Cartografia, ideologia i poder

Cartografia, ideologia i poder

Els mapes etnogràfics del touring club italiano (1927-1952)

  • Autor: Company i Mateo, Rafael; Boira Maiques, Josep Vicent
  • Editor: Publicaciones de la Universidad de Valencia (PUV)
  • Col·lecció: Fora de Col·lecció
  • ISBN: 9788437095080
  • eISBN Pdf: 9788437095080
  • eISBN Epub: 9788437096193
  • Lloc de publicació:  Valencia , Spain
  • Any de publicació: 2014
  • Any de publicació digital: 2015
  • Mes: Març
  • Pàgines: 248
  • Idioma: Espanyol
Amb els mapes, a més de ciència, es fa política. El 1939 els catalans algueresos, i altres pobles d’Itàlia, foren eliminats d’un mapa etnogràfic de tot Europa elaborat a Milà pel Touring Club Italiano. Les minories en qüestió hi havien figurat des de 1927, però finalment els mussolinians van imposar sobre aquella obra els postulats feixistes més extrems. Aquest llibre, bastit sobre mapes «de pobles i llengües» dels segles XIX i XX, es deté en la confluència de les disciplines cartogràfica, etnològica i lingüística, les conviccions ideològiques i l’exercici del poder polític. L’obra, que ha estat mereixedora del Premi Joan Coromines 2013 d’investigació filològica, històrica o cultural, patrocinat per la Societat Coral «El Micalet», reflexiona sobre les visions exògenes d’unes identitats socioterritorials que continuen concitant estudis i pulsions.
  • Title Page
  • Copyright Page
  • Índex
  • PRÒLEG, Josep Vicent Boira
  • PRESENTACIÓ: De València a Milà: l’interés pels pobles, l’interés pels mapes
  • INTRODUCCIÓ: La cartografia dels pobles
    • II. Els mapes etnicolingüístics
    • II. Llengües i nacion(alisme)s
  • PRIMERA PART (1891-1927) DE LES VERSIONS D’ATLES ALEMANYS A L’OBRA MESTRA ITALIANA
    • 1. LA BATALLA PERDUDA: EL TOURING CLUB ITALIANO NO VA PODER EDITAR EL PRIMER GRAN ATLES ITALIÀ
      • 1. Els grans atles italians de l’edat contemporània: de la dependència a l’excel·lència tècnica
      • 2. El repte d’elaborar, a Itàlia, un gran atles
      • 3. Els primers mapes etnicolingüístics d’Europa al gran atles de la firma De Agostini: de la pluralitat arraconada a la pluralitat recuperada
      • 4. El mapa europeu de la Catalunya Gran
    • 2. LES TRADICIONS INCONSISTENTS EN LA CARTOGRAFIA ETNOGRÀFICA. UN CAS PARADIGMÀTIC A LA MEDITERRÀNIA: LES ILLES D’EIVISSA I FORMENTERA
      • 1. Eivissa i Formentera: ¿a part, o com Mallorca i Menorca?
  • SEGONA PART (1927-1939) L’ATLANTE INTERNAZIONALE DEL TOURING CLUB ITALIANO I LES SEUES CIRCUMSTÀNCIES
    • 3. LA BATALLA GUANYADA: EL MILLOR ATLES DEL MÓN VA SER ITALIÀ. CONCRETAMENT, MILANÉS
      • 1. La capital moral
      • 2. Més que un club
      • 3. Un atles per a Itàlia i per al món
    • 4. ELS HABITANTS DE LA MEDITERRÀNIA NORD-OCCIDENTAL (I ALGUNS ALTRES) A ESCALA 1: 12.000.000
      • 1. Adscripcions complexes
      • 2. Qüestió de fronteres terrestres
      • 3. Les possibles implicacions de les fronteres cartogràfiques
      • 4. Com delimitar les ètnies sobre el paper
      • 5. El cas dels valencians
    • 5. EL MILLOR MAPA ETNICOLINGÜÍSTIC DE TOT EUROPA EN ELS ATLES DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX
      • 1. La glòria dels mapistes
      • 2. Uns referents especials
      • 3. A més del Debes, més referents generals
    • 6. DATES, DADES I ENIGMES DE L’ATLANTE INTERNAZIONALE FINS A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
      • 1. Quantitats de mapes, tiratges i dates
      • 2. Un enigma irresolt i una pluralitat sorprenent
      • 3. Els formats i les qüestions més enllà del detall
    • 7. UNA APORTACIÓ CARTOGRÀFICA, I TEÒRICA, DES DE BÈRGAM
      • 1. El tercer gran atles italià
      • 2. Unes reflexions sorprenents
      • 8. L’ATLES DEL TOURING EN LLENGUA CASTELLANA ENTRE 1930 I 1935
      • 1. Per a Espanya i Llatinoamèrica
      • 2. La resposta de l’italianisme extrem a l’Atlante internazionale
      • 3. Dates i tiratges
      • 4. La qüestió etnogràfica en els tiratges en castellà i un contrast suís
    • 9. EL MAPA LINGÜÍSTIC I L’ETNICOLIN GÜÍSTIC DEL TOURING CLUB ITALIANO, ¿COM DE PROP, I DE LLUNY, ESTAVEN?
      • 1. Un mapa estrictament lingüístic que mai va aparéixer en l’Atlante internazionale
      • 2. De Guardamar a la Ligúria passant per l’Alguer
      • 3. Una visió crítica
    • 10. L’ASCENS DEL FEIXISME I ELS LÍMITS DE LA RESISTÈNCIA
      • 1. La submissió dels editors, in crescendo
      • 2. Malgrat tot, ¿un esclat de noblesa?
      • 3. El viratge cartogràfic
  • TERCERA PART (1939-1940) EL MAPA ETNICOLINGÜÍSTIC D’EUROPA DE LA CONSOCIAZIONE TURISTICA ITALIANA
    • 11. UN MAPA EN GUERRA
      • 1. Formats i propòsits editorials
      • 2. Un continent de fil d’aram i de sang
      • 3. ¿Quines eren les parts d’Europa de màxim interés?
    • 12. LA BATALLA IMMORAL: LES MANIPULACIONS DEL MAPA DE LA CTI
      • 1. L’Alguer: una elisió sense contemplacions
      • 2. Més elisions sense contemplacions
      • 3. Esborrar, també, les paraules
      • 4. Sumar italians (i alemanys, segons quins)
      • 5. La glossa de la manipulació: pur col·laboracionisme
  • QUARTA PART (1940-1956) ELS TEMPS FINALS DE LA CONSOCIAZIONE I ELS PRIMERS ATLES DEL TOURING RENASCUT
    • 13. MÉS MAPES DE L’ISTITUTO DE AGOSTINI
    • 14. DE LA CONSOCIAZIONE AL TOURING
      • 1. La pau retorna a Milà
      • 2. Una eclosió escandinava, buida d’etnografia
      • 3. Un mapa lingüístic reeditat i dos d’etnogràfics eliminats
    • 15. DESAPARICIONS DE MAPES I INTERROGANTS OBERTS
      • 1. ¿Per què s’eliminaren aquells mapes?
      • 2. Unes intuïcions
  • A MANERA DE RECAPITULACIÓ: El TCI i les diverses versions del nacionalisme italià
  • UNA NOTA FINAL: A propòsit d’un contrapunt espanyol(ista)
  • APÈNDIX
  • REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

SUSCRÍBASE A NUESTRO BOLETÍN

Al suscribirse, acepta nuestra Politica de Privacidad