Durant la segona dècada del segle VIII, es produí la irrupció d'elements islàmics a la península Ibèrica, que comportaren la fi del regne visigot de Toledo i l'inici d'una nova etapa. En terres catalanes la seva presència es documenta en una data poc precisa entre el 714 i el 720. A les terres més septentrionals del que avui anomenem Catalunya, la reacció franca enfront de l'invasor musulmà va possibilitar-ne l'expulsió amb certa celeritat. La realitat, però, fou molt diferent en els territoris més meridionals de la Catalunya actual, especialment en terres tarragonines i lleidatanes. Aquestes "la Catalunya Nova" es mantingueren sota domini islàmic fins a mitjan segle XII. Prop de 450 anys de domini islàmic en un territori que ocupa més de la meitat de l'actual Catalunya no es poden ignorar.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índex
- Pròleg
- Presentació
- Capítol I. Les fonts historiogràfiques: fonts escrites i restes arqueològiques
- Capítol II. L’entrada dels musulmans a la península i a Catalunya
- 1.Els precedents
- 2.Les primeres onades d’invasió
- 3.Incursions al nord dels Pirineus
- 4.Fi de l’expansió i primeres formes d’organització i ocupació del territori
- Capítol III. La societat andalusina del Thagr o Frontera Superior
- 1.Característiques generals
- 2.Els àrabs
- 3.Els berbers
- 4.Els muladís
- 5.Els dhimmís: cristians i jueus
- 6.Els esclaus: eslaus i subsaharians
- 7.Una societat bigarrada
- Capítol IV. El Thagr sota l’autoritat omeia (756-1010)
- 1.Els precedents: la instauració de la dinastia omeia a al-Andalus
- 2.El control del Thagr: la consolidació d’una frontera
- 3.Revoltes a la Frontera
- 4.L’estabilitat del califat omeia
- 5.L’actuació d’al-Mansur i la fi del califat
- Capítol V. De les taifes a la unificació almoràvit (1010-1100 i 1100-1153)
- 1.Les taifes en territori català
- 2.Les paries i les relacions amb els comtats catalans
- 3.Funcionament i administració de les taifes
- 4.Els almoràvits i el seu intent d’unificació (1100-1153)
- 5.Els almoràvits i l’ortodòxia islàmica
- 6.L’empenta cristiana i l’ocupació de la Catalunya Nova
- Capítol VI. L’espai rural
- 1.La producció agropecuària, base de l’economia
- 2.Característiques de la producció en l’àmbit rural
- 3.Agricultura i hidràulica: la clau de la producció agrària andalusina
- 4.Condicions de treball: la pagesia
- 5.L’hàbitat i l’estructuració del territori
- 6.Característiques de l’hàbitat rural
- Capítol VII. Les ciutats: comerç, artesanat i urbanisme
- 1.Les ciutats: centres d’intercanvi
- 2.La moneda com a instrument d’intercanvi i de redistribució de la riquesa
- 3.Origen i evolució dels espais urbans a la Frontera Superior d’al-Andalus: Tortosa, Lleida i Balaguer
- 4.Les cases urbanes: característiques i disposició urbanística
- Capítol VIII. L’administració andalusina
- 1.Els fonaments de l’estat islàmic
- 2.La construcció d’un estat andalusí
- 3.La fiscalitat com a eina vertebradora dels territoris amb l’estat
- 4.La llei alcorànica i l’administració de justícia
- Capítol IX. Intercanvis culturals a la frontera
- 1.Cultures en contacte
- 2.La llengua: influències de l’àrab al català
- 3.L’art califal i el romànic
- 4.La ciència andalusina i la seva difusió
- 5.La cultura material
- 6.La cuina de la Frontera
- Bibliografia
- Glossari
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta