Fa tan sols unes dècades donar una bufetada al fill era considerat un gest educatiu; o assetjar una dona, una manera de mostrar-li interès. Ara, en canvi, és vist com una violència intolerable que provoca un fort sentiment de rebuig.
Les nostres emocions depenen dels nostres pares i de la societat on vivim.
Sí, dels nostres pares i de la cultura que ens envolta heretem no només alguns trets físics, idees i costums, sinó també allò que sentim. ¿Quantes vegades d’uns pares extremament exigents surt un fill angoixat? Les emocions són un llegat invisible que absorbim i que dirigeix la nostra vida sense que ens n’adonem.
L’HERÈNCIA EMOCIONAL explica d’una manera reveladora quins són aquests llaços familiars i socials que condicionendes de la infància els nostres sentiments.
A través de 50 històries de personatges com Cervantes, Abraham, Dalí, Freud, Franco, Madame Bovary o Joan Sales entenem amb claredat quina ha estat l’evolució d’aquesta herència.
Actualment, tant nens com adults estem passant del «jo t’obeeixo però tu em protegeixes» al «jo no he de sentir el que tu esperes que senti». I és que, com més conscients siguem dels nostres sentiments més autèntics, més assumirem que tots som vulnerables. I que l’empatia ens fa forts i més lliures.
- L’HERÈNCIA EMOCIONAL
- Pròleg
- 1 Quatre històries sobre la invisibilitat dels valors
- Un conte de David Foster Wallace
- No ser conscient de les emocions
- Amagar les emocions
- Amputar les emocions
- 2 De nòmades igualitaris a pagesos obedients
- EL PRIMER VALOR: JUNTS
- ALS HUMANS NO ENS AGRADA DINAR SOLS
- ES NECESSITA TOTA LA TRIBU PER EDUCAR UN NEN
- Els primers emigrants
- Les set vaques grasses, les set vaques magres
- CONVIURE AMB DESCONEGUTS
- La història d’Adam i Eva: castigats per haver desobeït
- El Codi d’Hammurabi, el primer tractat de valors
- Abraham, disposat a matar per obeir
- La història de Jesús: els desvalguts guanyen protagonisme
- 3 Comença l’interès per les emocions
- sección
- Don Quixot, el primer antiheroi
- Madame Bovary: llegir en soledat m’ajuda a sentir
- Sigmund Freud: una revolució que es queda a mitges
- El naixement de la paraula empatia
- ELS VALORS DE LA GUERRA
- Franco, l’heroi sense por
- Els soldats del Vietnam, herois fracassats
- NO ESTIMEM INCONDICIONALMENT NINGÚ
- Quim Monzó: els pares ja no són perfectes
- SI T’HE D’OBEIR, NO PUC SENTIR EL QUE SENTO
- ELS VALORS QUE HAN FET POSSIBLE ESCRIURE AQUEST LLIBRE
- LA (FALSA) CREENÇA GENERALITZADA QUE EL MÓN CADA VEGADA VA PITJOR
- ACCEPTEM QUE SOM VULNERABLES
- L’home que no sabia plorar
- 4 L’Enquesta Mundial de Valors
- ELS VALORS QUE ELS PARES PROMOUEN EN ELS FILLS
- ELS VALORS DETERMINEN COM ÉS LA VIDA QUOTIDIANA DE LA GENT
- QUAN LA LLIBERTAT PASSA A SER ÚTIL
- EL CERCLE VIRTUÓS
- ELS CATÒLICS I L’HONOR; ELS PROTESTANTS I L’ÈXIT
- LA POR A UN MÓN MASSA NOU
- EL REFLEX AUTORITARI A LA FAMÍLIA
- LA SUPERVIVÈNCIA EMOCIONAL
- LA IGUALTAT ECONÒMICA, ¿UN NOU VALOR?
- 5 El cor d’un nen pot contenir tot el dolor del món
- LA FORMACIÓ DELS PRIMERS VALORS A LA INFÀNCIA
- EL DESCOBRIMENT DE LA MEMÒRIA EMOCIONAL
- SI T’HAS DE MORIR, NO T’ESTIMO TANT
- Les dones que no miraven els seus nadons
- La infància de Freud
- Èdip
- El dilema de l’Uma
- John Bowlby, el nen que es va sentir orfe quan va perdre la seva nanny
- La Laura, dos anys i sola a l’hospital
- Donald Winnicott: viure per donar vida a la mare
- Els dos germans valents
- 6 Donar sentit a la vida
- LA CONNEXIÓ AMB LA NATURA
- El meu paisatge predilecte
- L’EXPULSIÓ DEL PARADÍS
- Bet: «¿Ploro o ric?»
- Tranströmer: fer-se gran és meravellós
- Les neurones mirall
- VULNERABLES AL QUADRAT
- Tomàs: «Si tu tens por, jo també»
- Stolorow: no pots sentir el que jo sento
- Manuel Baixauli: «¿Qui recorda un núvol, quan ja ha passat?»
- Empar Moliner: m’agrada que t’agradi el que m’agrada
- VIURE ÉS INFLAR UN GLOBUS PUNXAT
- Dalí, el drama de néixer nou mesos després de la mort del germà
- El mail d’un col·lega
- Els secrets de família són els fantasmes que ens persegueixen
- 7 Acceptem que som vulnerables
- ELS VALORS MATERIALISTES EN TEMPS D’ABUNDÀNCIA
- Dalí i la dificultat per acceptar que som vulnerables
- Muts i a la gàbia: el conte de l’ocell
- La història més trista
- EL VIATGE DE JOAN SALES A TRAVÉS DE LA INCERTESA
- «Un atac d’això que en diuen angoixa»
- Orfes per sempre
- Més vulnerables, més humans
- Lectures recomanades
- Pròleg
- Capítol 1
- Capítol 2
- Capítol 3
- Capítol 4
- Capítol 5
- Capítol 6
- Capítol 7
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta