El Futur de la Comunicació

El Futur de la Comunicació

Xarxes, Mitjans i Poder

  • Autor: Carbonell Abelló, Josep Maria
  • Editor: Universitat Oberta de Catalunya
  • ISBN: 9788497884341
  • eISBN Pdf: 9788490291412
  • Lugar de publicación:  Barcelona , España
  • Año de publicación: 2011
  • Año de publicación digital: 2012
  • Mes: Noviembre
  • Páginas: 242
  • Idioma: Catalán
La societat de la informació és un fenomen cada vegada més important en les societats desenvolupades que, juntament amb la globalització, les estan transformant radicalment. En aquest context, els mitjans de comunicació i les xarxes de comunicacions electròniques viuen un procés d'esclat sense precedents. L'autor proposa el concepte de xarxes de comunicació multimèdia per comprendre la convergència que representa aquesta nova etapa en el món de les comunicacions, que, d'altra banda, exerceixen un paper central en els processos socials, econòmics i polítics. L'objecte del llibre és l'anàlisi detallada de l'evolució i la situació actual de les xarxes de comunicacions electròniques i dels mitjans de comunicació. L'objectiu, analitzar-ne els sistemes reguladors i fer una proposta dels principis bàsics que hauria de preveure un model regulador assentat en els valors essencials del liberalisme social perquè pugui respondre de manera satisfactòria l'interès públic, al servei de la democràcia i la justícia social.
  • Cover
  • Title page
  • Copyright page
  • Autor
  • Índex
  • Introducció
  • Capítol I. Les grans tendències dels mitjans de comunicació i de les xarxes de comunicació electrònica
    • 1.1. Introducció: evolució de les societats industrialitzades
      • El desenvolupament de les societats postindustrials. La globalització
      • La societat de la informació i el capitalisme informacional
      • De la societat tecnotrònica a la societat del coneixement: la rellevància dels mitjans de comunicació
    • 1.2. Grans tendències dels mitjans de comunicació i de les xarxes de comunicació electròniques
      • La convergència envers les xarxes de comunicació multimèdia
      • L’eclosió d’internet i l’autocomunicació en massa
      • Els blockbusters i un major procés de concentració
      • La mercantilització de la comunicació i de les xarxes. Liberalització i privatització
  • Capítol II. Sistemes polítics, sistemes de xarxes de comunicacions multimèdia i models de regulació
    • 2.1 De les Four Theories of the Press als tres sistemes mediàtics comparats de Hallin i Mancini
      • Four Theories of the Press
      • Proposta de Hallin i Mancini i les seves limitacions
    • 2.3 Quatre sistemes de xarxes de comunicació multimèdia
    • 2.4 Tres models de regulació democràtica de les xarxes de comunicació multimèdia
  • Capítol III. Evolució de la regulació de les xarxes de comunicació multimèdia (XCM)
    • 3.1 Aproximació introductòria a la regulació de les comunicacions
    • 3.2 L’informe McBride: els precedents d’un intent de regulació internacional de la comunicació
      • Del nou ordre econòmic internacional al nou ordre mundial de la informació i la comunicació (NOMIC)
      • L’informe MacBride
    • 3.3 El debat internacional de la comunicació: entre els béns mercantils i els béns culturals
      • L’OMC i el desplaçament de la regulació de la comunicació i dels béns culturals a l’àmbit econòmic1
      • La CMSI, la Cimera de Tunísia de la Unió Internacional de Telecomunicacions
      • La Unesco i la Convenció per a la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals
    • 3.4 Les lleis que han fet agenda
      • The Royal Charter of BBC. 19271
      • The Communcations Act, 1934: el naixement de l’FCC i la regulació de la radiodifusió privada
      • França: de l’HACA al CSA. La Loide Communication Audiovisuelle de 1986
      • Directiva europea de Televisió sense Fronteres, 1989, reformada com la Directiva europea de serveis audiovisuals, 2007
      • Conveni europeu sobre televisió transfronterera de 1989
      • The Telecommunications Act de 1996 dels Estats Units
      • The Act of Communications 2002-2003, Gran Bretanya. L’OFCOM
      • Directives de la Unió Europea en matèria de comunicacions electròniques (2002-2009)
      • Tres generacions de marcs reguladors
    • 3.5 Les autoritats de regulació audiovisual i de xarxes de les comunicacions electròniques
      • Objectius de les autoritats de regulació audiovisual i de les xarxes de comunicacions electròniques
      • Tres tipus d’autoritats
      • Dues condicions indispensables de les autoritats per l’exercici responsable de la regulació de les xarxes de comunicació multimèdia
  • Capítol IV. Criteris per enfortir i assegurar una regulació de les comunicacions al servei de l’interès públic. Un decàleg regulador
    • 4.1 Introducció. Què entenem per interès públic?
      • Aproximació a una fonamentació teòrica de l’interès públic en el marc de la regulació social liberal: Rawls i Habermas com a referents
      • Denis McQuail: la fonamentació pràctica de l’interès públic en el camp de la comunicació des de l’òptica del liberalisme social
    • 4.2 El decàleg regulador
      • 1. Per una regulació que permeti unes xarxes obertes, lliures i accessibles. En defensa de la net neutrality, del servei universal i l’espectre radioelèctric com a bé públic. Per una regulació 3.0
      • 2. Per una regulació dels continguts audiovisuals flexible i senzilla. Per uns criteris de linealitat i influència
      • 3. Per una regulació que garanteixi la llibertat d’expressió i la seva equitat en l’esfera pública. Pluralisme i diversitat cultural
      • 4. Per una regulació que vetlli per la qualitat de la programació. El desafiament de la veracitat i l’honestedat de la informació
      • 5. Per una regulació que asseguri uns operadors multimèdia públics. Per un servei de titularitat i de caràcter públic i cívic
      • 6. Per una regulació que estableixi mecanismes transparents de competència. Limitar la concentració si debilita el pluralisme
      • 7. Per una regulació que promogui principalment la coregulació i l’autoregulació dels actors del sistema. Afavorir una regulació concertada i flexible
      • 8. Per una regulació que promogui l’educació digital. Més enllà de la media literacy.
      • 9. Per una regulació liderada per autoritats de regulació independents, professionalitzades i convergents
      • 10. Per una regulació que promogui unes normes mínimes que assegurin el free flow i el free internet i que permetin crear un espai europeu de xarxes de comunicació multimèdia
  • Capítol V. Conclusions: el poder de les xarxes de comunicació multimèdia i l’interès públic
    • 1. La societat de la informació i les xarxes de comunicació multimèdia
    • 2. Sistemes polítics i sistemes de xarxes de comunicació multimèdia
    • 3. El model de regulació liberal social i els seus valors essencials
  • Capítol VI. Bibliografia

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy