El silenci no és l'absència de la paraula, sinó que és un element necessari i fecund en la vida humana. De fet, el silenci ha estat objecte de reflexió al llarg de la història del pensament i molts filòsofs i literats han lloat el seu caràcter edificant i constructiu. El silenci és una porta d'accés a la interioritat, al misteri del món i al misteri de l'altre. No obstant això, el silenci ha estat foragitat de la vida humana, de les relacions quotidianes. Vivim immersos en un soroll continu i asfixiant on els espais de silenci són molt fugissers i la paraula humana queda emmascarada per sons de tot tipus. Hem exiliat el silenci de la nostra vida i aquest exili només pot ser negatiu. Descobrir la dignitat del silenci, heus aquí l'itinerari que esbossem en aquest llibre. De la cultura del soroll, quin tipus de pensament pot emergir?
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índex
- I. La paradoxa inicial
- Heterogeneïtat lingüística
- El silenci: expressió inexpressada
- Semàntiques del silenci
- Un temps per callar...
- La pluriformitat del silenci
- II. L’exili del silenci
- La deshumanització del silenci
- La por del silenci
- Silenci i serenitat
- Pedagogia del silenci
- L’enfarfegament verbal
- El silenci a Orient
- III. El silenci, la paraula i el gest
- El cos com a presència, expressió i llenguatge
- Formes d’expressivitat humana
- La paraula
- El gest
- El crit
- El plor
- El silenci, agent comunicatiu
- IV. Tipologies del silenci
- El silenci epidèrmic
- El silenci interior
- El silenci obstinat
- El silenci de la plenitud
- El silenci ètic
- El silenci estètic
- El silenci imposat
- El silenci massiu
- El silenci compassiu
- El silenci cruel
- El silenci creatiu
- El silenci místic
- El silenci ascètic
- El silenci litúrgic
- El silenci del nadó
- El silenci dels morts
- V. Bibliografia
- Col∙lecció d’assaig "Argent Viu"