Ernest Pibernat presenta un poemari centrat en la muntanya del Mont, sense cap mena de dubte, un dels miradors privilegiats de l’Alt Empordà.
En ell hi han dues parts ben diferenciades, l’una lírica, d’evocació i exaltació de l’ànima; aquesta ànima del Mont que surt del més profund de la terra, que copsa i atrapa rere cada passa, cada alzina, cada pedra. L’altra, èpica, glossant castells i ermitatges, torres i monestirs, que prenent veu reten honors al Mont, sedents de vassallatge. Fineix el poemari amb un diàleg entre dos masos, enyorant els romeusde temps pretèrits però orgullosos de bastir la jeia del Mont.
- Pòrtic
- Un petit tast…
- Nota de l’autor
- Líric
- Prec sàfic
- Ulls clucs
- Temorosos de Vós
- Cançó de bressol
- Covards
- Sotjo núvols blancs
- Dona’m amor la mà
- Dessota un cel
- Com un adeu
- Joc de tankes
- Geografia de lires
- Mas d’Espinau
- Creu de ponent
- Joncanat
- La font
- Sorreres
- Absències
- Monestir
- Orb
- Pla de Solls
- Vetlla de nit
- Èpic
- Castellot de Beuda
- Torre del far
- Serfs
- Cant dels massos
- Agraïments