Ramon Moreno, l’autor del llibre, a partir de converses llargues i pausades amb el cantautor, dibuixa la trajectòria vital i poètica d’aquest personatge polièdric, que es va iniciar com a cantant de folk i que, més endavant, va fer un pas més contundent cap a la música rock i va crear nous espais de progressisme underground.
Pau Riba va ser una rock star i una icona més enllà de casa nostra, però mai no ha deixat de ser un personatge especial, inquiet i convençut de la seva genialitat, epicentre del seu propi món creatiu. Les seves composicions es mouen entre la revolta contra el sistema establert i la bellesa dels sentiments. A la manera del seu admirat Bob Dylan, lletra i música són indissociables.
Hi ha molts Pau Riba, els quals es reflecteixen en aquest llibre: el dissenyador de portades de disc, el poeta, el cantautor, el roquer, l’escriptor, el periodista, l’actor, el creador i agitador cultural... Incisiu i provocador, inconformista i potser insatisfet, ha conduït el seu destí al marge de modes i opinions predeterminades, tal vegada, precisament, abamb la voluntat de crear ell tendència esdevenir un referent.
- Crèdits
- Introducció
- Pau Riba en 20 cançons
- Taxista
- Els morts de l’any 40
- L’home estàtic
- Noia de porcellana
- Simfonia número 3 (d’uns temps, d’uns botons)
- La marramua
- Mel
- Donya Mixeires (¿Maqueires o no maqueires? Taqueiro, donya Mixeiro!)
- Lluna estimada
- Es fa llarg, es fa llarg esperar
- Crida’m
- La flor del taronger
- Orenella i gladiol
- Pas de joglaria
- El narcís
- Torronet
- La meva pinta
- Tres 33 tres
- Traw k traw
- Històries d’Atlantis
- Dansardana
- Apunt final
- Referències bibliogràfiques