Avaluació psicològica (nova edició)

Avaluació psicològica (nova edició)

  • Auteur: Forns i Santacana, Maria; Abad Gil, Judit; Amador Campos, Juan Antonio; Kirchner Nebot, Teresa; Roig López, Francesca
  • Éditeur: Universitat Oberta de Catalunya
  • ISBN: 9788497880350
  • eISBN Pdf: 9788490292884
  • Lieu de publication:  Barcelona , Spain
  • Année de publication: 2004
  • Année de publication électronique: 2012
  • Mois : Novembre
  • Pages: 468
  • Langue: Catalan
L'avaluació psicològica és una tasca complexa d'integració que es produeix en l'entrecreuament dels coneixements de moltes disciplines de psicologia. Comporta l'anàlisi d'informació rellevant al cas i un conjunt de preses de decisions que conduiran a l'establiment de la diagnosi, a la selecció del tractament i a la valoració del seus resultats. Al llarg d'aquesta obra, els autors donen al lector tota la informació i les eines necessàries per a: reconèixer el marc d'anàlisi en què s'ha de situar una consulta psicològica; discernir la pertinença de l'anàlisi; obtenir i seleccionar la informació per a aclarir el motiu de consulta; estructurar les dades; seleccionar els àmbits de mesura i els instruments d'exploració pertinents; interpretar les principals proves psicològiques; integrar dades i redactar un informe psicològic.
  • Cover
  • Title page
  • Copyright page
  • Autors
  • Índex
  • Presentació
  • Capítol I. Bases conceptuals i metodològiques de l’avaluació psicològica. M. Forns
    • 1. Breu marc històric de l’avaluació psicològica
      • 1.1.Els primers passos científics de l’avaluació
      • 1.2.La generació d’instruments: període entre les dues guerres mundials
      • 1.3.L’aprofundiment en les bases de l’avaluació psicològica i la defensa de la validesa dels instruments: des de la Segona Guerra Mundial fins al 1965
      • 1.4.L’èmfasi en els pressupostos de la psicologia conductual: des del 1966 fins al 1980
      • 1.5.Final del segle XX: del desencant a un desig d'integració
    • 2. Concepte d’avaluació psicològica
    • 3. Les tècniques d’avaluació
      • 3.1.Característiques bàsiques de classificació de les tècniques
      • 3.2.La selecció dels instruments
    • 4. Les unitats de mesura dels conceptes psicològics
      • 4.1.Unitats de mesura clàssiques
        • 4.1.1.Mesures de referència normativa
        • 4.1.2.Mesures criterials
      • 4.2.La recerca de noves unitats de mesura
      • 4.3.L’anàlisi del canvi: l’avaluació formativa
      • 4.4.La mesura de conductes no regulars: la teoria del caos
    • 5. Qüestions ètiques de l’avaluació psicològica
    • Resum
  • Capítol II. Avaluació psicològica entesa com a procés. F. Roig, M. Forns
    • 1. El procés d’avaluació psicològica: una visió integrada
    • 2. Fases del procés d’avaluació psicològica
      • 2.1.Respondre a una petició d’exploració psicològica i obtenir informació significativa
      • 2.2.Reformular la petició en termes psicològics i formular hipòtesis sobre la naturalesa de la consulta
      • 2.3.Recollir informació específica per verificar les hipòtesis de presumpció diagnòstica: l’examen o exploració psicològica
        • 2.3.1.Planificació de l’exploració
        • 2.3.2.Desenvolupament de les sessions d’exploració
        • 2.3.3.La correcció de les proves i l’anàlisi de les observacions clíniques
      • 2.4.Establir el diagnòstic psicològic
      • 2.5.Transmetre la informació degudament conceptualitzada, seleccionada i organitzada al destinatari pertinent
      • 2.6.Seleccionar i planificar les estratègies de tractament
      • 2.7.Aplicació del tractament
      • 2.8.Valoració del canvi produït com a fruit del tractament
      • 2.9.Seguiment o control successiu de l’estabilitat del canvi
    • 3. L’aplicació del procés a contextos professionals diversos
      • 3.1.El procés d’avaluació en selecció de personal
      • 3.2.El procés d’avaluació en l’àmbit escolar
      • 3.3.El procés d’avaluació en l’àmbit clínic
      • 3.4.El procés d’avaluació psicològica en altres àmbits
    • 4.Eines fonamentals en la fase inicial del procés d’avaluació: l’entrevista i l’anamnesi
      • 4.1.L’entrevista
        • 4.1.1.Tipus d’entrevista
      • 4.2.L’anamnesi
    • Resum
  • Capítol III. Avaluació dels repertoris cognitius. J. A. Amador
    • 1. Concepte d’intel·ligència
      • 1.1.La concepció occidental de la intel·ligència
      • 1.2.Altres concepcions
    • 2. L’enfocament de l’activitat cerebral
      • 2.1.La intel·ligència i el funcionament neuronal
        • 2.1.1.Electroencefalograma i potencials evocats
        • 2.1.2.Velocitat de transmissió nerviosa
        • 2.1.3.Metabolisme cerebral
      • 2.2.Àmbits d’aplicació
    • 3. L’enfocament psicomètric de la intel·ligència
      • 3.1.Els models factorials
        • 3.1.1.Els tests de factor g i factorials
        • 3.1.2.Àmbits d’aplicació
      • 3.2.L’anàlisi del desenvolupament cognitiu: de l’escala de Binet a l’Stanford-Binet-4
        • 3.2.1.L’Stanford-Binet-4
        • 3.2.2.Àmbits d’aplicació
      • 3.3.Els enfocaments clínics: les escales de Wechsler
        • 3.3.1.L’escala d’intel·ligència de Wechsler per a preescolar i primària, revisada (WPPSI-R)
        • 3.3.2.Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens, tercera edició (WISC-III)
        • 3.3.3.Escala d’intel·ligència de Wechsler per a adults, tercera edició (WAIS-III)
        • 3.3.4.Àmbits d’aplicació
      • 3.4.Els nous desenvolupaments: l’escala de Kaufman per a adolescents i adults
        • 3.4.1.Àmbits d’aplicació
    • 4. El model genètic
      • 4.1.Proves derivades del model genètic
        • 4.1.1.Àmbits d’aplicació
    • 5. L’anàlisi dels processos cognitius
      • 5.1.La bateria d’avaluació per a nens de Kaufman (K-ABC)
        • 5.1.1.Àmbit d’aplicació
      • 5.2.El sistema d’avaluació cognitiva (CAS)
        • 5.2.1.Àmbits d’aplicació
    • 6. El model d’avaluació dinàmica
      • 6.1.L’enfocament de Feuerstein
        • 6.1.1.Quines habilitats estan implicades en l’adquisició dels coneixements?
        • 6.1.2.El procés i els instruments d’avaluació dinàmica
      • 6.2.Altres procediments d’avaluació del potencial d’aprenentatge
      • 6.3.Tests estandarditzats per a l’avaluació del potencial d’aprenentatge
      • 6.4.Àmbits d’aplicació
    • 7. Enfocaments amplis de la intel·ligència
      • 7.1.Les intel·ligències múltiples
        • 7.1.1.Àmbits d’aplicació
      • 7.2.La teoria triàdica de la intel·ligència d’Sternberg
        • 7.2.1.Àmbits d’aplicació
      • 7.3.La intel·ligència emocional
        • 7.3.1.Àmbits d’aplicació
    • 8. Els estils cognitius i les estratègies cognitives
      • 8.1.La dependència-independència de camp (DIC)
        • 8.1.1.Instruments per a l’avaluació de la dependència-independència de camp
      • 8.2.La reflexivitat-impulsivitat
        • 8.2.1.Instruments per a l’avaluació de la reflexivitat-impulsivitat
      • 8.3.Les estratègies cognitives
        • 8.3.1.El desenvolupament de la planificació i de la utilització d’estratègies
        • 8.3.2.Avaluació de les conductes de planificació i de la utilització d’estratègies
      • 8.4.Àmbits d’aplicació
    • Resum
  • Capítol IV. Avaluació del llenguatge i de la comunicació. M. Forns
    • 1. L’exploració del llenguatge: distincions bàsiques
      • 1.1.Segons el procés comunicatiu: recepció versus expressió
      • 1.2.Segons el nivell lingüístic: llenguatge versus parla
      • 1.3.Segons l’evolució: immaduresa versus desviació
    • 2. Marc conceptual: paràmetres de l’avaluació del llenguatge
      • 2.1.Contingut del llenguatge
      • 2.2.Forma del llenguatge
        • 2.2.1.Fonologia
        • 2.2.2.Morfologia
        • 2.2.3.Sintaxi
      • 2.3.Ús del llenguatge: la pragmàtica
        • 2.3.1.Comunicació no verbal
        • 2.3.2.Actes de parla
        • 2.3.3.El valor del context
      • 2.4.Les habilitats metalingüístiques
    • 3. Quan s’ha d’explorar el llenguatge: els motius de consulta
    • 4. Proves representatives de l’avaluació del llenguatge
      • 4.1.Bateria de llenguatge objectiva i criterial: BLOC (Puyuelo, Wiig, Renom i Solanas, 1998)
      • 4.2.Test d’habilitats psicolingüístiques d’Illinois: ITPA (Kirk, McCarthy i Kirk, 1999)
    • Resum
  • Capítol V. Avaluació de la personalitat i dels interessos motivacionals. T. Kirchner
    • 1. L’avaluació de la personalitat dins el procés
    • 2. Definició del concepte i variants avaluadores
    • 3.L’anàlisi del temperament i de les arrels biològiques de la personalitat
      • 3.1.Hans J. Eysenck i els tipus biològics
      • 3.2.Arnold Buss i Robert Plomin
      • 3.3.Chess i Thomas
      • 3.4.Tècniques d’avaluació
      • 3.5.Ús de les tècniques d’avaluació
      • 3.6.Cas pràctic
    • 4. L’analisi dels trets de la personalitat
      • 4.1.Raymond Bernard Cattell
      • 4.2.Actualització de les teories lèxiques: els big five
      • 4.3.Tècniques d’avaluació
      • 4.4.Ús de les tècniques d’avaluació
      • 4.5.Cas pràctic
    • 5.L’anàlisi de la dinàmica i aspectes inconscients de la personalitat
      • 5.1.L’herència de Sigmund Freud
      • 5.2.Tècniques d’avaluació
        • 5.2.1.El test de Rorschach
        • 5.2.2.L’HTPP
      • 5.3.Ús de les tècniques d’avaluació
      • 5.4.Cas pràctic
    • 6.L’anàlisi de les manifestacions conductuals: el conductisme i les seves variants
      • 6.1.El conductisme radical
      • 6.2.El conductisme mediacional o neoconductisme
      • 6.3.L’aprenentatge social
      • 6.4.Tècniques i instruments d’avaluació
      • 6.5.Ús de les tècniques d’avaluació
      • 6.6.Cas pràctic
    • 7. L’anàlisi de les cognicions
      • 7.1.Les aportacions d’A. Beck
      • 7.2.L’obra d’A. Ellis
      • 7.3.La proposta de Meichenbaum
      • 7.4.Instruments d’avaluació
      • 7.5.Ús de les tècniques d’avaluació
      • 7.6.Cas pràctic
    • 8.L’anàlisi de les alteracions psicopatològiques de la personalitat
      • 8.1.Tècniques d’avaluació
        • 8.1.1.Tests de criteris empírics
        • 8.1.2.Tests basats en criteris racionals: les aportacions de Millon
        • 8.1.3.Tests basats en criteris psicomètrics-factorials
      • 8.2.Ús de les tècniques d’avaluació
      • 8.3.Cas pràctic
    • 9. L’anàlisi dels interessos motivacionals
      • 9.1.Bases teòriques: les aportacions de Super, Roe, Holland i Guichard
      • 9.2.Tècniques d’avaluació
        • 9.2.1.Els qüestionaris empírics: Strong, KUDER-C, IP
        • 9.2.2.Tècniques basades en la dissonància: el DAPP
      • 9.3.Ús de les tècniques d’avaluació
      • 9.4.Cas pràctic
    • Resum
  • Capítol VI. La integració de dades i l’anàlisi de l’evolució del conflicte. J. Abad, M. Forns
    • 1. L’informe psicològic
      • 1.1.Funcions de l’informe psicològic
        • 1.1.1.Ajuda en la integració d’informació
        • 1.1.2.Transmetre informació
        • 1.1.3.Proposta de línies d’actuació
        • 1.1.4.Facilitador del canvi
      • 1.2.Característiques de l’informe psicològic
        • 1.2.1.Forma de presentació de la informació: oral o escrita
        • 1.2.2.Caràcter puntual i transitori
      • 1.3.La forma d’integració de dades
      • 1.4.Estructura de l’informe
      • 1.5.Aspectes estilístics i d’organització global
      • 1.6.Principals crítiques dirigides als informes escrits
    • 2. L’anàlisi de l’evolució del conflicte
      • 2.1.L’avaluació durant la fase de selecció i planificació del tractament
        • 2.1.1.Característiques específiques del problema
        • 2.1.2.Característiques de l’individu
        • 2.1.3.Característiques del context
      • 2.2.L’avaluació del progrés i dels resultats del tractament
        • 2.2.1.Indicadors de canvi
        • 2.2.2.Característiques de l’avaluació del canvi
      • 2.3.Avaluació de seguiment posttractament
    • Resum
  • Capítol VII. Anàlisi de casos. T. Kirchner, M. Forns, J. A. Amador
    • 1. Presentació dels casos
    • 2. Cas d’orientació professional i assessorament personal
      • 2.1.Itinerari 1: inici del procés. Respondre a una petició d’avaluació i obtenir informació significativa
        • 2.1.1.Inici de la fase
        • 2.1.2.Dades de l’entrevista i de l’observació de la conducta
        • 2.1.3.Establiment del motiu de consulta
      • 2.2.Itinerari 2: reformulació de la petició en termes psicològics i formulació d’hipòtesis
        • 2.2.1.Reestructurar i integrar la informació
        • 2.2.2.Hipòtesi de presumpció
      • 2.3.Itinerari 3: recollida d’informació específica per a verificar les hipòtesis
        • 2.3.1.Recollida d’informació adequada i pertinent per a contrastar la hipòtesi
        • 2.3.2.Criteris de selecció de tests i proves concretes
        • 2.3.3.Inici de l’exploració psicològica. Tests escollits
        • 2.3.4.Correcció i anàlisi dels resultats obtinguts
      • 2.4.Itinerari 4: catàleg de proves
      • 2.5.Itinerari 5: establiment d’un diagnòstic psicòlogic
        • 2.5.1.Tipus de diàgnostic que cal emetre en aquest cas
        • 2.5.2.Criteris recollits en el DSM-IV-TR
      • 2.6.Itinerari 6: transmissió de resultats al sol·licitant. Presa de decisions
        • 2.6.1.Transmissió de resultats. Entrevista de retorn d’informació. Informe escrit
        • 2.6.2.Presa de decisions
      • 2.7.Itinerari 7: selecció i planificació de les estratègies de tractament
        • 2.7.1.Proposta de tractament
        • 2.7.2.Itinerari 7.2
    • 3. Cas de trastorn d’aprenentatge
      • 3.1.Itinerari 1: respondre a una petició d’avaluació i obtenir informació significativa
        • 3.1.1.Entrevista als pares
        • 3.1.2.Entrevista a la mestra
        • 3.1.3.Entrevista amb l’Agustí
        • 3.1.4.Anàlisi dels informes escolars previs
        • 3.1.5.Recopilació sobre el motiu de la consulta
      • 3.2.Itinerari 2: reformular la petició en termes psicològics i formular la hipòtesi sobre la naturalesa de la consulta
        • 3.2.1.Com s’organitza la informació
        • 3.2.2.Sistemes taxonòmics
        • 3.2.3.Hipòtesi
      • 3.3.Itinerari 3: recollir informació específica per a verificar les hipòtesis
        • 3.3.1.Selecció de tècniques i proves per a explotar el problema
        • 3.3.2.Correcció i interpretació de les proves aplicades
          • 3.3.2.1. Proves d’analisi de les habilitats en lectoescriptura
          • 3.3.2.2. Anàlisi de les oportunitats educatives a casa
          • 3.3.2.3. Proves d’habilitats cognocitives
          • 3.3.2.4. Proves d’anàlisi de les habilitats perceptives i visuomotors
          • 3.3.2.5. Proves per a analitzar el processament verbal de la informació
          • 3.3.2.6. Proves de garbellat psicopatològic
      • 3.4.Itinerari 4: catàleg de proves
      • 3.5.Itinerari 5: establiment del diagnòstic
        • 3.5.1.Diagnòstic
      • 3.6.Itinerari 6: Informe transmès de forma oral i escrita als pares i educadors
        • 3.6.1.Informe
      • 3.7.Itinerari 7: Planificació de les estratègies de tractament
        • 3.7.1.Suggeriment de tractament per a l’Agustí
    • Activitats
      • Activitat 1.
      • Activitat 2.
    • Annex
  • Bibliografia

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy