La desfeta catalana de l’onze de setembre de 1714 davant dels exèrcits borbònics de Felip V va comportar la destrucció de l’estat català independent, l’assimilació de l’estructura política i econòmica de Catalunya a la de Castella i una de les més dures repressions que Catalunya ha patit al llarg de la seva història, només comparable amb la que seguí després de la desfeta de 1939. Aquest llibre és una crònica dels anys dramàtics que va viure el país després de la caiguda de Barcelona aquell 11 de setembre de 1714. La lectura dels documents originals publicats mostren amb tota la seva cruesa el que va ser l’esforç titànic dels catalans per resistir als exèrcits borbònics, i l’abast de la repressió contra Catalunya. La seva lectura constitueix una experiència dolorosa pels catalans i dóna ales i arguments a aquells que treballen per la plena reconstrucció nacional catalana.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- La Guerra de Successió, l'Onze de Setembre de 1714 i la repressió contra Catalunya
- I. La guerra i la resistència del poble català
- 1. 1713, juliol, 5. Patriòtic discurs de Manuel Ferrer i Sitges, a la reunió del braç militar, a favor de la continuació de la resistència de Catalunya
- 2. 1713, juliol, 9. Crida de la Diputació del General de Catalunya per allistar soldats i tropes en defensa de la ciutat de Barcelona
- 3. 1713, juliol, 22. Els consellers de Barcelona enarboren la bandera de Santa Eulàlia com a estendard de la defensa de la ciutat
- 4. 1713, juliol, 28. Defensa de Barcelona. Crida de la Junta de Guerra als ciutadans que havien abandonat la ciutat
- 5. 1713, juliol, 29. El duc de Pòpuli exhorta els catalans a la rendició, però els comuns acorden de continuar la guerra
- 6. 1713, setembre, 26. Exposició del general Antoni de Villarroel a l'emperador d'Àustria sobre la resistència dels catalans
- 7. 1714, abril, 13. Carta circular dels consellers de Barcelona a les ciutats del Principat per estimular-les a continuar unides en la lluita
- 8. 1714, maig, 30. Francesc Saiol i de Quarteroni, governador de Catalunya, planifica la reconstrucció de Barcelona valent-se dels béns dels enemics
- 9. 1714, juliol, 16. Les lleis de la guerra. Comunicació d'Antoni de Villarroel sobre intercanvi de persones
- 10. 1714, juliol, 28. Crida de Rafael Casanova al·lusiva a la mobilització militar
- 11. 1714, juliol, 30. El municipi de Barcelona estableix disposicions extraordinàries per tal de mantenir l'ordre públic i endegar positivament la contesa
- 12. 1714, juliol, 30. Els consellers de Barcelona demanen la col·laboració de tot el Principat en la defensa de Barcelona
- 13. 1714, agost, 3. Crida patriòtica dels consellers de Barcelona a tot el Principat demanant suport incondicional
- 14. 1714, agost, 4. Crida patriòtica del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, demanant suport a tot el Principat per defensar Barcelona
- 15. 1714, agost, 6. El duc de Berwick organitza la repressió contra els resistents d'arreu de Catalunya
- 16. 1714, agost, 7. La Diputació del General apel·la al patriotisme dels catalans per tal de defensar el país
- 17. 1714, agost, 7. Romanç patriòtic. Els pobles de Catalunya s’adrecen als consellers de Barcelona
- 18. 1714, agost, 14. Poema patriótic sobre la guerra
- 19. 1714, setembre, 5. Els comuns, en lletra a Villarroel, li recorden amb acritud llur voluntat de resistir
- 20. 1714, setembre, 6. Resposta de Villarroel als comuns sobre la continuïtat de la guerra i sobre les divergències que hi sostenia
- 21. 1714, setembre, 11. Darrera crida per tal d’organitzar la defensa de Barcelona
- 22. 1714, setembre, 11�12. Proposició de capitulació de Barcelona refusada per Berwick per massa favorable a Catalunya
- 23. 1714, setembre, 12. Berwick imposa les condicions de la rendició de Barcelona
- 24. 1714, setembre, 18. Capitulació de Cardona
- II. La repressió nacional de Catalunya
- 1. 1714, setembre, 15. La repressió institucional. Berwick nomena els nous administradors de la ciutat de Barcelona i dissolen el consell municipal
- 2. 1714, setembre, 16. La repressió institucional. José Patiño, president de la Reial Junta Superior de Justícia i Govern, liquida la Generalitat de Catalunya
- 3. 1714, octubre, 3. La repressió militar. Ordre de desarmament de la població civil
- 4. 1715, gener, 11. La repressió eclesiàstica. Destitució i desterrament del bisbe de Solsona
- 5. 1715, juny, 1 i 6. La repressió militar. Reial ordre i instruccions per construir una ciutadella que domini militarment la ciutat de Barcelona
- 6. 1715, juny, 8. Col·laboració eclesiàstica en la política repressiva. El vicari de Barcelona commina, sota pena de pecat mortal, els feligresos a restar fidels al nou sobirà Felip V
- 7. 1716, gener, 16. L’uniformisme institucional. El decret de Nova Planta
- 8. 1716, gener, 22. La repressió cultural. Informe de la Reial Junta sobre la destrucció dels documents de l’època de la resistència catalana
- 9. 1716, març, 7. La repressió personal. El virrei marquès de Castel-Rodrigo ordena el lliurament de tots els privilegis atorgats per Carles d’Àustria
- 10. 1716, octubre, 15. L’uniformisme fiscal. Normativa general sobre l’establiment del Reial Cadastre
- 11. 1717, abril, 26. La repressió militar i cívica. Ordre de derruir, sense indemnització, les cases per construir la ciutadella
- 12. 1717, maig, 11. La repressió cultural. Creació de la Universitat de Cervera després de l'abolició de la de Barcelona
- 13. 1717, juliol, 6. L’uniformisme institucional. Ampliació del decret de Nova Planta quant al govern municipal de Catalunya
- 14. 1717, novembre, 5. La repressió eclesiàstica. Destitució del bisbe de Vic
- 15. 1718, març, 16. La repressió cívica. Destrucció de la campana "Honorara" que havia cridat als resistents
- 16. 1718, agost, 28 i setembre, 14. La repressió increïble. Destrucció dels bancs dels antics consellers de Barcelona
- 17. 1718, octubre, 13. Encara l’uniformisme i la repressió institucional. El marqués de Castel-Rodrigo regula el règim municipal de Barcelona i Catalunya
- Bibliografía
- Sumari
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte