Metafísica, dialèctica, reflexió

Metafísica, dialèctica, reflexió

La meva trajectòria filosòfica en el context de la filosofia després de 1945

  • Author: Heinz Holz, Hans
  • Publisher: Documenta Universitaria
  • ISBN: 9788499750118
  • eISBN Pdf: 9788497799188
  • Place of publication:  Lleida , Spain
  • Year of publication: 2010
  • Pages: 384

Del rei Jaume I es pot parlar com el sobirà que forjà la Corona d’Aragó. Abans només hi havia una unió dinàstica del regne d’Aragó i els comtats catalans, el de Barcelona per endavant. Després, les conquestes de les illes —Mallorca sobretot— i de València, transformada en regne propi, facilitaren la creació d’aquella corona tan complexa. El 2008 celebrem el vuitè centenari del naixement (1208) a Montpeller del Rei Conqueridor. Aquest llibre d’un historiador que ja treballava sobre Jaume I des del 1984, no és qualsevol biografia o uns simples comentaris de la crònica del rei, és a dir del Llibre dels feits. Amb una síntesi d’àgil prosa Ernest Belenguer presenta la història del rei i del regnat amb tots els seus vessants. I pot fer-ho en un llibre que no fatiga el lector, rigorós, complet i cada cop més grat de llegir. Jaume I i el seu regnat no és una novel·la del passat. Per sort és un llibre d’història. Però l’autor ha aconseguit una narració tan estimulant com vertadera, sense trair, inventar o manipular els fets. El text va acompanyat de cinc plànols i de trenta-quatre imatges a color sobre la vida de Jaume I. 

  • Cover
  • Title page
  • Copyright page
  • Índex
  • I. Nota de pròleg
  • II. Un preàmbul general a manera d’emmarcament
    • Precisions necessàries a aquest preàmbul
  • CAPÍTOL I. La primera època de Jaume I: de nen a rei veritable
    • 1. El naixement «miraculós» de Jaume I
    • 2. El drama del nen Jaume: de Montpeller a Carcassona
    • 3. Els pares de Jaume a primera fila: el matrimoni en crisi
    • 4. Cap a la tragèdia: la mort dels reis i la destrucció de l’Occitània catalana
    • 5. El símbol esperançat del retorn del nen rei als seus regnes (1214)
      • a) La petició de la Corona i la decisió vigilant del papa: Pere Douai
      • b) Raons per caminar
    • 6. Jaume I a Montsó: interrogants a dilucidar
      • a) Aïllament i soledat del rei?
      • b) Abandonament cultural o educació dels templers? La personalitat creixentdel rei Jaume
    • 7. A la cruïlla d’una procuració general: el comte Sanç
    • 8. La problemàtica constant d’uns assumptes per resoldre
      • a) Els problemes nobiliaris
      • b) Nova pau i treva a Catalunya
      • c) Acords entre bandositats poc fiables
      • d) L’obstinació en Occitània: retorn al fracàs i triomf de l’oposició
    • 9. Uns epígrafs que s’inspiren en la Crònica (1218-1222)
      • a) Jaume I sense un veritable Consell Reial
      • b) Un matrimoni sense tenir-ne l’edat: Jaume I i Elionor de Castella
    • 10. Jaume I vençut per la seva noblesa. Humiliacions als reis (1222-1225)
    • 11. El rei s’ha d’enfrontar a la noblesa
      • a) El primer intent: de Peníscola a Barcelona. El retorn a l’al-Àndalus peninsular
      • b) El segon intent cap a al-Àndalus. Conflictes amb Aragó
    • 12. La victòria definitiva de Jaume I: la consolidació de la monarquia
    • 13. Urgell, Aurembiaix i Jaume I: entre la política i l’amor
  • CAPÍTOL II. El període de les brillants conquestes
    • I. El primer pas: Mallorca i la resta de les Balears
      • 1. El moment inicial
      • 2. Les circumstàncies favorables: la resolució d’una disjunció
      • 3. De l’al-Àndalus mallorquí a la recuperada potencialitat catalano aragonesa
      • 4. La lluita per la conquesta
        • a) De la sortida cap a Mallorca a la batalla de Portopí
        • b) El setge a la capital i els intents de capitulació
        • c) De la conquesta de la ciutat a la pretesa consolidació del regne
        • d) Entre la Península i Mallorca: les anades i vingudes de Jaume I
        • e) Les conquestes d’Eivissa i Formentera
      • 5. Les noves bases jurídiques, socials i econòmiques del món balear
        • a) Les cartes de franquesa: Mallorca i Eivissa
        • b) Els llibres de repartiment, també a Mallorca i Eivissa
    • II. El segon pas: la conquesta de l’emirat valencià i la seva transformació en regne
      • 1. La primera etapa: sobre la conflictiva planificació de la conquesta
        • a) La discutida presa de Morella
        • b) Les imprevistes dificultats de Borriana
      • 2. La segona etapa: un moment culminant de Jaume I
        • a) La veritable lluna de mel de Jaume I: Violant d’Hongria
        • b) L’objectiu de València: la prèvia batalla del Puig
        • c) La caiguda de València després de la frustrada ajuda tunisenca
      • 3. La tercera etapa: cap a la fi de la conquesta del país
        • a) De la consolidació a les terres conquerides a les primeres expedicions a lsud del Xúquer
        • b) Una trampa: els fets de Múrcia i les seves repercussions en el procés conqueridor
        • c) El final oficial de la conquesta: de Xàtiva a Biar
      • 4. La quarta etapa: l’ordenació inicial del Regne
        • a) Els lògics laments d’una societat vençuda
        • b) Sobre el Repartiment de València: realitat i ficció
        • c) Els primers passos per fer lleis: el Costum de València
        • d) La difícil problemàtica al voltant de les cartes de poblament
  • CAPÍTOL III. Entre l’eclipsi de sol de la joventuti els primers anys de la maduresa
    • I. Els intents de restauració de l’Occitània nacional
      • 1. L’apaivagament a Montpeller
      • 2. La diversificació política davant del perill francès
      • 3. Un punt d’unió erroni: guerra i poesia a Occitània
      • 4. El fi justifica els mitjans? El pragmatisme de Jaume I
      • 5. Un daltabaix quasi diví, però no atès
        • a) Tornem-hi amb Occitània: entre la guerra i la pau
        • b) El sòlid prestigi del rei Conqueridor
        • c) La frustració del segon intent: Occitània sense Beatriu i sense Jaume
    • II. Al començament dels problemes familiars
      • 1. La nombrosa prole del rei Conqueridor i les seves conseqüències
      • 2. Entre la passió i l’ofuscació: Berenguer de Castellbisbal
      • 3. Entre testaments i morts: els difícils acords amb l’infant Alfons
    • III. Alguns passos endavant del rei en aquests i en posteriors anys
      • 1. L’inici de la legislació al món urbà i la seva evolució
        • a) Una prova prèvia: el cas valencià
        • b) La similitud buscada a Mallorca
        • c) L’indiscutible poder de l’oligarquia barcelonina i les seves conseqüències
        • d) Un epíleg no assolit: la Saragossa de Jaume I
      • 2. Els intents de Jaume I a les reformes forals de les seves legislacions territorials
        • a) Les Corts d’Osca i els primers furs d’Aragó
        • b) Entre la ciutat i el regne de València: del Costum als furs
        • c) Una falsa paradoxa amb esperança d’èxit: entre els Usatges i les Commemoracions de Pere Albert
        • d) Un epíleg: la realitat de Mallorca en aquests anys
    • IV. Més que una institució. L’Església en temps de Jaume I
      • 1. El rei i les seves parròquies
      • 2. Intents de reformes clericals segons el concili del Laterà
      • 3. Els problemes de la consolidació dels nous bisbats
        • a) L’incident més que secular del bisbat «romà»: Mallorca
        • b) Els intents castellanistes de Toledo: la victòria de Jaume I
        • c) Certes discussions econòmiques que van durar tres dècades
        • d) Com a conclusió: entre símbols culturals i religiosos
  • CAPÍTOL IV. La continuïtat de les dificultats en plena maduresa del rei
    • I. El mudejarisme: un dilema debatut i irresolt. La sevavastitud valenciana
      • 1. La pèrdua progressiva de l’economia mudèjar
      • 2. Enmig d’un somni inabastable: la pretesa conversió dels mudèjars
      • 3. La muralla de la llengua
      • 4. Continuïtat de la conquesta o revoltes islàmiques?
        • a) L’indòmit al-Azraq
        • b) Causes i conseqüències de les revoltes
      • 5. Epíleg: el Repartiment valencià dels anys quaranta
    • II. Jaume I i els jueus
      • 1. Una pretesa excepcionalitat que va marcar una època: els jueus al llarg regnat de Jaume I
      • 2. Raons de la Corona en el seu suport als jueus
    • III. Sobre el retorn de problemes polítics i familiars
      • 1. Entre cinquantins s’entenen: Jaume I, Montpeller i el tractat de Corbeil
      • 2. Al si d’una intimitat massa pública
        • a) Alfons d’Aragó: un príncep en desgràcia
        • b) L’altra família de Jaume I: entre amants i esposa privada
  • CAPÍTOL V. Els llargs anys d’una senilitat encara vital
    • I. Jaume I cap a una nova política exterior
      • 1. El perquè del matrimoni sicilià
      • 2. Els problemes dels matrimonis
        • a) Suggeriments d’herències i el seu testament enmig del problema matrimonial
      • 3. Un gir que semblava trencar-se: el poder angeví agafa les regnes
    • II. Epíleg d’Amors de Jaume I
    • III. El rejoveniment de Jaume I: els fets de Múrcia
      • 1. Múrcia entre el vassallatge i la rebel·lió
      • 2. L’efectivitat de Jaume I a Múrcia
        • a) La lentitud dels nyic-i-nyacs a la Corona d’Aragó
        • b) La ràpida conquesta de Múrcia
    • IV. Cap a la veritable senilitat: la croada a Terra Santa
      • 1. Un coneixement necessari
      • 2. Entre la il·lusió i el realisme: el fracàs de la divina croada
    • V. El sentit comú enmig de la senilitat
      • 1. Les relacions, a la fi cordials, entre Jaume I i Alfons X
      • 2. Els primers intents de govern de l’infant Pere: de l’ajuda a la revolta
      • 3. La prudència del vell rei: dels afalacs pontificis a les possibles herències territorials
        • a) Efímers somnis d’una nova croada
        • b) Unes paraules sobre la fugaç estrella de Navarra
      • 4. L’acceptació d’un realisme desesperant: sobre l’increment de lesrevoltes en morir Sanxis de Castre
    • VI. El darrer bienni
      • 1. Una suma de problemes
      • 2. La serena mort de Jaume I
  • Epíleg
  • Bibliografia

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy