de l’Enquesta Europea de Valors, la societat catalana del 2009 és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica. És, també, més lliure i més exigent, i continua en ple procés d’autoafirmació identitària com a poble. Però, per damunt de tot, és una societat personalitzada i en procés creixent de personalització. Una societat d’individus que van a la reconquesta de tots els espais de la vida quotidiana, per adaptar-los a les seves pròpies preferències i apropiar-se’ls, tot respectant que els altres facin el mateix de diferent manera, potser perquè intueixen que la garantia de la llibertat dels altres és la pròpia garantia de llibertat. Una societat que es reinventa individualment i col·lectivament, amb un punt de desencís en veure que en determinats àmbits les seves elevades expectatives disten força de la realitat. Una societat viva i dinàmica, que ha fet del concepte de “biografia de bricolatge” o “biografia faci-s’ho vostè mateix” d’Ulrich Beck una praxi generalitzada. Però també és una societat no exempta de problemes, com el creixement de grups que han malentès aquest individualisme des de l’egocentrisme hedonista, el presentisme i la irresponsabilitat.
- VALORS TOUS EN TEMPS DURS
- Àngel Castiñeira - Introducció
- Javier Elzo - Una tipologia dels catalans de 2009 a propòsit dels seus sistemes de valors
- Introducció
- Les anàlisis factorials prèvies
- La construcció dels clústers
- Presentació dels clústers
- Clúster núm. 1. 28,4% de la població. “Neoconservadors”
- Clúster núm. 2. 10,8% de la població. “Individualistes egocèntrics”
- Clúster núm. 3. 16,4% de la població. “Individualistes pragmàtics”
- Clúster núm. 4. 24,4% de la població. “Individualistes cívics”
- Clúster núm. 5. 20% de la població. “Neomoderns”
- Alguns elements d’interpretació
- Lluís Sáez - Els valors en la institució familiar
- La família com a valor
- Valoració de la pluralitat dels vincles familiars
- Aspectes importants per al bon funcionament de la parella
- Evolució de les consideracions sobre moral sexual, homosexualitat, divorci, avortament i noves tècniques biogenètiques
- La socialització familiar: evolució dels valors que s’han de transmetre
- Relacions entre pares i mares i fills/filles: valoracions sobre drets i deures
- Conclusions
- Lluís Sáez - Gènere i canvi de rols
- Valors actitudinals envers la família i la feina, segons el gènere
- La transició dels rols femenins de la centralitat domesticofamiliar a la bicentralitat feina-llar en l’imaginari social
- La transició dels rols masculins de la centralitat productiva al desideratum de la bicentralitat feina-llar en l’imaginari social
- Relativització del potencial realitzador dels fills/filles i crisi d’identitat masculina
- Famílies gineparentals i model familiar preferit per a la criança dels fills/filles
- Liberalisme de drets i assumpció del valor de la igualtat de rols de gènere
- Conclusions
- Carlos Obeso - El valor del treball
- Introducció: unes quantes preocupacions axiològiques de les grans empreses
- El significat del valor treball
- La centralitat relativa de la feina
- Una aproximació a la centralitat absoluta de la feina
- Què valoren els catalans de la feina?
- El deure de treballar i la feina com a forjadora del caràcter
- Llibertat i autonomia a la feina
- Apunts finals
- Conclusions
- Lluís Sáez - Valors de participació social dels catalans: associacionisme i voluntariat
- Evolució global dels associats i associades i del voluntariat (1990-2009)
- Evolució dels diferents subtipus associatius
- Subtipus associatius amb tendència sostinguda a l’alça
- Subtipus associatius amb tendència sostinguda a la baixa
- Subtipus associatius de tendència fluctuant amb recuperació d’associats/ades
- Subtipus associatius de tendència fluctuant amb pèrdua d’associats/ades
- Subtipus associatius de nova consideració
- Factors explicatius del fenomen associatiu a Catalunya
- Evolució del gènere i del grup d’edat com a factors clau
- Evolució de la distribució per gènere en els subtipus associatius
- Evolució de la distribució per grups d’edat dels subtipus associatius
- El treball voluntari a les associacions
- Importància del factor ideològic en els subtipus associatius
- Conclusions
- Ferran Sáez - Política i valors
- Nota prèvia
- La desafecció: realitat empírica o tòpic periodístic?
- Els nous sentits del terme “política”
- La desafecció, en xifres
- Tendències consolidades
- Deu eixos de comprensió
- Les elits i la política
- Ideologia política i mentalitat a Catalunya
- Autoubicació ideològica i mentalitat
- Ideologia i judicis axiològics
- Valors materialistes i valors postmaterialistes: un apunt
- Dretes/esquerres
- L’enigma del “centre”
- Ideologia i formes de lideratge
- La traducció axiològica de la ideologia
- Polítiques no convencionals i institucions
- L’activisme polític del segle xxi a Catalunya
- L’accés a la informació política a Catalunya
- La valoració de les institucions
- El grau de satisfacció política a Catalunya: una davallada preocupant
- Els catalans i la democràcia representativa
- Expectatives de futur a la política catalana
- Ferran Sáez - La identitat nacional com a valor
- Identitats nacionals i entitats geogràfiques
- Mecanismes d’identificació
- La comunitat autònoma com a referent identitari
- La identificació amb Catalunya
- Local versus nacional
- El pes identitari del binomi urbà/rural
- Intenció de vot i identitat nacional
- La identificació nacional dels catalans
- El sentiment d’adscripció identitària
- Ubicació ideològica i nacional
- Identitats compartides: realitat o equívoc?
- Identitat religiosa i identitat nacional
- Què vol dir “ser català”?
- Emocions associades a la identitat
- L’orgull de sentir-se català
- L’orgull de sentir-se espanyol
- Les equidistàncies identitàries
- El rebuig de la coartada identitària del terrorisme
- Catalunya i la identitat europea
- Les suspicàcies envers Europa
- Catalunya, Espanya, Europa
- La identitat catalana i les darreres grans onades migratòries
- Una actitud matisada, flexible i tolerant
- Les preocupacions identitàries associades a la immigració
- Llengua i identitat
- L’ús habitual del català
- Llengües de preferència a Catalunya
- Llengua i identificació nacional
- Llengua i filiació política
- La relació amb Espanya: autonomisme, federalisme, confederalisme i independència
- L’autonomisme ja no és l’opció majoritària
- Plantejament nacional i autoposició ideològica
- Plantejament nacional i intenció de vot
- El futur de Catalunya: qui pot decidir què?
- La normalització d’un debat social ja existent
- La voluntat democràtica dels ciutadans
- L’Estat espanyol es pot oposar a les decisions majoritàries dels catalans?
- Pacte o ruptura?
- Pau Mas - Valors i actituds dels catalans davant de la immigració
- Introducció
- Els catalans davant de la immigració a l’Enquesta Europea de Valors
- Els immigrants com a veïns
- Hi ha massa immigrants a Catalunya?
- La immigració percebuda com a amenaça cultural
- La competència per uns recursos escassos
- Què hauria de fer el govern?
- Conclusions
- Teodor Mellén - Religió i valors
- Introducció
- Descripció i anàlisi del fenomen religiós
- Religiositat i pràctica religiosa
- Proposta de tipologia segons la religiositat
- Les celebracions religioses
- Les creences religioses personals
- Les creences sobre Déu
- Altres creences religioses
- Conclusions
- Àngel Castiñeira, Javier Elzo, Lluís Sáez - Conclusions: valors tous en temps durs
- Individualisme hedonista i major liberalisme de drets (transversal, però polaritzat)
- Família plàstica i relacional
- Igualtat de gènere i simetrització dels rols
- Declivi del productivisme
- L’oci com a valor i l’associacionisme clientelar
- Desafecció als polítics, però no a la política
- Creixement de la identitat nacional i de la radicalitat democràtica
- Actituds d’oclusió econòmica (però no cultural) envers la immigració
- Secularització creixent i nova religiositat desinstitucionalitzada
- Recapitulació: una societat personalitzada
- Bibliografia
- Annex1. Taules de la tipologia del capítol 1
- Annex 2. Informe metodològic
- Introducció
- Disseny de la mostra
- Punts mostrals
- Treball de camp
- Tractament de les dades
- Tabulació de les dades
- Pla d’anàlisi
- Interès de l’entrevistat
- Annex 3. Qüestionari