Pere el Gran (1240-1285) és un dels més importants reis de la Corona d’Aragó. La seva conquesta de Sicília i Malta obrí a la Corona les portes d’Itàlia i de la Mediterrània central i oriental. Home de caràcter decidit, autoritari i aventurer, lluità contra les més grans potències del seu temps, el rei de França, el rei de Nàpols i el Papa, i les va vèncer. El rei Pere tenia una visió política dels seus estats oposada a la del seu pare, Jaume I el Conquistador. Tot i que intentà implantar-la, l’oposició de la noblesa d?Aragó i de Catalunya, i la difícil situació internacional —ja que el rei estava excomunicat i a punt d’entrar en guerra amb França—, li impediren instaurar-la per complet. No obstant això, el seu fill Alfons tornà a unir per uns anys allò que el rei Jaume havia separat.
Al marge de l’extensa obra erudita inacabada de Ferran Soldevila, publicada per l’IEC entre 1950 i 1962, i de les dues biografies de Pere el Gran que aquest mateix autor va publicar els anys 1955 i 1963, no existeix cap altra obra moderna sobre aquest monarca. El present estudi, si bé manté una línia divulgativa de fàcil lectura, compta amb una investigació innovadora i rigorosa, ja que aprofita una enorme quantitat de documents inèdits, molts dels quals eren desconeguts fins avui. Aquesta obra ens proporciona una narració exhaustiva i rica en detalls, alhora que revisa profundament la imatge que es tenia de la personalitat i de l’obra política del rei. A més, obre noves perspectives a la investigació i satisfà la curiositat d’un públic lector no especialitzat, expectant després de l’obertura de la tomba del rei i l’estudi de la seva mòmia.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Pròleg. «Un altre Alexandre». Llums i ombres sobre Pere el Gran
- Introducció
- Capítol I. Ombres al naixement
- Capítol II. La infantesa i les primeres aparicions públiques
- Capítol III. 1260-1262: Uns anys fonamentals
- Capítol IV. Nova vida i nous horitzons
- Capíto V. Múrcia: Primer protagonisme i primeres tensions
- Capítol VI. Carles d'Anjou, rei de Sicília
- Capítol VII. L'infant Pere, Ferran Sanxis i Navarra
- Capítol VIII. Per fi, rei
- Capítol IX. La revolta dels barons del 1278
- Capítol X. Els acords amb Jaume II de Mallorca
- Capítol XI. La darrera revolta dels nobles
- Capítol XII. Activitat diplomàtica amb França i Castella
- Capítol XIII. La preparació de la conquesta de Sicília. La ideació i els preparatius militars i diplomàtics
- Capítol XIV. La preparació de la conquesta de Sicília. La propaganda
- Capítol XV. La preparació de la conquesta de Sicília. La croada al nord d'Àfrica
- Capítol XVI. Les vespres sicilianes
- Capítol XVII. El rei al nord d'Àfrica
- Capítol XVIII. L'ocupació de l'illa de Sicília
- Capítol XIX. Les primeres fases de la guerra
- Capítol XX. El desafiament de Bordeus
- Capítol XXI. Primeres incursions dels francesos
- Capítol XXII. Corts a Saragossa i Barcelona
- Capítol XXIII. Altra activitat diplomàtica
- Capítol XXIV. Guerra a Sicília (sense el rei)
- Capítol XXV. La conquesta d'Albarrassí i la incursió a Navarra
- Capítol XXVI. La revolta popular de Barcleona: Berenguer Oller
- Capítol XXVII. Jaume II de Mallorca i l'aliança amb els francesos
- Capítol XXVIII. Abans de la invasió: els francesos al Rosselló
- Capítol XXIX. Els francesos entren al Principat. (9-29 de Juny)
- Capítol XXX. Els francesos al Principat. (29 de Juny-14 d'Agost)
- Capítol XXXI. La batalla de Santa Maria d'Agost
- Capítol XXXII. El setge de Girona
- Capítol XXXIII. L'armada de Roger de Llúria i la victòria final. (24 d'Agost-28 de Setembre)
- Capítol XXXIV. La retirada francesa i la matança dels Panissars. (28 de Setembre-1 d'octubre)
- Capítol XXXV. De tornada a Barcelona: plans i projectes
- Capítol XXXVI. La mort del rei Pere. (28 d'octubre-11 de novembre)
- Epílleg. La reina Constança
- Nota bibliogràfica
- Índex