L’abraçada que et salva del precipici i la que et deixa caure, l’abraçada que és coixí o armadura i la que és fredor i desesperança. L’abraçada que no vas poder fer i la que t’hauries pogut estalviar. Aquestes i tantes altres abraçades passegen dins de poemes que parlen d’un món caòtic on es barregen l’amor, la paternitat, la melangia, les lluites o els somnis. Un món que Roc Casagran ens convida a abraçar amb una abraçada càlida i acollidora, tendra i juganera.
- Portada
- Crèdits
- Taula
- L’abraçada...
- Pau total
- Tot o res
- Promeses
- Culpa
- L’única batuta
- El plor
- Viu de debò
- I ens digui hi soc
- La noia de la motxilla
- Que avanci el món
- Tardíssim
- Aquest silenci d’ara
- Aixafats
- El rellotge de sorra
- Abisme a l’abisme
- Creixem
- Resistència
- I si?
- Tornar
- Per dir t’estimo
- L’Elionor
- No et cansis mai d’empènyer
- El gerro
- Pont
- Per desmentir els poetes
- Digues
- Cançó de bressol
- Un mur
- No més de cara a la paret
- I per un cop, collons
- El desig
- Quinze anys, tenies
- Tantes paraules
- Llengua
- Envellir
- Quan dic t’estimo
- Feliços
- Docilitat
- Un cert auguri
- Màxima
- Potser
- Ja no
- Beee
- Tant de bo
- Llançar el mòbil al mar
- I aquest conte no s’ha fos
- Provar-ho de nou
- ... que
- L’abraçada que s’explica (una mica)
- Abraçades que s’endrecen
- L’autor
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte