Meua fou la culpa.Quina és la causa de l’angoixa de Maria?.Per què i de què se sent culpable?.Ella està asseguda a un banc del parc on dona de menjar els coloms, casualment arriba al banc Joan, un jubilat a la recerca de la tranquil·litat que no troba a casa a causa de l’absència de Roser, la seua dona.Només seure a aquell banc, Joan sent unes paraules que Maria xiuxiuetja repetidament unes paraules: «Meua fou la culpa», que desperten en ell una gran curiositat.Aquell primer encontre es repetirà en dies successius i els nostres dos personatges arriben a establir una relació de confiança que propicia que Maria vaja descobrint-li la seua vida i el motiu de les paraules que insistentment repeteix.Tot va començar amb la mort de mon pare, ocorrida quan jo era una xiqueta, i em vaig vore obligada a deixar ma casa, ma mare i els meus germans per anar a viure amb els meus oncles a Madrid, eren els anys 30 del segle passat, els anys de la República i de la Guerra Civil…En Meua fou la culpa, Francesc Céspedes ens presenta una història dins d’una història, un relat que Joan conta als lectors i que al mateix temps és allò que li narra a ell Maria.La cuidada dossificació de la informació ens atrapa des del principi i ens porta de la mà cap al sorprenent desenllaç
- Cover
- Title page
- Copyright page
- I
- II
- III
- IV
- V
- VI
- VII
- VIII
- IX
- X
- XI
- XII
- XIII
- XIV
- XV
- XVI
- XVII
- XVIII
- XIX
- XX
- XXI
- XXII
- XXIII
- XXIV
- XXV
- XXVI
- XXVII
- XXVIII
- XXIX
- XXX
- XXXI
- XXXII
- XXXIII
- XXXIV
- XXXV
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte