Abans ningú deia t'estimo recull l'experiència intensa, dura, desconcertant i emotiva de quatre noies i un noi que veuen com els pares són empresonats, arran dels fets polítics de setembre i octubre del 2017 a Catalunya.
Els protagonistes d'Abans ningú deia t'estimo tenen entre 17 i 23 anys i repassen els moments més difícils viscuts aquests darrers mesos, reflexionant sobre com l'empresonament dels pares els ha obligat a fer-se algunes preguntes i a madurar.
Les veus que escoltem a Abans ningú deia t'estimo ens ofereixen un testimoni sincer, íntim i corprenedor d'una vida que, malgrat la seva sobtada cruesa, ha de continuar dia a dia.
- Autors
- Resum
- Títol
- Crèdits
- El primer cop no saps què sentir. Oriol Sànchez
- La gent torna a la vida normal. Beta Forn
- El pare dorm a casa? Anna Forn
- Tot era grotesc i violent. Beta Forn
- Deixa la política. Laura Turull
- Saps que això passarà. Marta Turull
- Fes-ho amb totes les ganes. Oriol Sànchez
- Apagueu els mòbils. Beta Forn
- Com si fos dolent ser polític. Laura Turull
- Va deixar caure l’americana. Marta Turull
- Costa demanar ajuda. Anna Forn
- Un pres que sortia. Oriol Sànchez
- Seguiràs plorant. Laura Turull
- Necessito que fem un pacte. Anna Forn
- No sé com es diu. Beta Forn
- Formatge fresc tipus iogurt. Laura Turull
- Ens cantava una cançó. Anna Forn
- Lector d’empremtes dactilars. Beta Forn
- Volia tocar-li la fibra. Oriol Sànchez
- Calma’t. Marta Turull
- Quan faci divuit anys. Laura Turull
- Comença a enviar currículums. Anna Forn
- No em vaig voler girar. Marta Turull
- Sigues conseqüent. Oriol Sànchez
- Ens agrada anar juntes a la presó. Laura Turull
- Cronologia
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte