La Crònica de l’artesà barceloní Miquel Parets, que abasta del 1626 al 1660, té un valor incalculable com a document històric i aporta una perspectiva poc habitual: la del poble que es veu afectat per les grans decisions històriques, en les quals, però, té ben poca capacitat de decisió. A través del testimoni de l’autor, el text ressegueix alguns dels esdeveniments més rellevants de la història de Barcelona i de Catalunya. En aquest tercer volum, que comença el 1645 i acaba el 1652, Parets descriu amb vivacitat com es desenvolupa la guerra dels Segadors, especialment el setge de Barcelona de 1651-52, i com van viure els barcelonins l’epidèmia de pesta de 1651, que va endur-se 30.000 persones, entre les quals la dona i diversos fills de l’autor. A la vegada, la Crònica és un immens retaule de les facetes més diverses de la vida barcelonina de l’època: festes en honor del rei, processons inquisitorials, períodes de fam i sequeres, pregàries per demanar la pluja, ajusticiaments públics, penúries pel setge de la ciutat i, encara, les intrigues i traïcions que són pròpies d'un període bèl·lic.
L’edició de la Crònica consta de quatre volums. Aquest n’és el tercer.
- Títol
- Crèdits
- Crònica, Llibre segon
- 1. De com l’armada de mar del rey de Castella se posà devant Barselona, y se donà avís de la trasió se avia ordenada dins Barselona, y per lo que dita armada era vinguda assí en Barselona
- 2. Relatió de la antepresa volgueren fer los castellans a la vila de Flix, y lo que passà
- 3. De com sa alteza tornà en Barselona, del siti de Balaguer
- 4. Dels consellés que isqueren en Barselona, lo dia de Sant Andreu de l’any 1645, per lo any 1646
- 5. De com entrà en Barselona la vireyna, muller del serenísim compte de Aucourt, virey y capità general de Catalunya y cavallerís major de sa magestat crestianísima
- 6. De las alimàries y festes que·s feren en Barselona en la vinguda de dita senyora, la qual se anomenave Margarida de Lorena, prinsesa de Aucourt
- 7. De la momaria y sarau que se li féu a Llotja
- 8. Lo descubrir-se la trassió que y avia en Barselona; y de alguns que·n sentensiaren
- 9. De com tornaren a enviar enbaxador en París per lo negossi de les paus
- 10. De com los castellans prengueren lo fortí de Térmens
- 11. De com beneÿren la terra
- 12. Catalunya sens ningun bisbe
- 13. De com sa alteza partí de Barselona per a campanya. Y lo anar a posar lo siti en la siutat de Lleyda y lo que en ell passà
- 14. La mort y onrres feren en Barcelona al compte Xabot
- 15. De com aportaren en Barcelona los dos fills del compte Aucort, virey de assí
- 16. Passa avant la continuasió del siti de Lleyda y lo que ha passat en la presa de Alguayre. Juntament va lo que ha passat al governador de Tarragona, Totavila, en lo siti que intentà posar, en dit tems, a la vila de Monblanch; y la crueltat que feren, al lloch de La Guàrdia, al retirar-se en Tarragona
- 17. De com don Juseph d’Ardena tornà de París, y la relasió féu en lo Consell de Sent y Brasos de la Diputasió. Y lo que resultà de aquex cas
- 18. Còpia de una carta (de un capítol de una carta) escrita per mosiur Teller, del Consell del Rey nostro senyor y secretari de Estat, enviada a l’ilustrísim senyor de Marcha, llegida als molt ilustres senyós consellés y Consell de Sent de aquesta ciutat de Barcelona
- 19. Carta que anvià la reyna, ho la magestat chrestianísima, que Déu guart, al serenísim senyor compte de Aucourt, virey y capità general en lo Prinsipat de Catalunya, tocant al tractat de la pau general entre los prínseps crestians, en Münster. Còpia
- 20. Victòria de la siutat de Contré
- 21. De com aportaren la relíquia de sant Sever a Santa Clara
- 22. Lo socorro que envià la siutat de Barselona per lo siti de Lleyda
- 23. Nota dels desastres que lo llamp féu en aquell any
- 24. De com vingué en Barselona una galera de la senyoria de Gènova, que demanave socorro per serta causa
- 25. De com los castellans ajuntaren son exèrsit per a venir a socórrer Lleyda
- 26. De la crueltat que féu lo governador de Lleyda ab los naturals d’ella
- 27. De com los castellans de Tortosa anaren al Ginestar
- 28. De la diligènsia féu Barselona y Catalunya per anviar socorro a las trinxeres de Lleyda y a Servera, que los castellans eren senyós de l’Urgell y de dit pas
- 29. De la mort del prínsep de Espanya don Baltesar de Àustria
- 30. De la salva que la Siutat va fer per la victòria de Dunquerque
- 31. De com los castellans socorregueren Lleyda, y lo retirar-se nòstron exèrsit
- 32. Lo retirar-se sa alteza en Servera y entrar en Barselona
- 33. Dels consellés que hisqueren en Barselona, lo dia de Sant Andreu de 1646, per a regir y governar lo any 1647
- 34. De com sa alteza madama Margarida de Lorena, muller de Enrich de Lorena, prínsep de la sanch, compte de Aucourt y virey de Catalunya, va parir en Barselona, y les festes que·s feren en dit tems
- 35. Festa del Catay
- 36. Sarau, lo matex vespre, a la Diputasió
- 37. Trasa que feren los francesos
- 38. De com lo prínsep de Aucourt y sa muller se n’anaren de Barcelona
- 39. De com entrà per virey de Barselona lo prínsep Condé
- 40. De com comensaren a venir les tropes, axí de cavalleria com de infanteria
- 41. La ostentasi[ó] amostrà lo prínsep abans de anar-se’n
- 42. De com partí lo prínsep de Condé de Barcelona per a campanya
- 43. Lo atacar lo prínsep a Lleyda
- 44. Lo retirar lo prínsep lo siti de Lleyda
- 45. De com lo prínsep se’n baxà a Urgell y féu fer lo fort a Costantí y a Salou
- 46. De com entrà lo prínsep en Barcelona, y tornar-se’n de prompte en campanya
- 47. De com lo prínsep prengué la vila y castell de Àger
- 48. Los enemichs volgueren anar a pendre lo fort de Salou y Costantí
- 49. De tot lo que ha passat en la entrada que féu lo marquès de Aytona, ab son exèrsit, en Catalunya, y sa retirada a Lleyda; ab lo segon siti de la vila y castell de Costantí per don Francisco Totavilla, y sa retirada en Tarragona
- 50. De com tornà de campanya lo prínsep de Condé y entrà en Barcelona
- 51. De com feren lo Auto General en lo Born
- 52. De com lo prínsep de Condé se’n tornà en París
- 53. De com entrà lo cardenal Masarín, per virey, en Barselona
- 54. Dels consellés que hisqueren, en Barselona, lo dia de Sant Andreu 1647, per lo any 1648
- 55. Entrada de virey
- 56. De com dit senyor cardenal digué de pontifical en Santa Caterina, y lo enquantra tingué ab los consellés, y la entrada del general de dita orda en dita iglésia
- 57. Del jubileu que vingué de Roma en lo present any 1648
- 58. Cosa de notar de la fúria de un cavall
- 59. De com vingueren en Barselona dues galeres de la senyoria de Gènova, y lo que sucseý ab elles
- 60. De com se n’anà de Barselona lo virey cardenal
- 61. De com entrà en Barcelona, per virey, lo mariescal de Xamberch, duch d’Elluuy
- 62. De com lo duch d’Elluuy se n’anà de Barcelona per a campanya
- 63. De com lo duch d’Elluuy posà siti en Tortosa y la rendí
- 64. De com entrà lo duch d’Elluy en Barselona, que vingué de la presa de Tortosa
- 65. De las festes y alimàries féu la siutat de Barcelona de la presa de Tortosa
- 66. Enquantre tingueren los consellés ab los canonges
- 67. De com agueren de aportar santa Madrona, estant los consellés ab dit enquantre
- 68. De las festes féu la siutat de Barselona de una gran victòria avia tinguda lo prínsep Condé en Boèmia
- 69. De com lo duch d’Elluuy, virey de Barcelona, se n’anà de Barcelona per a París, y lo que va fer abans de anar-se’n
- 70. Dels consellés tragueren en Barcelona lo dia de Sant Andreu de l’any 1648, per a servir l’any 1649
- 71. Del consert feren los dits consellés ab los canonges de la Seu, de les qüestions tenien
- 72. De las revoltasions que y agué en París, y lo mal que n’hisqué
- 73. De la professó feren los frares del Carma de sis cosos sans que y aportaren
- 74. De com vingueren en Barselona quatre galeres de Espanya
- 75. De com arribà en Barcelona lo general dels caputxins
- 76. De las paus que féu França ab lo emperador
- 77. De com lo rey de França tornà entrar dins París
- 78. De com passà per devant lo moll de Barcelona la reyna de Espanya
- 79. De una espulsió de mals efectes se féu en Barcelona als primés de setembre 1649
- 80. De com lo exèrsit enemich, governat per don Juan de Gueray, entrà per la part de Lleyda per a voler arribar en Barselona. Y la retirada que féu dins poch tems
- 81. Lo esfors que feren les universitats per a socorre a Barselona
- 82. Provisions entraren en Barcelona en aquella ocasió
- 83. De com lo enemich baxà per vora mar y prengué Sitjes
- 84. Lo retirar-se lo enemich devés Tarragona
- 85. De las instrucsions avia donat lo rey de Castella a don Juan de Gueray, general de dita armada, de com se avia de aportar quant seria dins Barselona
- 86. Dels correus envià la Siutat y Diputatió en París per dit efecte
- 87. De la extractió de consellés se féu lo dia de Sant Andreu de l’any 1649 per a servir en lo any 1650
- 88. De l’embaxador envià la Siutat, y altro la Diputatió, en París per coses conveniens
- 89. De la captura y presa de mosiur de Marsín, per orda del rey, dins Barcelona
- 90. Presa y captura en París del prínsep Condé
- 91. De com entrà per virey, en Barselona, lo duch de Mercuri, prínsep de Bandoma
- 92. De la diligènsia féu la siutat de Barcelona per lo mal contagiós hi avia en Tortosa
- 93. La pesta en Terragona
- 94. De les pregàries per pluja se feren en Barcelona en lo any 1650
- 95. De com aportaren la relíquia de sant Sever a Santa Clara
- 96. De com lo virey se n’anà a regonèxer les plases
- 97. Lo posar los nostros siti a Castell-lleó y socórrer-la los castellans
- 98. De com tornà s·altesa en Barcelona
- 99. De com la pesta fou en Girona y altros llochs de l’Empurdà
- 101. De com los de la vila de Falset se rebel·laren quantra los fransesos, y com lo virey y anà de prompte y ne tragué los castellans que y eren
- 102. De una professó de pregàries se féu en Barcelona per los treballs de la provínsia
- 103. De com passaren per devant Barselona 22 vaxells dels castellans. Y com lo enemich posà siti a Flix, y lo rendiment de dita vila
- 104. Del que feren les sis galeres que eren en Tarragona, devant Barcelona
- 105. Lo pasejar lo cos de santa Madrona per la siutat, per la nesesitat de a[i]gua, y lo que sucsehí
- 106. De com se asentaren los negosis de Bordeus ab lo nostro rey de França
- 107. De com los castellans posaren siti a la siutat de Tortosa y lo rendiment d’ella. Y lo esfors féu la províntia per a socórrer-la, y lo que pasà per socórrer-la
- 108. De com sa altesa lo duch de Mercuri tornà en Barcelona, y despedir-se y tornar-se’n en París a tota diligèntia
- 109. De com va anar don Juseph de Pinós per embaxador en París
- 110. Dels consellés que tragueren lo dia de Sant Andreu 1650, per lo any 1651
- 111. Del prinsipi que conegueren la pesta en Barselona
- 112. Dels soldats pagats que féu la Siutat per guardar la siutat y baluarts
- 113. De un rigor de justítia se féu en Barcelona, a la plaça de Sant Jaume
- 114. Altra rigor de justítia que feren en los Sombrarés
- 115. De com aportaren lo cos de santa Madrona per pregàries de aygua
- 116. De com la pesta anà continuant en Barselona
- 117. De com la siutat de Barselona prengué per protector del mal del contagi a sant Francisco de Paula, y lo modo
- 118. De com aportaren santa Madrona a la Seu per pluja y per lo mal
- 119. De com la Seu, per pregàries del mal, féu professó ab la relíquia de sant Sever
- 120. Del modo que se administraven los sagramens en lo tems del contagi
- 121. Lo anar-se’n los diputats y Audièntia de Barcelona, y posar los pals
- 122. De com mosur de Marsín tornà de França per governar les armes assí
- 123. De com tots los presos fugiren de la presó del rey
- 124. De com anà continuant la pesta en Barcelona, en juny y juliol
- 125. De una sentèntia se féu, en lo devant de la capella d’en Marcús, de un lladre
- 126. Altra sentènsia que se féu a la morberia de Jesús
- 127. Dels grans treballs que causave la pesta
- 128. De com les galeres de Espanya anaren a Mataró a pendre lo vaxell d’En Farret
- 129. De com los castellans vingueren a posar lo siti a Barcelona. Y de com va parar la pesta
- 130. Les primeres gràtias se donaren en Barselona a Déu nostro senyor per lo remey de la pesta
- 131. Del vot féu la Siutat de presentar unes claus de plata a Nostra Senyora de Consepsió
- 132. De com lo enemich passà lo riu de Llobregat y posà siti a la torra del Cap del Riu y la rendí
- 133. De com lo exèrsit de l’enemich passà per devant Barcelona y anà acampar a Sant Martí y Sant Andreu
- 134. Dels danys que feya lo enemich, y dels comboys de palles anave a sercar
- 135. De un brindis se féu en lo baluart de Llevant la vegília de Sant Lluís
- 136. Dels dos correus y un embaxador envià la Siutat en París, al rey
- 137. De unes claus de plata, dels portals de la siutat, presentaren a Nostra Senyora de Consepsió
- 138. De un enquantre tingué Marsín ab lo governador sobre de donar lo nom
- 139. De com, en París, se jurà lo rey de França per rey
- 140. De com lo senyor de Marsín nos desemparà en lo siti y se’n tornà en França ab sa gent
- 141. De com los diputats que éran fora ciutat no volgueren acudir a la defensa del siti de Barselona y lo que resultà en dit cas
- 142. Va’s continuant los danys de l’enemich, y com dividí son exèrsit en dos pars
- 143. De un fortín volgueren fer los nostros a Monjuïch, per enquietar-los a las trinxeres
- 144. De com lo enemich plantà la bateria dins de Santa Madrona
- 145. De com don Juan de Austria aribà a la armada de l’enemich
- 146. De com los castellans posaren bateria a Santa Madrona y comensaren a batre la ciutat
- 147. Lo fortí feren los nostros al Fossar dels Jueus, a Monjuïch
- 149. De l’enquantre que tingué don Juseph d’Ardena y lo governador
- 150. Resposta del rey sobre ditas pretensions, y lo que la Siutat féu en acomodar dites coses
- 151. De la Junta major de Guerra féu la Siutat per lo siti d’ella
- 153. De com una bala de artilleria rompé la Creu de Mar per lo mitx
- 154. De la extractió de consellés, lo dia de Sant Andreu 1651, per lo any 1652
- 155. Dels preus de les monedes y altres coses, a la darreria de dit any
- 156. De la vinguda, segona vegada, del senyor mariscal de La Mota per virey de Catalunya
- 157. Embaxador envià la Siutat al senyor de La Mota per donar-li la benvinguda
- 158. De la relatió féu dit enbaxador a la Siutat y lo que la Siutat resolgué per la bona nova
- 159. De una faluga que los dits caros prengueren a l’enemich, y lo que sucseý
- 160. De una carta envià lo senyor de La Mota a la Siutat, des de Sant Saloni, y lo que conté dita carta
- 161. De les provisions entraven en Barcelona en lo tems del siti
- 163. De una tropa de barques groses de provisions entraren en Barcelona
- 164. De com donaren garrot a un alferis de la Siutat que trasave una trasió en Barcelona
- 165. De com lo senyor de La Mota se’n passà a la part de Sant Boy y féu frenta a l’Espitalet
- 166. Dels albitres féu la Siutat, ab lo de les monedes, perquè estave ab molts gastos
- 167. De com no·s feren profesons la Semana Santa, y del modo feren los monimens
- 168. De quatre barcos longos se armaren en Barselona per aportar los blats de la ciutat
- 169. Del segon
- 170. De com, estant lo siti de l’enemich devant Barcelona, lo senyor de La Mota entrà en siutat
- 171. Del jurament de virey del mosiur de La Mota dins Barselona
- 172. Cosa de notar, de un suís que·s cremà ab un barril de pólvora
- 173. De una factió anaven a fer los nostros, un vespre, y lo mosiur de La Mota fou nafrat
- 174. De una convocasió de gent que y agué a la plana de Vich cridant «Visca Espanya!»
- 175. De com los nostros volgueren pendre lo fortí de Sant Farriol, y de la mort de Mostarós
- 176. De com, en dit any, se féu la professó del Corpus
- 177. De com lo enemich donà una alarma en Barcelona la nit de Corpus
- 178. De com don Joseph de Pinós tornà de París, y de la relatió féu al Consell de Sent
- 179. Albitres per la guerra
- 180. De com les galeres de Espanya prengueren lo nostro socorro en Sant Faliu de Guíxols
- 181. De com lo senyor de La Mota hisqué de casa, curat de la ferida de la cuxa
- 182. De com lo senyor de La Mota demanà dotze mília lliures a la Siutat per a pagar sos soldats
- 183. De com se digué en Barcelona que la armada de mar era partida de Marsella
- 184. De com los nostros prengueren lo fortín de Sant Juan de los Reyes, y de com lo enemich lo recobrà de prompte; y de tot lo que va passar en dit tems
- 185. De com los castellans recobraren lo fort dels Reys, y lo que allà passà
- 186. Del motí que los miquelets mogueren a palàtio, aserca de don Joseph d’Ardena
- 187. De com lo senyor virey, lo mosur de La Mota, anà en persona a Consell de Sent
- 188. De la diligèntia feren los consellés en sercar lo blat y posar la delliberatió de donar les dotze unses de pa per presona en executió
- 189. De una embaxada féu don Juseph de Pinós al savi Consell de Sent, per part del senyor virey, aserca de unas compras de blats trobave dins la present siutat
- 190. De com don Juseph de Pinós y miser Benet Ginabreda se n’anaren de Barcelona per a fer lleves de soldats per a Catalunya, per entrar lo socorro en Barcelona
- 191. De com vingué nova en Barcelona que nostra armada de mar era en Sant Faliu de Guíxols
- 192. De com nostra armada se descubrí de Monjuïch y de Barcelona; y de tot lo que passà
- 193. De una professó de pregàries y altres devosions se feren en Barcelona per cosas de la guerra
- 194. Del modo se posà en executió lo valer-se, la Siutat, de la plata de les iglésies
- 195. De la enbaxada féu lo Capítol al Consell de Sent, aserca del negossi de la plata
- 196. De com misser Narsís Peralta tornà en Consell de Sent per a obligar les aziendas confiscades a la Ciutat
- 197. De com comensaren, a la Seu, a pendre la plata, y aprés, a les demés parròquies
- 198. De com se anà proseguint en les demés parròquies, y lo que passà
- 199. De com se anà sercant palla per la siutat, per la cavalleria, que patia molt
- 200. De com la Siutat prenia lo blat a sinquanta lliures la quartera
- 201. De la sortida se féu, de la siutat, per entrar los comboys de terra don Joseph de Pinós
- 202. De com la Siutat féu rebaxa al pa de rectió fins a no pesar sinó sis unses
- 203. De una alarma que·ns donà lo enemich, la nit dels 9 de setembre, y lo que passà
- 204. De com los enemichs envestiren a Valldonzella y la rendiren
- 205. De una alarma nos donà lo enemich, lo vespre de Santa Creu de Setembre, y lo que passà
- 206. De com lo enemich anà a pendre Mataró y la costa de mar que aportaven provisió en Barcelona
- 207. De un garrot que donaren en Barselona a un omo, per traÿdor
- 208. De com, en Barselona, no·s donà pa de monesió sinó als soldats de confraries que feyen la guarda a les muralles, y a la demés gent de guerra, y no als siutadans
- 209. De com la Siutat féu enbaxada, a sa exalèntia, sobre del remey se avia de donar sobre del que·s patia
- 210. De la resposta féu sa exalèntia aserca de dita enbaxada; y lo que sucsehí de una carta que don Juseph d’Ardena ofuscà a la Siutat, que era de don Joseph de Pinós
- 211. Segona enbaxada féu la Siutat a sa exalèntia, aserca del molt que en ella se patia
- 212. Tersera enbaxada a sa exalèntia, dient-li clarament de que pactàs ab sa altesa
- 213. De com lo conseller segon dexà la gramalla y se n’anà en França, ab ells
- 214. De com se van continuant los apuntamens y los pactes dalt anomenats
- 215. De com lo mariscal de La Mota envià lo trompeta a sa alteza demanant-li los pactes
- 216. De com entraren las reenes, per part de Espanya, dins Barcelona, y de com hisqueren, los tractadós, d’ella
- 217. De la primera resposta que la Siutat tingué, per part de sa alteza, aserca de les capitulations
- 218. De com se tancà la Aduana, que no·s donà pa als soldats ni a ningú
- 219. De com la Siutat deslliberà de reyntregar la plata que sa exalèntia se era emprat de les iglésies per fabricar moneda; y de una enbaxada féu don Juseph d’Ardena
- 220. De la segona resposta envià sa alteza a la Siutat, aserca del tractar los pactes
- 221. De la diligèntia féu la Siutat per a fer parlar ab lo pare Ignasi de Sant Feliu, caputxí; y la resolutió prengué lo Consell de Sent sobre lo negossi de dites cartes
- 222. De com lo conseller en cap de la present siutat anà a prestar la obedièntia a sa alteza real
- 223. De la relatió féu lo conseller en cap al Consell de Sent aserca de dita enbaxada, y lo que resolgué; y de com, en dit Consell, se llegí lo acte del perdó general que féu sa alteza a la siutat de Barcelona
- 224. Dels pactes fets entre lo senyor de La Mota y sa alteza, per ell y per tota sa gent de guerra y altres
- 225. De com los pactes foren closos, y se asenyalà diada per entrar sa alteza dins Barcelona
- 226. Breva recopilatió de tots los treballs se són passats dins Barcelona en lo tems de dit siti; y dels grans preus en què pujaren los viures; y de algunes crueltats se husaren en dit tems, tant dins la present siutat com en lo siti de Espània; y altres coses notables, dignes de memòria
- 227. De algunes crueltats que·s feren en lo tems de dit siti
- Abreviatures
- Índex
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account