En forma d’assaig, l’Home sobrepassat es pregunta sobre la qüestió metafísica en la societat present. Aquesta pregunta resulta un fet equidistant entre el poeta i el burgès, actualment financer o mercader. El poeta és aquell que sent màximament la desolació metafísica, és a dir, el fet d’haver-nos quedat sense Déu i sense déus. El burgès, i tots som petitburgesos o ho anhelem ser, és aquell que viu sense metafísica, aquell que en realitat necessita no tenir cap mena de metafísica per poder viure, i fer, tal com ha fet, la societat totalment mercantil gràcies al recurs de la tecnologia. Les conseqüències en l’art i el coneixement d’aquesta societat burgesa són palpables en la forma de nihilisme que la constitueix necessàriament. Llavors, perquè el poeta en temps de desolació, com preguntava Hölderlin? I heus aquí que el poeta, tant inútil en tot, resulta ser la cruïlla entre sentir, pensar i ser. El poeta testimonia la crua intempèrie, on existim com mai en el temps, però sense saber.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índex
- Presentació
- Primera part. Situació de la metafísica
- Metafísica de la comoditat
- ... però, l’escepticisme, conté una metafísica?
- Disciplina de la banalitat
- ...la matèria és trivial, banal i no transcendent? No és també metafísica?
- ...i per fi el burgès ha trobat la seva metafísica: la que no existeix
- ...i la Ciència, fa de sagrat de la comoditat?
- Il·lusió del temps obert, car és tancat i circular
- ... però Obert és Límit i el Temps no es pensa
- La santíssima trinitat: tecnologia, economia, mercat
- ...i davant de Metafísica, Física troba el seu valor real
- Però la humanitat existeix i no té Sagrat sinó Caos sota ordre d’Obert i de Tancat
- ...i per l’home, Obert és viure en Tancat, i amb tot, viure-hi èticament
- De la idolatria, sempre la idolatria
- Alliberament de la sacralitat
- Segona part. El món burgès, el poeta
- L’home metafísic en la societat burgesa. Límit i extensió del poeta
- ... poeta i burgès, què fan d’Existència?
- ... si és la competició, ànim de l’existència burgesa
- Regressió ancestral en el procés d’infantilisme de la societat burgesa
- El problema dels «continguts» o del «sentit» en l’art modern i la societat burgesa
- Aquesta maleïda estètica burgesa
- Diferències entre el nihil del poeta i el nihil del burgès
- Tipus de poetes
- La Veritat en temps de nihilisme, la veritat del poeta, la veritat del burgès
- Tercera part. Amor, sentir i pensar
- De l’amor en temps de desolació
- Forma del «no-jo-isme» amb la via de l’ amor obert
- ... potser Amor és falta de la no-acceptació
- ... i deu ser Desamor, pas previ a Amor
- ...desamor
- ...però, què és Pensar?
- ...si no hi ha Pensar, hi ha Sentir
- De la confusió de Pensar i Amor en la vida quotidiana dels homes i dones
- ...per què els poetes necessiten sentir, amar i pensar
- Necessitat i innecessitat de poetes
- La cruïlla del poeta: viure metafísicament
- La visió del No-Ésser i la pacificació ètica de l’Ésser
- ...a la intempèrie
- ...de la intempèrie a la quietud
- Epíleg