Capítol PRIMER. Comenca la primera part del libre de Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Veroych en los seus benaventurats darrés dies
Capítol SEGON. Com lo comte Guillem de Veroych preposà de anar al Sanct Sepulcre e manifestà a la comtessa e als servidors la sua partida
Capítol TERCER. Com lo Comte manifestà a la comtessa, sa muller la sua partida; e les rahons que li fa, e lo que ella replica
Capítol QUART. Rahons de consolació que lo comte fa a la comtessa e lo que ella replica en lo comiat; e com lo comte anà en Hierusalem
Capítol QUINT. Com lo rey de Canària, ab gran stol, passà en la illa de Anglaterra
Capítol SISÉ. Lamentació que féu lo rey
Capítol SETÉ. Com lo rey de Anglaterra pregà a l’hermità
Capítol HUYTÉ. La resposta que l’ermità fa al rey
Capítol IX. Rèplica que lo rey fa a l’hermità
Capítol X. La resposta deffinitiva que l’ermità féu al rey
Capítol XI. Les gràties que lo rey de Anglaterra fa a l’hermità
Capítol XII. Com lo rey anglés donà licència a l’hermità que anàs a fer les magranes compostes
Capítol XIII. Letra de batalla tramesa per lo rey de la Gran Canària al rey de Anglaterra
Capítol XIIII. Com los embaxadors del rey de Canària portaren la letra de batalla al rey de Anglaterra
Capítol XV. Com per tots los del consell fon deliberat que l’ermità digués primer son vot sobre la letra de batalla que tramés lo rey de la Gran Canària al rey de Anglaterra
Capítol XVI. Les rahons que lo rey de Anglaterra fa en lo consell ab los seus cavallers per entrar en la batalla ab lo rey de la Gran Canària e lo que ells li repliquen
Capítol XVII. Com lo rey de Anglaterra, ab voluntat de tots sos barons e cavallers, renuncià lo regne, la corona e lo ceptre a l’hermità, que fes la batalla e entràs en camp clos ab lo rey de la Gran Canària
Capítol XVIII. La resposta que lo rey hermità féu a la comtessa de Varoych com lo suplicà que li fes mercè de dir-li son nom ni quina amistat havia tenguda ab son marit, lo comte Guillem de Varoych, e lo que ell li respongué, recitant-li les batalles de la ciutat de Roam e dels seus actes
Capítol XIX. Rahons que fa la comtessa al rey hermità com li demanà en gràtia que li prestàs les armes de son marit lo comte Guillem de Varoych. E com ordenà la batalla per entrar en camp clos ab lo rey moro, del qual guanyà gloriosa victòria
Capítol XX. Lo vot solemne que lo rey hermità féu stant nafrat per lo rey de la Gran Canària
Capítol XXI. Com lo rey hermità s’excusà que no volgué lexar a la comtessa son fill
Capítol XXII. Lementació que féu la comtessa com agué lexat lo fill
Capítol XXIII. Com los cavallers qui havien acompanyada la comtessa se’n tornaren al camp ab lo fill e recitaren al rey les lementacions de la comtessa
Capítol XXIIII. Com lo rey hermità féu vallejar lo seu camp e tramès a la comtessa que li trametés dues botes de lavor d’espinachs de coure
Capítol XXV. Com lo rey hermità donà la batalla als moros, fon vençedor
Capítol XXVI. Com lo rey hermità se manifestà a la comtessa, sa muller
Capítol XXVII. Com lo rey hermità restituhí al primer rey les robes, la corona, lo ceptre, e lo regne, e tornà a servir Déu
Capítol XXVIII. Com lo rey de Anglaterra se casà ab la filla del rey de França e en les bodes foren fetes molt grans festes
Capítol XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son linatge a l’hermità
Capítol XXX. Com Tirant demanà a l’hermità en què pensava
Capítol XXXI. Com Tirant preguà a l’hermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria
Capítol XXXII. Com l’ermità legí un capí[tol] a Tirant del libre nomenat «Arbre de Batalles»
Capítol XXXIII. Com l’ermità legí a Tirant lo segon capítol
Capítol XXXIIII. Com l’embaxador del Papa menaçà al capità del gran turch dins Contestinoble
Capítol XXXV. Com l’ermità dix a Tirant la significatió de les armes
Capítol XXXVI. Com desagraduen los cavallers
Capítol XXXVII. Com Tirant demanà a l’hermità que li digués en quina edat del món eren stats millors cavallers
Capítol XXXVIII. Com Tirant tornà a replicar a l’hermità del precedent capítol
Capítol XXXIX. Com Tirant se partí de l’hermità, content de les bones doctrines que li havia dades
Capítol XL. Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes que s’eren fetes en les bodes del rey de Anglaterra, passaren per l’ermita hon stava lo pare hermità
Capítol XLI. Com Tirant recità a l’hermità les grans festes, solempnitats e magnificències, les quals no·s troben per scriptura tan bells actes com foren fets en les bodes del rey de Anglaterra, e del divís que fon entre·ls officis.
Capítol XLII. Com lo rey isqué de la ciutat, ab gran professó, ab tots los stats e ab tot lo clero
Capítol XLIII. Com lo rey de Anglaterra pres la benedictió ab la filla del rey de França
Capítol XLIIII. De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rey de Anglaterra
Capítol XLV. Los capítols de les armes que·s podien fer en aquelles festes
Capí[tol] XLVI. De axò mateix
Capítol XLVII. [De axò mateix]
Capítol XLVIII. [De axò mateix]
Capítol XLVIIII. [De axò mateix]
Capítol LI. [De axò mateix]
Capítol LII. [De axò mateix]
Capítol LIII. Com Tirant manifestà a l’hermità les magnificències de la roca
Capítol LIIII. De la suplicació que la reyna [f]éu al déu de Amor
Capítol LV. La resposta que lo déu de Amor féu a la reyna
Capítol LVI. Com lo hermità demanà a Tirant que li digués qui era stat lo millor dels vençedors
Capítol LVII. La resposta que lo rey féu al conestable
Capítol LVIII. Com Diaphebus legí a l’hermità la carta que lo rey de Anglaterra havia feta a Tirant donant-lo per millor cavaller de tots
Capítol LIX. Lo jurament que lo rey de Anglaterra feya fer als gentils hòmens aprés que eren examinats ans que·ls donàs l’orde de cavalleria
Capítol LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui·s combatia com lo tingé vençut
Capítol LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Viles-Ermes quant li demanà lo fermaill que la bella Agnés li havia dat
Capítol LXII. Letra de batalla tramesa per lo senyor de les Viles-Ermes a Tirant lo Blanch
Capítol LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rey d’armes sobre la letra del senyor de les Viles-Ermes
Capítol LXIIII. Lo consell que Hierusalem, rey d’armes, donà a Tirant lo Blanch
Capítol LXV. Com lo senyor de les Viles-Ermes devisà les armes
Capítol LXVI. Lo rahonament que lo rey d’armes, com a jutge de la batailla, féu als dos cavallers
Capítol LXVII. Com fon feta la batailla de Tirant ab lo senyor de les Viles-Ermes
Capítol LXVIII. Com los jutges del camp donaren sentència que Tirant hagués la glòria de la batailla.
Capítol LXIX. Com los IIII cavallers germans d’armes se presentaren davant lo rey de Anglaterra, los quals eren dos reys e dos duchs, e donaren-li per scrit lo que volien
Capítol LXX. Com lo segon cavaller donà al rey lo seu albarà de les armes que volia fer
Capítol LXXI. Com lo terç cavaller donà un albarà al rey de les armes que volien fer
Capítol LXXI. De les paraules que contenia lo albarà del quart cavaller
Capítol LXXII. Com Tirant entrà en lo camp ab los tres cavallers, lo hu aprés l’altre, e de tots fon vençedor.
Capítol LXXIII. Com Tirant vençé lo quart cavaller
Capítol LXXIIII. Com un cavaller nomenat Vila-Fermosa requerí de batailla a Tirant
Capítol LXXV. Com Tirant fon reptat de cas de traçió per una donzella en presència del rey
Capítol LXXVI. Com Tirant s’escusà de paraula del cars de traçió en presència del rey e acceptà la letra de batailla tramesa per Kirielayson de Muntalbà
Capítol LXXVII. Letra de batailla tramesa per Kirirelayson de Muntalbà a Tirant lo Blanch
Capítol LXXVIII. Com lo rey de Anglaterra anà ab tots los stats a la sglésia de Sanct Jordi per solennizar novelles obsèquies als dos reys e als dos duchs
Capítol LXXIX. Resposta a la lletra de batailla per Tirant lo Blanch
Capítol LXXX. Com los rey d’armes e la donzella se’n tornaren ab la resposta de Tirant
Capítol LXXXI. Com Thomàs de Muntalbà requirí de batailla a Tirant per venjar la mort dels reys e la mort de son germà
Capítol LXXXII. Com Tirant e Thomàs de Muntalbà se combateren e Tirant fon vençedor
Capítol LXXXIII. La oració que féu Tirant aprés que agué vençuda la batailla
Capítol LXXXIIII. Com tragueren ab molta honor a Tirant e donaren sentència de traÿdor contra l’altre cavaller
Capítol LXXXV. Com fon instituhïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera
Capítol LXXXVI. Lo jurament que fan los cavallers de la Garro[t]era
Capítol LXXXVII. Los capítols de la fraternitat són aquests
Capítol LXXXVIII. [De axò mateix]
Capítol LXXXIX. [De axò mateix]
Capítol XC. [De axò mateix]
Capítol XCI. [De axò mateix]
Capítol XCII. Les çerimònies que los cavallers de la Garrotera fan com tots són ajustats en la sglésia de Sanct Jordi, hon és lo cap de l’orde
Capítol XCIII. Los vots que fan les dones de honor
Capítol XCIIII. [De axò mateix]
Capítol XCV. [De axò mateix]
Capítol XCVI. Com fon trobada la devisa del collar que lo rey de Anglaterra donà
Capítol XCVII. La significació de la devisa
Capítol XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’hermità e tornaren en llur terra
Capítol XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon deliurada per un cavaller de l’orde
Capítol C. Com Tirant armà una nau per socórrer al maestre de Rodes, e anà-se’n en sa companyia Phelip, fill menor del rey de França, del qual se tractà matrimoni ab la filla del rey de Ciçília
Capítol CI. Com lo rey de Ciçília preguà a Tirant que l’acollís en la sua nau per passar al Sant Sepulcre de Hierusalem
Capítol CII. Com lo rey de Cicília féu un convit a Phelip e a Tirant ans que partissen, e com Tirant reparà un gran defalt que Phelip havia fet
Capítol CIII. Lamentació que féu la filla del rey de Ciçília aprés del convit
Capítol CIIII. Com lo rey de Ciçília comanà la muller e sa filla a son germà, lo duch de Meçina, e preguà’l que digués lo parer seu en lo matrimoni de Phelip e de sa filla
Capítol CV. Com Tirant arribà en Rodes ab la nau e la socorregué
Capítol CVI. Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots los moros se n’anaren de ylla
Capítol CVII. Com fon mort lo soldà per sos vassalls a mort vituperosa
Capítol CVIIb. La offerta que féu lo mestre de Rodes a Tirant de pagar-li la nau
Capítol CVIII. La resposta que Tirant féu al mestre de Rodes. Aprés partí de Rodes e anà al Sanct Sepulchre en companya del rey de Cicília e de Phelip
Capítol CIX. Com Tirant posà en libertat tots los catius que havia comprats en Alexandria. E com tornaren en Ciçília e strengueren lo matrimoni de Phelip ab la filla del rey de Ciçília
Capítol CX. Lo rahonament que Tirant féu a la infanta de Cicília sobre lo matrimoni e com la infanta féu moltes experiències per conéixer a Phelip
Capítol CXI. Com la infanta de Ciçíl[i]a tramés per Tirant e manifestà-li com era contenta de complir lo matrimoni ab Phelip
Capítol CXII. Com lo rey de Cicília tramés deu galeres e quatre naus armades al rey de França per valença
Capítol CXIII. Lo vot que Tirant féu davant lo rey de França e molts altres cavallers
Capítol CXIIII. Com Ricart en presència del rey de França, dix que combatria a Tirant a tota ultrança. E com lo rey de França combaté Trípol de Súria e aprés robà la costa de Turquia
Capítol CXV. Letra tramesa per lo emperador de Constantinoble al rey de Cicília
Capítol CXVI. Com lo rey de Cicília preguà a Tirant, per part sua e de l’emperador de Constantinoble, que volgués anar en Constantinoble per socórrer-lo
Capítol CXVII. Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les rahons que lo emperador li dix
Capítol CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una flecha que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’emperador
Capítol CXIX. Rahons de conort que fa Diafebus a Tirant perquè·l veu pres ab lo laç de amor
Capítol CXX. Lamentació de amor que fa Tirant
Capítol CXXI. Rahons que fa Diafebus a Tirant aconortant-lo de ses amors
Capítol CXXII. La proposició que lo emperador féu en lo consell, dreçant les noves a Tirant
Capítol CXXIII. La resposta que Tirant féu a l’emperador en lo consell
Capítol CXXIIII. Rahons que fa lo emperador en lo consell contra un cavaller mal crestià
Capítol CXXV. Com la princessa donà consell a Tirant que·s guart de les falses astúcies del duch de Macedònia
Capítol CXXVI. Com Tirant satisfeu en les rahons que lo emperador li demanava
Capítol CXXVII. Com la princessa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava
Capítol CXXVIII. Com la princessa repassà a Tirant perquè la havia requesta de amors
Capítol CXXIX. Com Tirant donà rahó a la princessa per quina causa la havia requesta de amors e com per la sua amor ell se daria la mort
Capítol CXXX. Com la princessa demanà perdó a Tirant de les ofensives paraules que dites li havia
Capítol CXXXI. Com lo embaixador del camp explicà la embaixada a l’emperador
Capítol CXXXII. La resposta que la princessa féu a l’emperador, son pare
Capítol CXXXIII. Com lo emperador tramés Tirant al camp, e los prechs e exortació que li féu
Capítol CXXXIIII. Com Tirant tramés lo marqués de Sanct Jordi e lo comte de Aygües Vives per embaixadors al duch de Macedònia
Capítol CXXXV. Letra tramesa per lo soldà al capità Tirant lo Blanch
Capítol CXXXVI. Com lo embaixador del soldà splicà [la] sua ambaixada a Tirant
Capítol CXXXVII. La resposta que Tirant féu a l’ambaixador del Soldà
Capítol CXXXVIII. La resposta que Tirant féu als embaixadors dels altres caps de la embaixada
Capítol CXXXIX. Com lo prior de Sanct Johan parlà ab lo emperador
Capítol CXL. Com lo prior de Sanct Johan splicà sa embaixada a Tirant
Capítol CXLI. Com lo rey de Egi[p]te votà en lo consell la sua intenció
Capítol CXLII. Com Abdal·là Salomó splicà [la] sua embaixada a Tirant
Capítol CXLIII. Lo consell que Abdal·là Salomó donà a Tirant, capità
Capítol CXLIIII. Com los grans senyors del camp de Tirant recaptaren gràcia per Abdal·là del capità
Capítol CXLV. Com lo conestable informà a l’emperador del stat del camp
Capítol CXLVI. La sentència que lo emperador donà contra los cavallers, duchs e comtes que presos eren
Capítol CXLVII. L’albarà que féu Stephania de Macedònia a Diafebus
Capítol CXLVIII. Com Diafebus pres comiat de l’emperador e de les dames per tornar al camp
Capítol CXLIX. Com lo rey de Egipte tornà la resposta que Tirant li havia feta als grans senyors moros
Capítol CL. Letra de batailla tramesa per lo rey de Egipte a Tirant lo Blanch
Capítol CLI. Com Tirant demanà de consell als grans senyors del seu camp
Capítol CLII. Resposta a la letra de batailla del rey de Egipte per lo capità Tirant
Capítol CLIII. Com lo duch de Macedònia injurià molt de paraula al capità Tirant
Capítol CLIIII. La resposta que Tirant féu al duch de Macedònia
Capítol CLV. Lo rahonament que lo senyor de la Pantanalea féu a la princessa
Capítol CLVI. La oració que Tirant féu a tots los cavallers
Capítol CLVII. Com lo soldà ordenà les sues osts e com començà la batailla
Capítol CLVIII. Letra tramesa per Stephania a Diafebus
Capítol CLIX. Com se féu la pau de Diaphebus ab Tirant ab la letra d’Estephania
Capítol CLX. Salconduit que fa la princessa al capità Tirant
Capítol CLXI. [Com Tirant tingué lo guiatge, anà a fer reverència a la princessa]
Capítol CLXII. La resposta que féu la princessa a Tirant
Capítol CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu
Capítol CLXIIII. Lo consell que los mariners donaren a Tirant
Capítol CLXV. Lo rahonament que Tirant fa al Gran Caramany e al rey de la subirana Índia
Capítol CLXVI. La resposta que féu lo Gran Caramany
Capítol CLXVII. La resposta que Tirant féu al Gran Caramany
Capítol CLXVIII. Letra que fan los del camp al capità Tirant
Capítol CLXIX. Com l’emperador tramés per sa filla la letra a Tirant que los del camp li havien tramesa
Capítol CLXX. Reprensió que fa la princessa a Tirant
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte