Joan Fuster, traductor d'Albert Camus

Joan Fuster, traductor d'Albert Camus

Malgrat la diversitat d'estudis existents sobre l'obra de Joan Fuster, la seua faceta com a traductor ha rebut ?ns ara una atenció parcial i super?cial, limitada a articles esparsos i a aspectes molt concrets. En aquest estudi s'aborda la ?gura del Fuster traductor des de diferents vessants -l'activitat traductora, el seu paper com a promotor de traduccions, el model de llengua i les solucions de traducció-, dins un marc general de recerca històrica i descriptiva. El buidatge del seu fons epistolar, d'expedients de censura de les traduccions, pròlegs, anotacions dietarístiques, etc. permet de reconstruir la informació contextual necessària per a entendre el seu 'modus operandi' com a traductor, com ara les circumstàncies que van dur-lo a exercir la traducció i que van condicionar el procés editorial dels projectes en què participà. Alhora, els resultats obtinguts a partir de la minuciosa descripció textual de la seua traducció de 'La pesta' d'Albert Camus (1962) complementen i enriqueixen la informació obtinguda en la fase de recerca prèvia, per tal com permeten comprovar que el context en què es realitzà afecta tant les solucions de traducció de Fuster com de l'edició publicada.
  • Cover
  • Portada
  • Copyright
  • Índex
  • Pròleg
  • Uns mots preliminars
  • I. Joan Fuster, traductor i promotor de traduccions
    • 1. L’ETAPA DE LES PRIMERES TRADUCCIONS (1946-1959)
      • 1.1 Les autotraduccions poètiques (Verbo, 1946-1949)
      • 1.2 Altres traduccions publicades a Verbo (1946-1958)
      • 1.3 Alguna traducció esparsa
      • 1.4 Dues traduccions teatrals inèdites
      • 1.5 La bona nova a Maria (1952), de Paul Claudel
      • 1.6 L’«Hiperion foll», de Pierre Emmanuel (1954)
      • 1.7 La traducció de dos relats dels Mites, de Jordi Sarsanedas (1954)
    • 2. FUSTER, TRADUCTOR I ASSESSOR LITERARI A BARCELONA (1960-APROX. 1970)
      • 2.1 Les traduccions per a Vergara
        • 2.1.1 Fuster, lector i traductor d’Albert Camus
        • 2.1.2 La traducció de La pesta (1962)
        • 2.1.3 La col·laboració de Fuster amb Josep Palàcios
        • 2.1.4 Un projecte frustrat: la traducció dels Essais de Montaigne
        • 2.1.5 Recapitulació
      • 2.2 Les traduccions per al Club dels Novel·listes
        • 2.2.1 La quarta vigília, de Johan Falkberget (1962)
        • 2.2.2 Fontamara, d’Ignazio Silone (1967)
      • 2.3 La traducció de L’estrany per a Proa-Aymà (1967)
      • 2.4 Fuster, assessor literari i promotor de traduccions
        • 2.4.1 Un referent per als editors
        • 2.4.2 Algunes aportacions de Fuster a Edicions 62
        • 2.4.3 Fuster, instigador i director literari d’Editorial A. C.
        • 2.4.4 El pes de les traduccions en l’etapa inicial de la col·lecció Quaderns de Tres i Quatre (1970-1974)
        • 2.4.5 Recapitulació
      • 2.5 La traducció castellana de Suburbi, de Xavier Benguerel, encarregada a Josep Palàcios (1968)
      • 2.6 La traducció castellana de La vida tràgica de mossèn Jacint Verdaguer, de Sebastià Juan Arbó (1970)
    • 3. LES TRADUCCIONS FRUSTRADES I ELS ENCÀRRECS REBUTJATS (APROX. 1970-1992)
  • II. La traducció de La pesta (Barcelona, Vergara, 1962)
    • 1. ANÀLISI DEL MODEL DE LLENGUA LITERÀRIA
      • 1.1 L’ortografia
      • 1.2 El lèxic
        • 1.2.1 Doblets formals i sinònims geogràfics
        • 1.2.2 Arcaismes i mots de tradició literària
        • 1.2.3 Altres sinònims de l’estàndard
        • 1.2.4 L’ús de mots i accepcions no consignats a la segona edició del DGLC
        • 1.2.5 Els col·loquialismes
        • 1.2.6 Els estrangerismes
        • 1.2.7 La fraseologia
        • 1.2.8 Els connectors
      • 1.3 La morfologia
        • 1.3.1 La conjugació verbal
        • 1.3.2 Els adverbis de lloc
        • 1.3.3 Els pronoms personals febles
        • 1.3.4 La combinació pronominal
        • 1.3.5 El passat simple i el passat perifràstic d’indicatiu
        • 1.3.6 Variants entre el mecanoscrit i la versió publicada
      • 1.4 La sintaxi
        • 1.4.1 L’ús de construccions tradicionals consignades i/o recomanades per Fabra
        • 1.4.2 Un acostament als usos sintàctics valencians
        • 1.4.3 Variants entre el mecanoscrit i la versió publicada
    • 2. L’ANÀLISI TRADUCTOLÒGICA
      • 2.1 Els elements semàntics
        • 2.1.1 Les omissions
        • 2.1.2 Les addicions
        • 2.1.3 Els desplaçaments semàntics
      • 2.2 Els elements lèxics
        • 2.2.1 Generalitzacions, particularitzacions i reinterpretacions
        • 2.2.2 Precisió lèxica i idiomaticitat
        • 2.2.3 Concurrències i fraseologia
        • 2.2.4 Falsos amics i calcs lèxics
        • 2.2.5 Terminologia
        • 2.2.6 Culturemes
        • 2.2.7 Usos figurats i jocs de paraules
      • 2.3 Els elements gramaticals
        • 2.3.1 La modulació
        • 2.3.2 La transposició
        • 2.3.3 L’ordenació sintàctica i la puntuació
        • 2.3.4 Calcs estructurals
      • 2.4 Els elements estilístics
        • 2.4.1 El registre
        • 2.4.2 L’oralitat fingida
        • 2.4.3 Estructures apositives, asíndetons i repeticions
  • III. Conclusions
  • Referències bibliogràfiques

Matèrias

Tornar
Introduïu al vostre compte

Visors en línia

  • Text Text    Audio Àudio

SUSCRÍBASE A NUESTRO BOLETÍN

Al suscribirse, acepta nuestra Politica de Privacidad

©2010 - 2026 Digitalia - Tots els drets reservats