Els remences

Els remences

La senyoria de l'Almoina de Girona als segles XIV i XV

El llibre que teniu a les mans utilitza una font inusualment completa, els llibres de comptes i la documentació administrativa de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona. En el seu estudi sobre l’Almoina de Girona com a propietària de pagesos servils, Rosa Lluch centra la nostra atenció en les particularitats de les condicions que afecten als pagesos de la regió de Girona i al mateix temps ofereix una visió detallada de com funcionava el sistema remença a finals de l’edat mitjana. Aquest estudi es basteix sobre descobriments anteriors basats en els extraordinàriament nombrosos documents sobre les relacions entre els senyors de la diòcesi de Girona i els seus tinents legalment no lliures però sorprenentment plens de recursos. Per una banda, la densitat de pagesos servils enlloc és tan gran com al nord-est de la Catalunya Vella. D’altra banda, rara vegada es tracta de pagesos sense oportunitats econòmiques o mobilitat social: resulta que poden canviar de senyoria, traslladar-se a ciutats i posseir prou diners com per enriquir els seus senyors però també per manipular un sistema social oficialment rígid de manera limitada però significativa. 

  • Cover
  • Title page
  • Copyright page
  • Índex
  • Pròleg
  • Introducció
  • 1. La senyoria: Fonts i història
    • 1. Les fonts
    • 2. La senyoria
  • 2. Una qüestió prèvia: el nom fa la cosa?
  • 3. Els homenatges i reconeixements de domini
    • 1. Introducció
    • 2. Com es fa i què implica la prestació d’un homenatge o un reconeixement de domini
    • 3. Descripció dels documents
      • 3.1. Els pergamins
      • 3.2. Els assentaments dels manuals de comptes dels pabordes
    • 4. Quantitat de casos estudiats
      • 4.1. Advertiment previ
      • 4.2. El nombre de casos estudiats
    • 5. Motius dels asserviments
      • 5.1. Unes reflexions i una primera classificació
        • 5.1.1. Per la terra
        • 5.1.2. Pels pares
      • 5.2. Els homenatges prestats a l’Almoina del Pa de la Seu de Girona
        • 5.2.1. Per la terra
        • 5.2.2. Pels pares
    • 6. Homenatges de persones que no viuen al mas pel qual se’ls requereix l’adscripció
      • 6.1. Censos pagats
    • 7. Homenatges difícils d’aconseguir: requeriments, citacions, plets
      • 7.1. Requeriments i citacions
      • 7.2. Plets i sentències
    • 8. Cronologia dels casos estudiats
      • 8.1. 1300-1347
      • 8.2. 1348-1399
      • 8.3. 1400-1457
      • 8.4. Evolució cronològica
    • 9. Cap a unes conclusions
  • 4. Les firmes d'espoli forçades
    • 1. Introducció
    • 2. Què eren les firmes d’espoli forçades?
    • 3. Qui havia de pagar les firmes d’espoli forçades
      • 3.1. Remences propis de l’Almoina
      • 3.2. Remences no propis de l’Almoina
    • 4. Les firmes d’espoli forçades cobrades per l’Almoina de Girona
      • 4.1. Descripció dels assentaments
      • 4.2. El nombre de les firmes d’espoli forçades estudiades
      • 4.3. Cronologia de les firmes d’espoli forçades estudiades
        • 4.3.1. 1331-1347
        • 4.3.2. 1348-1399
        • 4.3.3. 1400-1457
      • 4.4. Què i quant s’assegura en aquestes firmes d’espoli forçades?
        • 4.4.1. 1331-1347
        • 4.4.2. 1348-1399
        • 4.4.3. 1400-1452
      • 4.5. Dots rebuts
        • 4.5.1. Quina part del dot s’assegura?
      • 4.6. Lluïsmes pagats per fi rmes d’espoli forçades
        • 4.6.1. 1331-1347
        • 4.6.2. 1348-1399
        • 4.6.3. 1400-1452
      • 4.7. Ingressos generats per les firmes d’espoli forçades a la senyoria
    • 5. Cap a unes conclusions
  • 5. Les redempcions
    • 1. Introducció
    • 2. “Mecànica” de les redempcions
      • 2.1. Descripció dels assentaments
      • 2.2. Passos de la redempció
      • 2.3. Exemplars de les redempcions
    • 3. El nombre de redempcions
      • 3.1. Les redempcions de persones pròpies segons els Costums de Girona
      • 3.2. Les redempcions concedides per l’Almoina de Girona
      • 3.3. Evolució cronològica de les redempcions
        • 3.3.1. 1331-1347
        • 3.3.2. 1348-1400
        • 3.3.3. 1403-1458
    • 4. Els preus de les redempcions
      • 4.1. Els preus segons els Costums de Girona
      • 4.2. Els preus de les redempcions concedides per l’Almoina de Girona
      • 4.3. L’evolució dels preus de les redempcions concedides per l’Almoina
    • 5. Els pagaments de les redempcions
      • 5.1. Qui paga les redempcions
      • 5.2. Pagaments de cop o a terminis
      • 5.3. Pagaments en diners o en espècies
    • 6. Causes i motius de les redempcions
      • 6.1. Matrimoni fora de la senyoria d’origen
      • 6.2. Trasllat a un altre mas sense casar-s’hi (o només canvide senyoria)
      • 6.3. Sortida forçada per la viduïtat
      • 6.4. Renúncia del mas a favor de parents
      • 6.5. Renúncia del mas a favor de l’Almoina
      • 6.6. Persones que no viuen en el mas d’origen
      • 6.7. Entrada a l’Església
      • 6.8. Algunes reflexions finals
    • 7. Les redempcions dels remences que entren al domini de l’Almoina
      • 7.1. Quantitat de persones redimides per altres senyories
      • 7.2. Els preus cobrats per altres senyories i els seus pagaments
      • 7.3. Motius d’aquestes redempcions
    • 8. Cap a unes conclusions
  • 6. Les intèsties i les eixòrquies
    • 1. Introducció
    • 2. Les intèsties i eixòrquies cobrades per l’Almoina de Girona
      • 2.1. Descripció dels assentaments
      • 2.2. El nombre d’intèsties i eixòrquies estudiades
        • 2.2.1. El nombre d’intèsties estudiades
        • 2.2.2. El nombre d’eixòrquies estudiades
        • 2.2.3. El nombre d’intèsties i/o eixòrquies estudiades
      • 2.3. Cronologia de les intèsties i eixòrquies estudiades
        • 2.3.1. 1331-1347
        • 2.3.2. 1348-1399
        • 2.3.3. 1400-1458
    • 3. Foriscapis pagats per intèsties i eixòrquies
      • 3.1. Com calculaven l’import de les intèsties i de les eixòrquiesels pabordes de l’Almoina?
      • 3.2. Cobrava l’Almoina la tercera part dels béns mobles i semovents dels eixorcs i intestats?
      • 3.3. Què cobrava l’Almoina quan els morts eren intestats ieixorcs alhora?
      • 3.4. Quantitats pagades en concepte d’intèstia i d’eixòrquia
      • 3.5. Unes reflexions sobre les quantitats pagades
      • 3.6. Qui efectuava el pagament de les intèsties i les eixòrquies?
      • 3.7. Qui havia de pagar per intèstia i eixòrquia?
  • 7. La servitud dins del mas
    • 1. El mas propi exigeix la servitud dels seus tinents
    • 2. La servitud del mas no impedeix la mobilitat
    • 3. Els beneficis de la servitud del mas
    • 4. Els mals usos i el domini directe del mas
  • 8. La servitud fora del mas
    • 1. Introducció
    • 2. Què preveien les normatives?
      • 2.1. Privilegis i immunitats de ciutats
      • 2.2. Lleis de les Corts catalanes
      • 2.3. Els homenatges prestats pels remences
    • 3. Què passava a la pràctica?
    • 4. Conclusions
  • 9. 1457: Supressió dels mals usos?
    • 1. La monarquia i les aspiracions dels remences
    • 2. La llibertat, els mals usos i les guerres dels remences
      • 2.1. Els mals usos
      • 2.2. Els homenatges i els reconeixements de domini
    • 3. Conclusions
  • Conclusions

Sujets

Revenir
Connectez-vous à votre compte

Viewers online

  • Texte Texte    Audio Audio

Download options

  • Adobe DRM
  • Durée du prêt: 21 days
  • Format: PDF

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy

©2010 - 2026 Digitalia - Tous droits réservés